Williams - Nonno's Poem

Tennessee Williams (1911-1983)

[Nonno’s poem] 

How calmly does the orange branch
Observe the sky beginning to blanch
Without a cry, without a prayer,
With no betrayal of despair.s

Sometime while night obscures the tree
The Zenith of its life will be
Gone past forever, and from thence
A second history will commence.

A chronicle no longer old,
A bargaining with mist and mould,
And finally the broken stem
The plummeting to earth; and then

An intercourse not well designed
For beings of a golden kind
Whose native green must arch above
The earth's obscene, corrupting love.

And still the ripe fruit and the branch
Observe the sky begin to blanch
Without a cry, without a prayer,
With no betrayal of despair.

O Courage could you not as well
Select a second place to dwell,
Not only in that golden tree
But in the frightened heart of me?

[El poema de l’avi] 

Amb quina calma la branca del taronger
observa el cel quan es comença a fer clar
sense ni un crit, sense ni una pregària,
sense lliurar-se a la desesperança.

En qualsevol moment la nit ombrarà l’arbre
i el zenit de la seva vida haurà passat
per sempre, i a partir d’aleshores
una segona història començarà.

Una crònica que ja no serà llarga,
una negociació  amb boira i floridura,
i finalment la tija es trencarà
i caurà a terra; i aleshores

una relació no pas ben dissenyada
per a éssers que són de la mena de l’or,
el verd natiu dels quals cobrirà com un arc
l’amor obscè i corrupte de la terra.

I encara el fruit madur, i la branca,
observaran el cel que es comença a fer clar,
sense ni un crit, sense ni una pregària,
sense lliurar-se a la desesperança.

Oh coratge, per què no pots tampoc  
triar un segon estatge on instal·lar-te:
no tan sols en aquella branca d’or,
sinó també en el meu aterrit cor?

En l’obra teatral de Tennessee Williams The night of the iguana, (1959), basada en una narració breu del mateix autor escrita el 1948, el poeta de 97 anys Jonathan Coffin, l’avi (Nonno) de Hannah, representa que escriu aquest poema abans de morir. A la pel·lícula de John Huston del mateix títol (1964), protagonitzada per Richard Burton i Ava Gardner, la neta Hannah era Deborah Kerr i l’avi poeta era Cyril Delevanti. He posat aquí el poema tal com figura en l’obra original de Williams; com a curiositat, a la pel·lícula el primer vers parla d’una branca d’olivera (olive branch) i no pas de taronger (orange branch). Versió molt lliure meva.

Llibertat, amnistia, autodeterminació.