La intervenció dels déus en la Ilíada
Cant 16
Aquil·les
demana a Zeus que permeti a Pàtrocle frenar l’atac troià a les naus i sortir-ne
indemne; Zeus li concedeix el primer desig, però li nega el segon: Pàtrocle ha
de morir.
Zeus plora
per Sarpèdon, fill seu, que sap que ha de morir a mans de Pàtrocle, i considera
la possibilitat de salvar-lo (com Afrodita havia fet amb el seu fill Enees).
Hera li retreu que pensi a salvar-lo; però li suggereix que, un cop mort, la
Mort i el Son s’emportin el seu cos a Lícia, a fi que li erigeixin un túmul.
Zeus accedeix i fa que plogui sang sobre la terra.
Glauc retreu
a Apol·lo que Zeus no hagi impedit la mort de Sarpèdon, i li demana que
guareixi les ferides que ell, Glauc, ha sofert; Apol·lo les hi guareix.
Imatges (Wikimedia Commons): El Son i la Mort s’emporten el cos de Sarpèdon. Bronze etrusc (s. IV aC). Cleveland Museum of Art.
Llibertat, Amnistia, Estat.
El son i la mort, dues parts del mateix... Això de ploure sang sobre la terra és una idea que fa pensar, com fan pensar moltes vegades els mites grecs.
ResponEliminaA mi em fa pensar sempre en un vers de Foix, de 'Sol, i de dol' que diu "Plou sang a les codines".
Elimina