Meng Haoran (689-740)
L’alba de primavera
春晓
春眠不觉晓，处处闻啼鸟。夜来风雨声，花落知多少。
L’alba de primavera arriba en el meu somni i no me n’adono
fins que no sento els ocells refilant pertot arreu.
Em fa pensar en una tempesta desfermada a la nit.
Quantes flors es deu haver endut, em pregunto?
[Versió lliure meva a partir d’una versió anglesa que imagino també
lliure. Per si de cas, en poso el text original.]
Meng Haoran va viure al segle VIII sota la Dinastia Tang quan el poeta
vivia reclòs en una muntanya a l’actual Hubei, tenint cura de la seva mare
malalta. Als 40 anys, ja morta ella, va anar a la capital on es va fer popular
pels seus poemes, i el van voler presentar a una mena de concurs per ser elegit
funcionari, una mena de poeta cortesà. Però la perspectiva no li va fer el pes:
no s’hi va presentar i va tornar a la vida solitària escrivint poemes bucòlics.
Imatges (Wikimedia Commons): Meng Haoran en un dibuix xinès del
segle XVIII, mil anys després de la seva època. Ma Yuan: Passeig primaveral
(1190). National Palace Museum, Taipei, Taiwan. Chai Tajun: Paisatge (segle
XVIII), Honolulu Museum of Art.
Agraïment als que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom;
solidaritat amb els que pateixen, i llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.