Carreté - Traginers

Traginers

La pols un cop a l’any del bast traiem i els àrguens

i ens revestim gramalles pel ritu que ens enduu,

d’engrunes sadollats. La servitud, que amarga ens

apar, si el jou és d’altri; i el nostre, tant que lluu!

Avara pobretat del serf que s’escarnia,

bufó guarnit d’ancestre, davant l’adust forà,

i per no-res s’ajup, i es ven el pa del dia,

i els mots, i les idees, i els somnis del demà!

D’ahir servant tan sols apòcrifa l’estampa,

la deixa malbarata sagrada del seu feu;

del Ver i l’Absolut s’entrampa, hereu escampa,

pairal son dot fent cendra: malvendre per cap preu!

No té sentit, l’arrel, si no esporguem les branques,

ni ermots llaurar amb sofrença si el fruit s’hi ha de podrir;

contra el llebeig, sopluig no hi val: quan manquen tanques,

vinclar-s’hi no caldria, sinó per resistir.

Davant de l’ordre nou, des del terròs, afàsics,

desàvem faixa i brusa per caus de mal refer:

gregaris per la pell, balbuços de noms bàsics,

vetllem senyeres musques pels fills del botifler.

Poema de 1985, publicat a 'Vora el pedrís del trull' (2019). 
Imatge: cartell de la Festa dels Traginers 2020.
Bona festa dels Traginers a tothom!
Llibertat, amnistia, autodeterminació.