Villon - Dames du temps jadis

François Villon (1431-1463)

Ballade (des dames de temps jadis)

Dictes moy où, n'en quel pays,

est Flora, la belle Rommaine,

Archipiades ne Thaïs,

qui fut sa cousine germaine,

Echo parlant quant bruyt on maine

dessus riviere ou sus estan,

qui beaulté ot trop plus q'humaine.

Mais où sont les neiges d'antan?

Où est la très sage Heloïs,

pour qui chastré fut et puis moyne

Pierre Esbaillart a Saint Denis?

Pour son amour ot ceste essoyne.

Semblablement, où est la royne

qui commanda que Buridan

fust geté en ung sac en Saine?

Mais où sont les neiges d'antan?

La royne Blanche comme lis

qui chantoit à voix de seraine,

Berte au grand pié, Beatris, Alis,

Haremburgis qui tint le Maine,

et Jehanne la bonne Lorraine

qu'Englois brulèrent a Rouan;

où sont ilz, où, Vierge souvraine?

Mais où sont les neiges d'antan?

Prince, n'enquerez de sepmaine

où elles sont, ne de cest an,

qu'a ce reffrain ne vous remaine:

mais où sont les neiges d'antan?

(c. 1461)

Balada (de les dames de temps passats)

Digueu-me on, en quin país,

hi ha Flora, la bella romana,

Arquipíades o Thaís,

que fou sa cosina germana,

Eco parlant quan algú la demana,

sota d’un riu o en el fons d’un estany,

qui posseí una beutat més que humana.

Però on són, les neus d'antany?

On és la molt sàvia Eloïsa,

per la qual fou castrat i es féu frare

Pere Abelard a Sant Denís?

Pel seu amor va patir aquesta pena.

I semblantment, on és la reina

que va manar que Buridan

fos llançat en un sac al Sena?

Però on són, les neus d'antany?

La reina Blanca com el lis,

que cantava amb veu de sirena,

Berta Peu-gros, Beatriu o Alis,

Haremburgis, la qui governà al Maine,

i Joana, la noia de Lorena

que els anglesos van cremar a Rouen;

digueu on són, oh Verge sobirana?

Però on són, les neus d'antany?

Príncep, on són, ni aquesta setmana

m’ho demaneu, ni tampoc aquest any,

que aquest refrany ja us ho recomana:

però on són, les neus d'antany?

Versió meva lliure, feta el 2009, d’aquesta conegudíssima balada sobre el tòpic de l’Ubi sunt, que va musicar i cantar Georges Brassens el 1953. Entre els personatges esmentats: Flora va ser una cortesana romana; Arxipíada (per Alcibíades) era un grec que Boeci va esmentar com a prototip de bellesa i per això, a l’Edat Mitjana, el van confondre amb una dona; Taïs era una cortesana amant d’Alexandre el Gran; Eloïsa, dona bella i culta, era l’amant d’Abelard, a qui el canonge Fulbert va fer emascular abans de tancar-lo en un convent; Buridan era un filòsof, rector de la Sorbona de París, suposat amant de la muller de Lluís X, la reina Margarida de Borgonya, que el va fer assassinar i llançar al Sena dintre un sac; la reina Blanca de Castella era la muller del rei Lluís VIII; Berta la de grans peus era la mare de Carlemany; Bietris penso que podria ser la Beatriu de Dante; Alix es creu que podia ser Adela de Xampanya, tercera muller del rei Lluís VII; Haremburgis era filla del comte de Maine; i Joana de Lorena era santa Joana d’Arc.

Imatge (Wikimedia Commons): Joshua Reynolds, ‘Thaïs amb una torxa’. Oli sobre tela (1791), Waddesdon Manor, Buckinghamshire, Anglaterra.

Reconeixement als que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom; solidaritat amb els que pateixen, i llibertat.