Carreté - Guillem de Balsareny

Guillem de Balsareny

La mitra i el poder

                                són dos complementaris.

                                Germans! Avançarem

                                la tasca d’evangeli:

                                sembrar el terreny que és erm,

                                bastir molins i cases,

                                esglésies, monestirs,

                                sagreres i vilatges.

Com més serem, més forts

                                serem, ells i nosaltres,

                                arrels d’un vell comtat

                                de branques mil·lenàries.

                                En nom de Déu alcem

                                conreus en terra plana,

                                molins a vora els rius,

                                castells a les muntanyes.

Consolidem la pau

                                amb el rampí i l’arada,

                                i l’ordre que el cel vol

                                amb crossa i amb campanes.

                                Campanes, l’himne excels

                                a Qui ordenà les coses,

                                i crossa per qui ho nou

                                i infern per qui ho bescanta.

                                Arrels d’un vell comtat

                                de branques mil·lenàries,

                                senyors, bisbes i abats

                                imposem creu i espasa. [...]

He controlat

                                molt poderoses regnes

                                d’aquest comtat

                                que el meu nebot governa,

                               i dels afers

                               de ma mare, l’Església,

                               encarrilant

                               tan crua violència,

                               civilitzant

                               l’orgull de la noblesa,

                               pacificant

                               aquesta gent feresta.

                               Ara, a Ripoll,

                               reclòs en ma vellesa,

                               meditaré

                               com n’és, la gent, de cega,

                               que al mateix roc

                               estòlida ensopega;

                               fins on duu l’urc

                               de l’odi i de l’enveja.

[De Balsareny, més de mil anys (1990), recollit a Vora el pedrís del trull (2019). Guillem de Balsareny (1020-1076) va ser vicari comtal dels castells de Balsareny i Manresa. Com a bisbe de Vic, successor de l’Abat Oliba, va continuar la tasca pacificadora del seu predecessor i va participar en diverses assemblees de Pau i Treva; també va viatjar dues vegades a Roma i va participar activament al Concili de Narbona de 1055. Al final de la seva vida va renunciar a la mitra i es va retirar com a monjo al monestir de Ripoll.

Balsareny, més de mil anys es va estrenar a Balsareny l’any 1990, i el 2013 es va tornar a posar en escena, el primer cop amb el grup de teatre de la Colònia Soldevila i el segon amb els Pastorets de Balsareny, i sempre amb la Coral Sant Esteve. La primera part d’aquest poema, musicat per Francesc Vila i amb arranjaments de Ramon Estrada, la va interpretar en totes dues ocasions la Coral, amb mossèn Joan Bajona fent la veu solista.

Per la Festa Major de Balsareny d’aquest any confinat, l’Ajuntament va emetre pel seu canal de Youtube la representació del 2013. Qui no la va poder veure, tanmateix, va ser mossèn Joan, traspassat deu dies abans. Amb aquest poema vull dedicar un record a la seva tan carismàtica persona.

Imatge: Joan Bajona en una foto meva de l’arxiu del ‘Sarment’ de Balsareny.

Reconeixement a tots els que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom; solidaritat amb els que pateixen, i llibertat.