Donne - Negative Love

John Donne (1572-1631)

Negative Love

I never stoop'd so low, as they
Which on an eye, cheek, lip, can prey ;
       Seldom to them which soar no higher
       Than virtue, or the mind to admire.
For sense and understanding may
       Know what gives fuel to their fire ;
My love, though silly, is more brave ;
For may I miss, whene'er I crave,
If I know yet what I would have.

If that be simply perfectest,
Which can by no way be express'd
       But negatives, my love is so.
       To all, which all love, I say no.
If any who deciphers best,
       What we know not—ourselves—can know,
Let him teach me that nothing. This
As yet my ease and comfort is,
Though I speed not, I cannot miss.

Amor negatiu

Mai no he caigut tan avall com aquells

que en un ull, galta o llavi fan presa,

i rarament fins a aquells que no s'enlairen

sinó per admirar la virtut o la ment;

perquè els sentits i l'enteniment poden

conèixer allò que alimenta llur foc.

El meu amor, tot i ser ignar, és més valent:

doncs, que fracassi sempre que supliqui,

si al capdavall ja sé el que n'obtindria.

Si allò que és més perfecte és simplement

allò que mai no pot ésser expressat

si no és negant-lo, així és el meu amor:

a tot allò que tots estimen jo dic no.

Si algú pot desxifrar millor

allò que no sabem nosaltres i ell en sap,

que aquest no-res m'ensenyi, perquè això

per ara m'és consol i alleujament:

encara que no corri, no em puc perdre.

Versió molt lliure meva, sense rima i convertint els octosíl·labs en decasíl·labs i alexandrins, d'aquesta cançó de John Donne, el gran poeta metafísic del barroc anglès.

Si l'entenc bé, perquè conceptualment és una mica envitricollat, el poeta rebutja aquí l'amor merament sensual, però també el merament espiritual. Els sentits i l'intel·lecte potser poden ajudar a conèixer què és l'amor, o com funciona (com atia el foc de les passions), però aquest coneixement ja el desvirtuaria. Ell s'estima més no saber-ho; així, essent-ne ignorant, és més valent. Si l'amor deixés de ser un misteri, ja no tindria tant valor per a ell; per això, paradoxalment, fins i tot s'estima més fracassar en l'amor, per tal de no saber què hi trobaria, en el desig.

A la segona estrofa parodia els filòsofs de la "teologia negativa", que només saben descriure la perfecció divina a base de negar allò que no és (Déu és immanent, inefable, infinit, immortal...). Ell també ho fa així, i nega l'amor tal com els altres l'entenen: pensa que l'amor de debò és indescriptible i indefinible. I si algú creu que el pot descriure i definir, que ho provi: per a Donne, el resultat serà un no-res. L'amor veritable és quelcom tan absolut que no pot veure's limitat dins el marc estret del coneixement. Ell prefereix fer el seu camí, segur que és el correcte.

Imatge (Wikimedia Commons): bust de John Donne vora la catedral de Saint Paul a Londres, bronze de Nigel Boonham (2012).

  

Llibertat, amnistia i autodeterminació.