Goethe - Cançó de taverna

J. W. Goethe (1749-1823)

Cançó de taverna

DEM KELLNER:

Setze mir nicht, du Grobian,

Mir den Krug so derb vor die Nase!

Wer mir Wein bringt, sehe mich freundlich an,

Sonst trübt sich der Eilfer im Glase.

DEM SCHENKE:

Du lieblicher Knabe, du komm herein,

Was stehst du denn da auf der Schwelle?

Du sollst mir künftig der Schenke sein,

Jeder Wein ist schmackhaft und helle.

[Lieder aus dem Schenkenbuch, im Divan II]

Cançó de taverna

Tu, malcarat, no em donis mai

el porró d’una revolada;

qui m’allarga el vi ha de riure amb mi

o, si no, el vi dolç se’m torna agre.

Ei, tu, noia maca, vine aquí:  

què hi fas, al peu de la porta?

Si tu me la dones, serà per mi

la mistela més dolça i més forta.

[Versió de Joan Maragall]

Una cançó del ‘Divan occidental’ de Goethe (1819), que va ser musicada per Schumann. El Divan és un conjunt de poemes inspirats en la lírica oriental, i el poeta alemany hi inclou dos elements típics d’aquella lírica: l’elogi al vi i a la bellesa del noi jove que el serveix. Però Goethe, tocat i posat com era, per tal de no ferir sensibilitats a l’estricta Alemanya del seu temps, va voler deixar molt clar en un comentari a aquest poema que l’afecte envers el noi era com el que pot sentir un avi envers el seu net, o un mestre envers el seu aprenent. Tanmateix, Maragall no estava per brocs i no devia voler que ningú malpensés d’ell; de manera que va tirar pel dret i va traduir “lieblicher Knabe” (noi encisador) per “noia maca”, i avall que fa baixada. Això em fa pensar en alguns traductors dels ‘Sonnets’ de Shakespeare que també es devien pensar que obraven pietosament quan, manifassejant els versos originals, dissimulaven el fet que bona part dels versos anaven adreçats a un jove ros.

Vet ací una versió lliure meva del poema goethià, amb els dos subtítols, que Maragall va ometre:

AL CAMBRER:

No em posis, bergant,

el gerro al davant de la cara!

Qui em porta el vi, ha de mirar-me alegre;

altrament, el vi bo s’enterboleix al got.

AL COPER:

Tu, noi encisador, atansa’t:

per què t’estàs aquí al llindar?

Hauries de servir-me sempre més el vi,

i cada glop em seria més saborós i esplèndid.

Imatge (Wikimedia Commons): Un coper servint el vi en un banquet. El coper porta una gerra de vi en una mà i una cílix (copa plana) a l’altra. Ceràmica àtica de figures vermelles, c. 450 a.C. Musée du Louvre, París.

Agraïment per als que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom; solidaritat amb els que pateixen, i llibertat.