Patricia Highsmith (1921-1995)
Lullaby
There once was a match by computer :
A nought was wed to a neuter.
Said the neuter to the naught,
«I'm not what I ought,
But our offspring will be even mooter».
[Atribuïda a Tom Ripley a 'Ripley
under ground']
Lied
Seit Donnerstag
Nachmittag ist meine.
Seele nicht
dieselbe,
denn ich fand,
beim Durchblättern
eines Bandes von
Goethegedichten,
eine alte
Wäscheliste.
[Atribuïda a Tom Ripley a 'The boy
who followed Ripley']
Cançó de bressol
Una vegada hi va haver un enllaç informàtic:
un zero es va casar amb un neutre.
El neutre va dir al zero:
—Jo no soc el que hauria de ser,
però els nostres descendents encara seran més
discutibles".
Cançó
"Va ser un dijous a la tarda.
La meva ànima ja no és la mateixa
perquè he trobat, entremig
dels fulls
d'un volum de poemes de Goethe,
una llista vella de la bugaderia".
Patricia Highsmith va ser una gran autora de novel·les de
misteri. Un dels seus personatges més coneguts és el simpàtic assassí Tom
Ripley, protagonista de cinc novel·les: The talented Mr. Ripley (1955),
Ripley Under Ground (1970), Ripley's Game (1974), The boy who
followed Ripley (1980) i Ripley Under Water (1991). Les tres
primeres han estat traslladades al cinema: la primera, dos cops, amb Alain Delon
el 1960 i amb Matt Damon el 1999; la segona, el 2005 amb Barry Pepper; i la
tercera, també dos cops, el 1977 amb Denis Hooper i el 2002 amb John Malkovich.
Les altres dues, que jo sàpiga, no ho han estat, almenys fins ara. Totes cinc novel·les han estat traduïdes al català, igual que moltes altres obres de l'autora
nord-americana.
A Ripley li agrada la música clàssica, les arts plàstiques i
la lectura, però no és pas un poeta. Això sí, en la segona novel·la de la sèrie
explica que una vegada va compondre uns versos en broma, com un nonsense a la manera de Lewis Carroll; us els tradueixo lliurement (la versió catalana
que tinc a mà en fa una adaptació poc literal; la castellana ho és més). I a la
quarta, Ripley diu que va compondre un breu lied en alemany,
també una petita broma sense gaire solta. Highsmith el transcriu en prosa; la
distribució, arbitrària, en versos és meva, com també ho és la traducció, tot i
que, en aquest cas, tant en la versió catalana com en la castellana que conec
són molt acurades.
Imatge: Walter Crane, il·lustració al
poema Gefunden, de Goethe, al llibre The Baby's Bouquet (1878).
Amnistia, llibertat, autodeterminació.

Són molt divertits i enginyosos, no els trobo absolutament sense sentit, només que juguen amb el contrast entre la prosa i el lirisme.
ResponEliminaSí, tens raó, jo també hi trobo un no-sé-què.
Elimina