Josep Carner (1894-1970)
En la mort de
l’heroi
com, dintre d’un silenci funeral,
entre punys closos i mirades seques
martelleja un timbal.
enfront de la despulla del lleial–,
de tenir una bandera prohibida
per posar-la a mig pal!
Poema publicat per Josep Carner a ‘La Revista’ el 16 de gener de
1921. Està dedicat a la memòria de Terence MacSwiney (1879-1920), l’alcalde de
Cork i diputat irlandès del Sinn Féin que va morir als 41 anys en una vaga de
fam a la presó de Brixton el 25 d’octubre de 1920. L’havien detingut per
possessió de papers “sediciosos” i un tribunal militar anglès el va condemnar a
dos anys de presó. De seguida va començar una vaga de fam en protesta per haver
estat jutjat per un tribunal militar. Uns altres onze presos irlandesos s’hi van afegir, i el cas es va internacionalitzar, amb manifestacions a França, Itàlia, Alemanya,
Austràlia i Catalunya, on el CADCI va escriure al primer ministre britànic intercedint
per ell. També ho va fer el president dels Estats Units, i alguns països van
demanar la intervenció del papa de Roma, que no em consta que s’hi impliqués,
almenys públicament. El govern de la Gran Bretanya temia que alliberar
MacSwiney podria provocar un amotinament de l’exèrcit anglès (cosa que, penso, si
s’hagués produït hauria estat una rebel·lió, fet molt més greu que no pas la
possessió de documents sediciosos per la qual havia estat condemnat). El cas és
que el govern no va cedir, i l’alcalde de Cork va morir a la presó després de
75 dies de vaga de fam, avui ha fet cent anys.
Imatge (Wikimedia Commons): monument a Terence MacSwiney davant l’Ajuntament
de Cork (Corcaigh en gaèlic).
Amnistia i Llibertat.
Nosaltres som sediciosos, diuen, però per exemple, qui es va revoltar va ser Franco, i no aquells contra qui es va revoltar. En fi. El món al revés.
ResponEliminaVae Victis! Sempre ha estat així. La història l'escriuen els vencedors.
Elimina