
Francesco M. Piave / Giuseppe Verdi
Addio del passato
Addio, del passato bei sogni ridenti,
Le rose del volto già son pallenti;
L'amore d'Alfredo pur esso mi manca,
Conforto, sostegno dell'anima stanca
Ah, della traviata sorridi al desio;
A lei, deh, perdona; tu accoglila, o Dio,
Or tutto finì.
Le gioie, i dolori tra poco avran fine,
La tomba ai mortali di tutto è confine!
Non lagrima o fiore avrà la mia fossa,
Non croce col nome
che copra quest'ossa!
Ah, della traviata sorridi al desio;
A lei, deh, perdona; tu accoglila, o Dio.
Or tutto finì!
[La Traviata, acte IV]
Adéu, bells somnis alegres del passat,
les roses de la cara ja han empal·lidit;
també trobo a faltar l’amor d’Alfredo,
confort, suport de l’ànima cansada.
Ah, somriu al desig de l’extraviada;
perdona-la, Déu, i vulgues acollir-la.
Ara tot s’ha acabat.
Les penes i alegries s’acabaran aviat,
per als mortals, la tomba és el final de de
tot.
Ni llàgrimes ni flors tindrà la meva
tomba,
ni una creu amb el nom
que cobreix aquests ossos!
Ah, somriu al desig de l’extraviada;
perdona-la, Déu, i vulgues acollir-la.
Ara tot s’ha acabat.
Versió lliure meva d’aquesta ària, meravellosa
com tota l’òpera a què pertany. Imatge: Estàtua de Verdi a Busseto. Al vídeo de Youtube, en la veu d’Anna Netrebko,
al Festival de Salzburg el 2005: https://www.youtube.com/watch?v=cSr7hh9mbyg
Ahir la vaig poder veure una vegada més,
aquest cop a Manresa, al Kursaal, en l’excel·lent producció dels Amics de l’Òpera
de Sabadell, que recomano. Tot molt digne i convincent: l’escenografia de Jordi
Galobart, la direcció escènica i de vestuari del sempre encertat Carles Ortiz, la
il·luminació de Nani Valls, el cor dels Amics de l’Òpera dirigit per Daniel Gil
de Tejada, l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Xavier Puig, i els
solistes, Maite Alberola (Violeta), Albert Casals (Alfredo), Luis Cansino
(Germont), Anna Tobella (Flora), Laura Obradors (Annina), Carlos E. Ortiz
(Gastone), Joan Garcia Gomà (baró), Pau Armengol (marquès), Juan Carlos Esteve
(metge), Andrés Rodríguez, Joaquim Cornet i Alejandro Baliñas. Feia goig de
debò veure els aplaudiments d’un Kursaal amb totes les localitats exhaurides:
això és fantàstic, i diu molt de la programació dels AAOS i del mateix teatre
manresà.
Fa pocs dies, ‘La Traviata’ ja s’havia
presentat a Sabadell, on els va anar a veure el MHP Quim Torra, i ara actuaran
a Viladecans, al palau de la Música de Barcelona, a Vic, a Sant Cugat del
Vallès, a Granollers, a Reus, a Girona i a Lleida. Felicitats a tots els que hi
intervenen, i gràcies per apropar-nos a les millors òperes amb tanta qualitat. No
us la perdeu!
"ni una creu amb el nom/ que cobreix aquests ossos!": quina metonímia més deliciosa! El nom que és senyal de l'ànima, segons Kundera, cobrint els ossos que representen el cos.
ResponEliminaJo vaig veure La Traviata quan tenia dinou o vint anys, a Oles, crec recordar. Em va agradar molt, sobretot l'entrada tan coneguda.
A mi és una de les que més m'agraden, musicalment (el guió, no: Violeta no s'ahuria d'haver deixat convèncer mai per Germont, i menys amb uns arguments tan fal·laços i tan fàcilment rebatibles).
Elimina*hauria
ResponElimina