Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

diumenge, 9 de febrer del 2020

Highsmith - Nonsenses



Patricia Highsmith (1921-1995)
Lullaby

There once was a match by computer :
A nought was wed to a neuter.
Said the neuter to the naught,
«I'm not what I ought,
But our offspring will be even mooter».

[Atribuïda a Tom Ripley a 'Ripley under ground']

Lied

Seit Donnerstag Nachmittag ist meine.
Seele nicht dieselbe,
denn ich fand, beim Durchblättern
eines Bandes von Goethegedichten,
eine alte Wäscheliste.

[Atribuïda a Tom Ripley a 'The boy who followed Ripley']

Cançó de bressol

Una vegada hi va haver un enllaç informàtic:
un zero es va casar amb un neutre.
El neutre va dir al zero:
—Jo no soc el que hauria de ser,
però els nostres descendents encara seran més discutibles".

Cançó

"Va ser un dijous a la tarda.
La meva ànima ja no és la mateixa
perquè he trobat,  entremig dels fulls
d'un volum de poemes de Goethe,
una llista vella de la bugaderia".

Patricia Highsmith va ser una gran autora de novel·les de misteri. Un dels seus personatges més coneguts és el simpàtic assassí Tom Ripley, protagonista de cinc novel·les: The talented Mr. Ripley (1955), Ripley Under Ground (1970), Ripley's Game (1974), The boy who followed Ripley (1980) i Ripley Under Water (1991). Les tres primeres han estat traslladades al cinema: la primera, dos cops, amb Alain Delon el 1960 i amb Matt Damon el 1999; la segona, el 2005 amb Barry Pepper; i la tercera, també dos cops, el 1977 amb Denis Hooper i el 2002 amb John Malkovich. Les altres dues, que jo sàpiga, no ho han estat, almenys fins ara. Totes cinc novel·les han estat traduïdes al català, igual que moltes altres obres de l'autora nord-americana.
  
A Ripley li agrada la música clàssica, les arts plàstiques i la lectura, però no és pas un poeta. Això sí, en la segona novel·la de la sèrie explica que una vegada va compondre uns versos en broma, com un nonsense a la manera de Lewis Carroll; us els tradueixo lliurement (la versió catalana que tinc a mà en fa una adaptació poc literal; la castellana ho és més). I a la quarta, Ripley diu que va compondre un breu lied en alemany, també una petita broma sense gaire solta. Highsmith el transcriu en prosa; la distribució, arbitrària, en versos és meva, com també ho és la traducció, tot i que, en aquest cas, tant en la versió catalana com en la castellana que conec són molt acurades.

Imatge: Walter Crane, il·lustració al poema Gefunden, de Goethe, al llibre The Baby's Bouquet (1878).

Amnistia, llibertat, autodeterminació.  

2 comentaris:

  1. Són molt divertits i enginyosos, no els trobo absolutament sense sentit, només que juguen amb el contrast entre la prosa i el lirisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó, jo també hi trobo un no-sé-què.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.