Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dimecres, 11 de març del 2020

Shakespeare - As You Like It



William Shakespeare (1564-1616)
Under the greenwood tree

AMIENS


JAQUES



[‘As You Like It’, act II, scene 5]

AMIENS:

Qui sota un arbre verd
reposar vulgui amb mi,
i unir els seus dolços cants
amb els ocells de bec més fi,
que vingui aquí, que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tret de l’hivern aspre i humit.

JAQUES:
Qui fuig de l’ambició
i li plau viure lliure al sol,
buscant el que li calgui per menjar
i s’acontenta amb el que trobarà,
que vingui aquí, que vingui aquí:
no hi trobarà cap enemic,
tret de l’hivern aspre i humit. [...]
Si arriba a esdevenir
que un home es converteixi en un pollí,
deixant riquesa i benestar
per satisfer un desig en va,
ducdam, ducdam, ducdà:  
podrà trobar, el mesquí,
bojos com ell, aquí,  
i si li plau, que vingui amb mi!


Versió molt lliure meva d’aquesta cançó que canten dos personatges de la comèdia ‘As You Like It’, traduïda al català com ‘Al vostre gust’ i al castellà com ‘Como gusteis’. Se n’han fet diverses versions cinematogràfiques; en destaco la de Kenneth Brannagh de 2006. En adaptar-la, no tenia al davant les versions de Josep M. de Sagarra (1945) ni de Salvador Oliva (1984) , no cal dir que molt millors. La paraula “Ducdame” és inventada per Shakespeare; en sentir-la, un personatge demana què vol dir, i li responen: “És una invocació grega per convidar els babaus a fer rotllana”.  Vaja, com em deien a mi de petit quan no parava de preguntar per què: "Per fer-te enraonar!"

Imatge. John Edmund Buckley: Escena de ‘As You Like It’. Rosalind, Celia i Jaques al bosc d’Arden. Llapis i aquarel·la, 1864 (Wikimedia Commons).  

Llibertat, Amnistia i Estat.

2 comentaris:

  1. "deixant riquesa i benestar/ per satisfer un desig en va": bellesa contra progrés, és el que em suggereix aquesta cançó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues primeres estrofes són el tòpic del "menoscabo de corte y alabanza de aldea": la vida pastorívola en llibertat i sense obligacions. I la tercera és burlesca: diu que és cosa de bojos deixar el benestar per un ideal, com ha fet el mateix que ho diu... De fet, l'original no diu "desigs en va" sinó "desigs obstinats" (stubborn). Ara estic tancat a casa quinze dies en quarantena sense estar malalt, i m'agradaria aquella llibertat bucòlica. Sort que sí que puc sortir a passejar pel bosc...

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.