Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dijous, 27 de febrer del 2020

Piave - Addio del passato





Francesco M. Piave / Giuseppe Verdi
Addio del passato

Addio, del passato bei sogni ridenti,
Le rose del volto già son pallenti;
L'amore d'Alfredo pur esso mi manca,
Conforto, sostegno dell'anima stanca
Ah, della traviata sorridi al desio;
A lei, deh, perdona; tu accoglila, o Dio,
Or tutto finì.
Le gioie, i dolori tra poco avran fine,
La tomba ai mortali di tutto è confine!
Non lagrima o fiore avrà la mia fossa,
Non croce col nome
che copra quest'ossa!
Ah, della traviata sorridi al desio;
A lei, deh, perdona; tu accoglila, o Dio.
Or tutto finì!

[La Traviata, acte IV]

Adéu, bells somnis alegres del passat,
les roses de la cara ja han empal·lidit;
també trobo a faltar l’amor d’Alfredo,
confort, suport de l’ànima cansada.
Ah, somriu al desig de l’extraviada;
perdona-la, Déu, i vulgues acollir-la.
Ara tot s’ha acabat.
Les penes i alegries s’acabaran aviat,
per als mortals, la tomba és el final de de tot.
Ni llàgrimes ni flors tindrà la meva tomba,
ni una creu amb el nom
que cobreix aquests ossos!
Ah, somriu al desig de l’extraviada;
perdona-la, Déu, i vulgues acollir-la.
Ara tot s’ha acabat.

Versió lliure meva d’aquesta ària, meravellosa com tota l’òpera a què pertany. Imatge: Estàtua de Verdi a Busseto. Al vídeo de Youtube, en la veu d’Anna Netrebko, al Festival de Salzburg el 2005: https://www.youtube.com/watch?v=cSr7hh9mbyg  

Ahir la vaig poder veure una vegada més, aquest cop a Manresa, al Kursaal, en l’excel·lent producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell, que recomano. Tot molt digne i convincent: l’escenografia de Jordi Galobart, la direcció escènica i de vestuari del sempre encertat Carles Ortiz, la il·luminació de Nani Valls, el cor dels Amics de l’Òpera dirigit per Daniel Gil de Tejada, l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Xavier Puig, i els solistes, Maite Alberola (Violeta), Albert Casals (Alfredo), Luis Cansino (Germont), Anna Tobella (Flora), Laura Obradors (Annina), Carlos E. Ortiz (Gastone), Joan Garcia Gomà (baró), Pau Armengol (marquès), Juan Carlos Esteve (metge), Andrés Rodríguez, Joaquim Cornet i Alejandro Baliñas. Feia goig de debò veure els aplaudiments d’un Kursaal amb totes les localitats exhaurides: això és fantàstic, i diu molt de la programació dels AAOS i del mateix teatre manresà.

Fa pocs dies, ‘La Traviata’ ja s’havia presentat a Sabadell, on els va anar a veure el MHP Quim Torra, i ara actuaran a Viladecans, al palau de la Música de Barcelona, a Vic, a Sant Cugat del Vallès, a Granollers, a Reus, a Girona i a Lleida. Felicitats a tots els que hi intervenen, i gràcies per apropar-nos a les millors òperes amb tanta qualitat. No us la perdeu!

3 comentaris:

  1. "ni una creu amb el nom/ que cobreix aquests ossos!": quina metonímia més deliciosa! El nom que és senyal de l'ànima, segons Kundera, cobrint els ossos que representen el cos.
    Jo vaig veure La Traviata quan tenia dinou o vint anys, a Oles, crec recordar. Em va agradar molt, sobretot l'entrada tan coneguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi és una de les que més m'agraden, musicalment (el guió, no: Violeta no s'ahuria d'haver deixat convèncer mai per Germont, i menys amb uns arguments tan fal·laços i tan fàcilment rebatibles).

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.