Carreté - Malson

Malson

Cercava la sortida
i m’aturo, retut.
Cansat de tant desvari,
m’aclapara el futur.
S’alcen enfront quimeres,
por i seny serà tot u.
M’enfonso. Caic. Tremolo.
He mort. Per on se surt?
 
Un dels meus poemets de jovença. Devia tenir uns setze anys, potser encara no fets, i no recordo pas quines quimeres em podien aclaparar aleshores; però devien arrelar fondo, perquè gairebé cinquanta-cinc anys després, de vegades em fa l’efecte que continuo enquimerat i sense albirar cap desllorigador que em faci prou el pes... Però vaja, tal dia farà un any: i que les cabòries em vinguin al darrere amb un flabiol sonant! No el vaig incloure a ‘Vora el pedrís del trull’, però ara em ve de gust de compartir-lo, amb disculpes. 

Imatge (Wikimedia Commons): Eugène Thivier, Le cauchemar (el malson), marbre (1894), Musée des Augustins, Tolosa de Llenguadoc.  
Amnistia i Llibertat.