Els epítets de la Ilíada - Afrodita

1/ Els epítets dels déus

1.6/ Afrodita 

Afrodita, la Venus dels romans, és la deessa de l’amor i de la bellesa. Segons la Teogonia d’Hesíode, Cronos va tallar els genitals al seu pare Urà i els va llençar al mar Egeu, prop de l’illa de Citera. En va sorgir una escuma, de la qual va néixer Afrodita; les Hores la van recollir i la van portar fins a Xipre; per això li eien tant Citerea com Cipris. Tot i que, en tant que nascuda d’Urà, seria la tieta de Zeus, com que era eternament jove, la cosmogonia olímpica, que els poemes homèrics segueixen, la va fer filla de Zeus i de la deessa Dione. Cosa poc habitual en les deesses, a diferència del que solien fer els déus, es va unir amb un mortal, Anquises, de qui va néixer Eneas, el príncep troià (també la deessa Tetis es va unir amb Peleu per engendrar Aquil·les). Casada amb el déu Hefest, coix i lleig, l’enganyava amb Ares (Mart), de qui va tenir diversos fills, entre els quals Eros, el Cupido llatí. Va guanyar el “judici de Paris”, el de la poma de la discòrdia: Paris la va proclamar la més bella de totes, per davant d’Hera i Atena, que per això li tenien tírria; en premi, Afrodita va concedir a Paris l’amor d’Hèlena, la muller del rei Menelau d’Esparta,  Paris va raptar Hèlena i això va provocar la guerra de Troia, en la qual, com a mare d’Eneas, Afrodita protegeix els troians.

Al cant III salva Paris de la mort, el treu de la batalla i el porta al llit d’Hèlena; al cant V protegeix Eneas ferit i és, al seu torn, ferida per Diomedes; al XIV es veu obligada a deixar a Hera el seu cinyell perquè pugui seduir Zeus; al cant XXI, ajuda els troians, Hera la insulta i exhorta Atena que l’ataqui; i al cant XXIII protegeix les despulles d’Hèctor apartant-ne els gossos. A l’Odissea s’explica la divertida anècdota de com Hefest la va enxampar fent l’amor amb Ares; atrapats al llit en una xarxa, els va mostrar als altres déus, que se’n van riure, tot dient que els agradaria més estar en el lloc d’Ares que no pas en el d’Hefest. A la Ilíada, a més del seu somriure, es destaca que era la filla de Zeus, i també el fet d’haver-se allitat amb un mortal. Hera la insulta (“mosca de gos”) perquè ajuda els troians; i a l’Odissea, Hefest, el marit enganyat, li diu “cara de gossa”.

(II:820-21) Ἀφροδίτη / Ἴδης ἐν κνημοῖσι θεὰ βροτῷ εὐνηθεῖσα :  la dea Afrodita [...], un mortal s’havia unit a una dea (B); la divina Afrodita [...], dea unida a un perible (P); la divina Afrodita, després d’haver-se ajaçat la dea amb un mortal (A); la divina Afrodita, la dea que jagué amb un mortal (R); la divina Afrodita [...], deessa que amb un mortal va allitar-se (S); la divina Venus, después que la diosa se unió con el mortal (E).

(III:375) Διòς θυγάτηρ Ἀφροδίτη : la filla de Zeus, Afrodita (B, P, A, S); Afrodita, nascuda de Zeus (R); Venus, hija de Júpiter (E). 

(IV:10 / XIV:211 / XX:40) φιλομειδὴς Ἀφροδίτη : Afrodita d’amable somriure / la d’amable somriure, Afrodita (B); la riallera Afrodita / Afrodita que estima els somriures / la dea que ama els somriures (P); la riallera Afrodita / la somrient Afrodita (A); Afrodita, a qui és grat el somriure (R);  Afrodita, que estima el somriure (S); la risueña Venus (E). 

(V:330) Κύπριν : Cipris (B, P, A, R, S). De fet, no és un epítet, sinó un nom propi, pel fet d’haver nascut prop de Xipre. 

(XXI:421) κυνάμυια  mosca de gos (B); mosca de gos (P); mosca de gos (A); mosca de gos (R); mosca de gos (S); aquella desvergonzada (E). En anglès: shameless (Cowper); vixen (Butler); gad-fly (Kline). És l’insult que li etziba Hera, perquè Afrodita salva Ares de l’atac d’Atena, instigat per Hera.  

Cf. Odissea (VIII:267/288/308/319/337/341): Afrodita de belles garlandes / Citerea / Afrodita, la bella / la cara de gossa / Afrodita, deessa daurada / Afrodita daurada (OM); Afrodita de bella corona / la ben coronada Afrodita / la ben coronada Citera / la filla de Zeus / la cara de gos / Afrodita daurada (OR1, OR2). 

Cf. Himnes: Afrodita d’or, la Cipria / Citerea de bella corona / l’àuria Afrodita / Afrodita, la qui ama els somriures / bella, venerable, de corona d’or / la Citerea, tota coronada de violetes del bosc (HM); la molt daurada Afrodita / la bella Afrodita d’àuria corona, l’augusta dea / Citera, tota cenyida de violes / la de dolç somriure i ulls vívids (HB); la venerable i formosa Afrodita, la de corona d’or / Citerea coronada de violes / deessa d’ulls vius, de dolç somriure (HL).  

Imatge (Wikimedia Commons): Afrodita, marbre de Paros (segle II dC), còpia romana d’una escultura grega del segle IV aC. Museu Arqueològic d’Atenes.