La intervenció dels déus a la Ilíada
Cant 11
(Als cants IX,
X i XII no tinc anotada cap intervenció divina rellevant.)
Zeus envia
Eris (la Discòrdia, la Baralla) per atiar la guerra, i gaudeix veient com es
maten.
Zeus envia
Iris a Hèctor, per dir-li que es retiri de la brega, però que quan vegi que
Agamèmnon cau ferit, ataqui les naus aquees fins al vespre.
Cant 13
Cant 13
Posidó arriba
i ajuda en secret els grecs, barrejant-se entre les seves files.
Cant 14
Hera sedueix
Zeus per distreure’l: el convida a beure i a fer l’amor amb ella. Zeus accedeix
i, en acabat, s’adorm. Això permet que Posidó continuï ajudant els grecs sense
que Zeus se n’adoni.
Imatge (Wikimedia Commons): Annibale
Carracci: Júpiter i Juno (Zeus i Hera), detall del fresc ‘Els amors dels déus’
(1597-1608). Palazzo Farnese, Roma.
Mira que dir-se Discòrdia! Discordia concors, concordia discors és una expressió que aplicada a la poesia m'encanta!
ResponEliminaLa teniem com a companya (o germana) d'Ares, el déu de la guerra. És la que va donar la famosa poma de la Discòrdia entre Hera, Atena i Afrodita, a veure quina era la més bella; cosa que va propiciar el judici de Paris, amb els danys col·laterals sabuts: Paris fa guanyadora Venus, aquesta en premi li dona l'amor d'Hèlena... i cap a Troia falta gent. "Y allí fue Troya". Jo l'esmento de passada a 'Hibris' en un poema dedicat a Dike, la justícia.
Elimina