Arxipoeta - Sæpe de miseria

Arxipoeta de Colònia (s. XII)

Sæpe de miseria

Sæpe de miseria meae paupertatis
conqueror in carmine viris litteratis.
laici non sapiunt ea, quæ sunt vatis,
et nil mihi tribuunt, quod est notum satis.    

Poeta pauperior omnibus poetis         
nihil prorsus habeo, nisi quod videtis;
unde sæpe lugeo, quando vos ridetis;
nec me meo vitio pauperem putetis.

Fodere non debeo, quia sum scholaris,
ortus ex militibus prœliandi gnaris;         
sed quia me terruit labor militaris,
malui Virgilium sequi quam te, Paris.

Mendicare pudor est, mendicare nolo,
fures multa possident, sed non absque dolo.
quid ergo iam faciam, qui nec agros colo,         
nec mendicus fieri nec fur esse volo?

                             * * *

Sovint la dissort de la meva misèria

lamento en fer versos per a gent de lletra;

que els llecs res no entenen dels mals dels poetes,

i no em donen res, com prou podeu veure.

Jo soc el més pobre de tots els poetes;

no tinc ni una malla, per si no us ho crèieu.

Sovint he estat trist quan vosaltres rèieu,

i no penseu pas que fos culpa meva.

Jo no puc burlar-me'n, de ser estudiant,   

fill d'un cavaller avesat a la guerra;

però m'aterria fer-me militar,

i he seguit Virgili i no els meus ancestres.

No vull ser un captaire, que així no vull viure;  

es fan rics els lladres, mes jo no ho vull ser.   

Si no vull robar ni pidolar almoina,

ni llaurar la terra, què més, doncs, puc fer? 

Adaptació molt lliure meva d'aquests versos de l'autoanomenat Arxipoeta, un goliard alemany del segle XII que va ser servidor de l'arquebisbe de Colònia i de Reinald de Dassel, arxicanceller de l'emperador Frederic I Barba-roja. Va escriure, que sapiguem, una dotzena de poemes en llatí entre 1161 i 1165, i no en sabem ni el nom, però sí aquest pseudònim tan pompós que ell mateix es va atribuir. Estant a la vora d'un arquebisbe i d'un arxicanceller, què menys que coronar-se arxipoeta? En aquests versos explica que els poetes són pobres, però que ell no va voler seguir la carrera militar del seu pare, i tampoc no volia ser pagès ni bandoler: de manera que va decidir fer-se seguidor de Virgili. No em sembla pas una mala idea.

Imatge: Frederic Barba-roja en una miniatura de la Història de Jerusalem de Robert el Monjo (c. 1181) (Biblioteca Vaticana - Wikimedia Commons).

Amnistia, llibertat, autodeterminació.