Carreté - Cal·listèfanos

Cal·listèfanos (fragment)

Una lluna et fa ric i una lluna et fa pobre;

aquesta alba t'és llum i aquesta altra s'ho cobra,

desnonant el manobre que esmolava el nou jorn;

tu, en l’ideal vençut, malmorint d'enyorança,

d'on esperes la mà que, en tustar la balança,

t'endú a l'esgarrifança d'un pou sense retorn?

Però cal escoltar. La Natura ho proclama:

mar i cel, terra i foc, a l'uníson s'inflama

l'Univers, oh galàctic psalteri profà!

Cal aprendre'l de cor. Madurar‑ne el misteri;

i arriscar‑se a fugir de l'eixorc captiveri,

i saber‑ne, i poder‑hi, i gosar‑ho, i callar.

Fragment d’un dels poemes de Peans a Nèmesi (1983-1991), inèdit fins que es va publicar el 2019 a Vora el pedrís del trull. “Cal·listèfanos” ('corona bonica') era el nom de l’olivera que Hèracles va portar del país dels hiperboris a Olímpia, amb les branques de la qual es feien les corones dels vencedors dels jocs.

Imatge (Wikimedia Commons):  Estoa de l’Eco (segle IV aC), pòrtic que enllaçava el santuari d’Olímpia amb l’estadi on es celebraven els jocs.

Solidaritat, fermesa, llibertat.