Wagner - Mein lieber Schwan

Richard Wagner (1813-1883)
Mein lieber Schwan

Mein lieber Schwan!

Ach, diese letzte, traur'ge Fahrt,
wie gern hätt' ich sie dir erspart!
In einem Jahr, wenn deine Zeit
im Dienst zu Ende sollte gehn -
dann, durch des Grales Macht befreit,
wollt' ich dich anders wieder sehn!
O Elsa! Nur ein Jahr an deiner Seite
hatt' ich als Zeuge
deines Glücks ersehnt!
Dann kehrte,
selig in des Grals Geleite,
dein Bruder wieder,
den du tot gewähnt.
Kommt er dann heim,
wenn ich ihm fern im Leben,
dies Horn, dies Schwert,
den Ring sollst du ihm geben.
Dies Horn soll
in Gefahr ihm Hilfe schenken,
in wildem Kampf
dies Schwert ihm Sieg verleiht;
doch bei dem Ringe soll er
mein gedenken,
der einst auch dich
aus Schmach und Not befreit!

Leb wohl! Leb wohl!
Leb wohl, mein süßes Weib!
Leb wohl! Mir zürnt der Gral,
wenn ich noch bleib!
Leb wohl, leb wohl!

[Lohengrin, acte III]

Cigne meu estimat!
Ai, aquest últim, trist viatge,
te l’hauria estalviat de bon grat!
D’aquí a un any, quan s’hagués acomplert

el terme dels teus serveis,

ja alliberat pel poder del Graal,

hauria volgut veure’t d’una altra manera!

Oh, Elsa! Un any tan sols vora teu

m’hauria agradat de viure

com a testimoni de la teva joia!

Llavors, el teu germà, a qui creus mort,

hauria retornat, escortat pel Graal!

Quan ell tornarà, jo ja seré lluny.

Dona-li el corn, l’espasa i l’anell.

El corn l’ajudarà quan es trobi en perill;

l’espasa li donarà la victòria

en el combat sense pietat,

i l’anell farà que es recordi de mi:

de mi, d’aquell que un dia

va alliberar-te de l’oprobi i la dissort!

Adeu, adeu, adeu, dolça esposa meva!

El Graal s’enutjarà amb mi

Si no m’afanyo a partir.

Adeu, adeu!

Versió molt lliure meva d'aquesta coneguda ària, el comiat de Lohengrin quan la innocent Elsa, atiada per l'envejosa i perversa Ortrud, ha fet al seu espòs la pregunta prohibida que l'obligarà a marxar, no sense abans haver alliberat el jove príncep Gottfried, a qui tothom creia mort, de l'encanteri que el mantenia convertit en cigne.

Per ara, i qui sap fins quan, a causa de les mesures adoptades per aïllar el coronavirus, no es podrà veure a Barcelona aquesta joia que Wagner ens va llegar, i que el Liceu havia programat entre el 19 de març i el 5 d’abril, amb Klaus Florian Vogt (Lohengrin), Erin Wall (Elsa), Evelyn Herlitzius (Ortrud) i Carsten Wittmoser (Telamond), entre altres; amb l’orquestra del Liceu dirigida pel puig-regenc Josep Pons, i el cor del Liceu dirigit per Conxita Garcia; en una producció de Katharina Wagner, besneta del compositor, amb escenografia de Marc Löhrer que, per variar, a priori m'amoïnava una mica, però esperava veure-la per opinar. La música, excelsa, cobreix sempre les eventuals vel·leïtats dels dissenyadors.

Al vídeo (llicència Youtube), amb el tenor Klaus Florian Vogt, el mateix que havia d'actuar a Barcelona, però en un muntatge diferent.  

Llibertat, Amnistia, Estat.