Parto, parto!
SESTO: Parto, parto, ma tu ben mio,
Meco ritorna in pace;
Sarò qual più ti piace;
Quel che vorrai farò.
Guardami, e tutto oblio,
E a vendicarti io volo;
A questo sguardo solo
Da me si penserà.
Parto, ma tu...
Ah qual poter, oh Dei!
Donaste alla beltà.
['La clemenza di Tito', acte I, escena
3. Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, 1791]
SESTO: Me'n vaig,
però tu, estimada,
torna a fer les
paus amb mi.
Serà com tu
voldràs,
faré tot el que
vulguis.
Mira'm, i tot ho
oblido,
i volaré a
venjar-te.
Tan sols amb ta
mirada
ompliré el
pensament.
Jo me'n vaig,
però tu…
Ah, quina força,
oh Déu,
vas donar a la
bellesa!
Penúltima obra de Mozart, i l'última que va començar. La va
fer en divuit dies per encàrrec de l'emperador Leopold II per a la cerimònia de
la seva coronació com a rei de Bohèmia, que va tenir lloc a Praga el 6 de
setembre de 1791, tres mesos abans que el compositor, als 35 anys, morís. Dic «l'última
que va començar» perquè 'La flauta màgica' l'havia començada abans, però
la va interrompre per atendre aquest encàrrec i la va acabar poques setmanes
després. Per compondre 'La clemenza', a causa de les urgències de
calendari, va haver de fer servir un text de Metastasio preexistent. No sabem
si li va agradar a l'emperador, però sabem que la seva dona, l'emperadriu Maria
Lluïsa de Borbó, filla del rei Carles III d'Espanya, va dir que era «una
porcheria tedesca» (una merda alemanya).
Tot i que musicalment té moments molt brillants, no ha
estat tan representada com altres obres de Mozart, potser perquè, a part del
protagonista que és un tenor, els altres dos personatges masculins (Sesto i
Annio) van ser escrits per a veus de 'castrati'. Sovint, en les posades
en escena modernes aquests papers els canten sopranos o mezzos. És el cas del
Liceu, on no es va estrenar fins al 1963, i s'hi ha vist 25 vegades, l'última
el 2006. Ara s'hi representa del 19 al 27 de febrer i del 17 al 29 d'abril, en
un muntatge de David McVicar que caldrà veure; pel que m'ensumo, l'escenografia
és senzilleta i el vestuari resulta per a mi sorprenent, perquè els personatges
van vestits a la moda de l'època napoleònica i no hi sé veure el què.
L'ària que he triat és la resposta de Sesto després que la
malvada Vitellia l'ha convençut perquè mati l'emperador Titus. La causa de
l'odi d'ella és que Titus vol casar-se amb Servília, germana de Sesto; però
l'emperador és bo, i quan sap que Servília està enamorada d'Anni, renuncia a
casar-s'hi i escull finalment Vitèl·lia. Mentrestant, Sesto ha intentat
matar-lo, l'han arrestat i l'han condemnat a mort; però l'emperador el perdona.
I quan descobreix que era Vitèl·lia qui l'havia induït a matar-lo, també la
perdona a ella.
Imatge (Wikimedia Commons): Johann Nepomuk della Croce (1780),
'Mozart al piano amb la seva germana
Maria Anna (Nannerl) i el seu pare Leopold; a la paret, en un quadre, la seva
mare, Anna Maria'.
Al vídeo, Elina Garanca canta aquesta ària de Sesto en un
altre muntatge, al Metropolitan Opera House de Nova York el 2013.
Amnistia, llibertat, autodeterminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.