Metamorfosis - Cèsar i Octavi

9/  Juli Cèsar i Octavi

Ja gairebé al final del seu llarg poema, a les acaballes del cant XV, Ovidi deixa la mitologia i les faules per centrar-se en la història contemporània, i conta l’assassinat de Juli Cèsar, a qui els historiadors i els poetes de l’època el feien descendent directe d’Eneas i dels seu fill Ascani, anomenat Iulus. Per això, la deessa Venus, mare d’Eneas, planteja a Júpiter els seus dubtes sobre el futur que espera a Roma després de la mort del seu descendent. Júpiter li mostra els “arxius del destí” on hi ha escrit el futur –naturalment, tan sols fins a l’època en què Ovidi va viure. N’hi ha prou, tanmateix, per poder proclamar la grandesa d’Octavi August, renebot i fill adoptiu de Cèsar i primer emperador de Roma. 

En efecte, Júpiter tranquil·litza Venus dient-li que Cèsar, tot just acabat de morir, ja és un déu i serà aviat adorat als altars, i fa que Venus s’emporti el seu cos al cel, on es convertirà en un estel. I li garanteix que el seu successor, Octavi –també, doncs, descendent de Venus i Eneas– , gaudirà de la protecció divina en les guerres que emprengui. D’aquesta manera, Octavi vencerà Marc Antoni a Mòdena i a Filipos (ciutat que Ovidi anomena “emètia” englobant Tessàlia i Macedònia), com Cèsar havia vençut Pompeu a Farsàlia (Octavi era molt jove i no va participar en aquesta batalla; però Cèsar el va fer desfilar al seu costat quan en va celebrar el triomf); i derrotarà el fill de Pompeu a Sicília, Marc Antoni a Àctium i Cleòpatra a Egipte. Octavi estendrà el seu domini sobre una munió de pobles bàrbars; i un cop restablerta la pau a tot l’imperi, pensarà en els drets dels ciutadans,  dictarà lleis molt justes i morirà en edat avançada.

Tota aquesta palmària raspallada a l’emperador no impedirà que August, poc després, decreti l’exili del poeta, per raons mai no aclarides. Es va dir que fou castigat per “haver faltat a la moral i els bons costums” en la seva Ars Amatòria; però aquest poema feia set anys que havia estat publicat, i no és creïble que causés cap escàndol després de tant temps. També es va insinuar que havia comès alguna indiscreció –referida a l’emperador o, potser, a la seva muller, la intrigant Lívia del Jo, Claudi, de Robert Graves–; el poeta, però, es limita a parlar d’un “error” com a causa de la seva desgràcia. Fos com fos, l’any 8 després de Crist, Ovidi se’n va haver d’anar a la vora del Mar Negre, a Tomis, l’actual Constanta (Romania), on va escriure les Tristes i les Pòntiques abans de morir l’any 17 de la nostra era, després de més de nou anys d’exili, sense haver recuperat mai el favor d’Octavi August, ni tampoc el de Tiberi, fillastre, afillat i hereu d’August, i emperador des de la mort d’aquest, l’any 14.

He de dir, també, que fa més d’un segle que determinats estudiosos propugnen que aquest exili podia haver estat un simple recurs literari, una mera ficció per part d’Ovidi; però jo no m’ho crec. I ja sabem prou que, en qualsevol aspecte d’aquesta vida, no es difícil que et trobis negacionistes vehements defensant a ultrança les cabòries llurs. Jo em quedo amb Ovidi i amb tot el que va escriure, i us ho recomano.

Tast de text

Vet ací un fragment de la promesa que Júpiter fa a Venus sobre la deïficació de Juli Cèsar, les victòries d’Octavi sota l’empara dels déus i l’adveniment de la Pax Romana (XV: 816-842):

 

hic sua conplevit, pro quo, Cytherea, laboras,

tempora, perfectis, quos terrae debuit, annis.

ut deus accedat caelo templisque colatur,

tu facies natusque suus, qui nominis heres

inpositum feret unus onus caesique parentis

nos in bella suos fortissimus ultor habebit.

illius auspiciis obsessae moenia pacem

victa petent Mutinae, Pharsalia sentiet illum,

Emathiique iterum madefient caede Philippi,

et magnum Siculis nomen superabitur undis,

Romanique ducis coniunx Aegyptia taedae

non bene fisa cadet, frustraque erit illa minata,

servitura suo Capitolia nostra Canopo.

quid tibi barbariam gentesque ab utroque iacentes

oceano numerem? quodcunque habitabile tellus

sustinet, huius erit: pontus quoque serviet illi!

'Pace data terris animum ad civilia vertet

iura suum legesque feret iustissimus auctor

exemploque suo mores reget inque futuri

temporis aetatem venturorumque nepotum

prospiciens prolem sancta de coniuge natam

ferre simul nomenque suum curasque iubebit,

nec nisi cum senior meritis aequaverit annos,

aetherias sedes cognataque sidera tanget.

hanc animam interea caeso de corpore raptam

fac iubar, ut semper Capitolia nostra forumque

divus ab excelsa prospectet Iulius aede!'

 

Versió meva lliure:

 

Aquest, Citerea, pel qual t’esforces tant, ja els seus dies

Ha completat, i ha perfet els anys que a la terra devia.

Ara ja és déu: puja al cel, i ha de ser venerat dintre els temples.

I tot això ho heu fet tu i el seu fill, que el seu nom heretava;

Ell, que durà tot el pes, venjador del seu pare,

Sempre ens tindrà a tots nosaltres fent-li costat a la guerra.

Sota els auspicis d’ell, les muralles de Mòdena en setge   

imploraran, vençudes, la pau; i sa força Farsàlia

sentirà, i l’emàtia Filipos dos cops de sang serà xopa,

I un gran nom ha de ser derrotat de Sicília a les ones;

d’un general romà la muller, la d’Egipte, ufanosa 

del seu casament, caurà, malgrat l’amenaça

de fer esclau del seu Cànop el Capitoli tan nostre.

Per què comptar quantes bàrbares gents s’estan a la vora

de l’un i de l’altre Oceà? Tot allò que pot viure a la terra,

tot serà seu, i també la mar ha de ser d’ell esclava.

Pau a la terra darà i als drets civils mourà l’ànim

seu i, justíssim autor, imposarà lleis i amb l’exemple

d’ell una nova moral regirà; i per als temps que s’atansen, 

ell manarà, vetllant pels seus nets, que el fill de la seva  

santa muller, ja nascut, adopti el seu nom  i governi

l’imperi amb la cura mateixa amb què ell s’hi dedica;

i fins que no haurà igualat els anys que visqué el vell de Pilos

no atenyerà els cels eteris ni els estels de la seva nissaga.

Tu, mentrestant, emporta’t aquest esperit que s’envola

del cos llatzerat, i fes-ne un estel lluminós perquè el fòrum

i el Capitoli ens pugui vetllar des del cel el déu Juli!

Imatges (Wikimedia Commons): a) Jean-Léon Gérome: Mort de Cèsar, oli sobre tela (1859-67), Walters Museum, Baltimore, EUA; b) August de la Prima Porta, marbre (segle I dC), Musei Vaticani; c) El geni d’August, marbre (segle I dC), Museo Pio-Clementino, Musei Vaticani.