Shakespeare - Macbeth

William Shakespeare (1564-1616)

Macbeth (fragment)

She should have died hereafter.

There would have been a time for such a word.

Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow,

Creeps in this petty pace from day to day

To the last syllable of recorded time,

And all our yesterdays have lighted fools

The way to dusty death. Out, out, brief candle!

Life’s but a walking shadow, a poor player

That struts and frets his hour upon the stage

And then is heard no more. It is a tale

Told by an idiot, full of sound and fury,

Signifying nothing.

[Acte V, escena 5]

Ella s’hauria d’haver mort abans.

Hi hauria d’haver un temps, per mots així.

Demà i demà i demà

caminen de puntetes, dia a dia,

fins la darrera síl·laba del temps recordat.

I tot el nostre ahir il·lumina als folls

el camí vers la pols de la mort.

Apaga’t, breu candela!

La vida no és sinó una ombra que passa,

un pobre actor que crida una hora a l’escenari

i no se’n parla més; és com un conte

narrat per un imbècil ple de fúria

i que no té cap sentit.

Versió molt lliure meva, després d’haver-me embadalit per enèsima vegada amb el superb ‘Macbeth’ d’Orson Welles (1948; a la foto, de Wikimedia Commons, amb Jeannette Nolan fent de Lady Macbeth). En català en conec les excel·lents versions de Josep M. de Sagarra (1945) i de Salvador Oliva (1988, 2005), molt més encertades; i no conec les de Cebrià Montoliu (1907), Diego Ruiz (1908), Magí Morera (1925), Cèsar August Jordana (1928) i Miquel Desclot (2002).

Llibertat, Amnistia, Estat.