Roc Llop (1908-1997)
Ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front,
una fita: Catalunya
i la llibertat del món.
mil febres cremant-li el front,
una fita: Catalunya
i la llibertat del món.
Un versos d’aquest poeta de Miravet, mestre de la República
i militant de la CNT, que va ser empresonat el 1934 i es va haver d’exiliar el
1939; després de malviure al camp de refugiats d’Argelers, l’exèrcit francès el
va enrolar en una companyia de treballadors estrangers per reforçar la línia
Maginot. Els nazis el van fer presoner als Vosges i va passar quatre anys al
camp d’extermini de Gusen-Mauthausen. Va escriure, entre altres, Poemes de
llum i tenebra (Flor Natural als Jocs Florals de l’exili, París 1965) i Contes
negres de la vora del Danubi (accèssit al Premi Víctor Català als Jocs Florals
de l’exili, Amsterdam 1974), narracions sobre els camps nazis.
Avui ha fet 75 anys de l’alliberament de Mauthausen. Tant d’horror
hauria de servir d’escarment per no tornar a permetre que passés, però ja es veu que la
humanitat té memòria de peix.
Imatges (Wikimedia Commons): autoretrat de Roc Llop i dues fotos
de Mauthausen fa 75 anys.
Vegeu més poemes i informació sobre Roc Llop als blogs:
Agraïment als que treballen per la salut i el benestar de
tothom, solidaritat amb els que pateixen, i llibertat, sempre.
He mirat el primer blog: que "tot el que ens envolta és poesia" em sembla d'una generositat molt gran en algú que ha patit tant. Jo també ho penso, que tot és poesia, la inspiració és sovint ben a prop teu.
ResponEliminaTambé m'identifico amb "una fita: Catalunya/ i la llibertat del món".