Meleagre de Gadara (s. I a.C.)
Epigrama
Τρισσαὶ μὲν Χάριτες,
τρεῖς δὲ γλυκυπάρθενοι Ὧραι·
τρεῖς δ᾿ ἐμὲ
θηλυμανεῖς οἰστοβολοῦσι Πόθοι.
ἦ γάρ τοι τρία
τόξα κατήρτισεν, ὡς ἄρα μέλλων
οὐχὶ μίαν
τρώσειν, τρεῖς δ᾿ ἐν ἐμοὶ κραδίας.
[Antologia grega, 9-16.
GP 74]
Tres són les
Gràcies, tres les dolces verges Hores:
i tres noies
ferotges m’apunten amb llurs fletxes.
Sí, certament,
Amor m’ha preparat tres llaços,
com si em
volgués ferir tres cors i no pas un.
Meleagre de
Gadara va ser un poeta i filòsof cínic en llengua grega nascut a la Palestina
del segle I abans de Crist; ens ha deixat 131 epigrames (la “Garlanda de
Meleagre”), recollits en una antologia medieval. Versió lliure meva a partir de
la versió anglesa en prosa feta per W. R. Paton (1916).
Alguns
epigrames de Meleagre van ser adaptats molt lliurement al castellà per José
Antonio Conde y García (1768-1820), convertint-los en un romanç. Vet ací com va
resoldre —trobo que amb prou elegància— aquest poemet:
Son tres las bellas Gracias,
tres las süaves Horas,
y con ardientes tiros
me abrasan tres hermosas.
¿Para qué son tres flechas?
Amor, basta una sola.
Imatge (Wikimedia
Commons): Antonio Canova, Les tres Gràcies. Marbre (1813-16), Museu del
Hermitage, Sant Petersburg.
Agraïment als que s’esforcen
per la salut i el benestar de tothom; solidaritat amb els que pateixen, i
llibertat.

Antonio Tabucchi deia que es pot tenir un gran amor, se'n poden tenir dos, però més ja no ho veia possible. En canvi Lluís Racionero titulava un llibre seu Como sobrevivir a un gran amor seis veces... Això de les tres gràcies em fa pensar en un pòdium de tres amors. Però el darrer sempre és el més important, i al final és un de sol.
ResponEliminaLlevat dels mariners, que es veu que en tenen un a cada port, tens tota la raó. Segur que Meleagre parlava de "flirts" més que no pas de l'amor entès com l'entenem avui. Tres noies li feien goig, i el poeta es lamenta al déu Eros que només té un cor.
EliminaRamon,
Eliminajo no en sé, de flirtejar. Estimo o no estimo. Em sembla que era Eduard Punset que deia que com més persones estimem, millor, perquè una reberbera en l'altra.