Els epítets a la Ilíada - Hera

1/ Epítets dels déus

1.2/ Hera 

Hera, la Juno romana, era germana i esposa de Zeus, filla de Cronos i Rea. Va infantar Ares, Hebe (deessa de la joventut), Ilitia (la que vetllava els parts), Eris (la Discòrdia) i Hefest. Protectora del matrimoni, a la guerra de Troia pren part pels aqueus perquè considera que Hèlena, seduïda per Paris, va infringir el deure de la fidelitat marital. És una deessa gelosa i violenta, que persegueix les nombroses amants de Zeus, i també els seus fills. El seu ocell emblemàtic és el paó, que porta a les plomes els cent ulls d’Argos, símbol de la vigilància de la deessa envers les aventures del seu espòs. Zeus es mostra sovint amoïnat amb ella i fins i tot la renya i amenaça, però alhora la respecta i procura de contemporitzar-hi. En una escena memorable de la Ilíada, al cant XIV, després que Zeus ha prohibit als déus que intervinguin personalment en la batalla, Hera demana a Afrodita el seu cinyell màgic, amb el qual sedueix el seu espòs i el distreu fent l’amor fins que ell s’adorm; llavors, Posidó pot ajudar els aqueus a repel·lir l’atac dels troians.

A part d’epítets breus, com “venerable” i “argiva” —perquè tenia un santuari a Argos—, o “del tron daurat”, l’èpica en destaca els ulls grans, comparats als d’una vedella, la bellesa de la seva cabellera i la blancor dels braços —un tret altrament compartit també per Hèlena i Andròmaca i, a l’Odissea, per Nausicaa. 

(I:208) θεὰλευκώλενος Ἥρη : la dea blanquina de braços, Hera (B); Hera, la dea dels braços blancs (P); Hera, la dea de braços blancs  (A); Hera, la dea de braços blancs (R); Hera, deessa blanca de braços (S); Juno, la diosa de los níveos brazos (E). Versions antigues: Juno, la deessa dels alabastrins bracis [sic] (AB); Hera dea, la blanca de braços (JL); Hera, la deessa de braços blanquíssims (LS). 

(I:551 / I:568) βοῶπις πότνια Ἥρη :  Hera, l’augusta, [...] la d’ulls de vedella, la d’ulls de jònega, Hera (B); Hera ulldebou, venerable (P); Hera, la d’ulls de vedella (A); l’augusta Hera de grans ulls bovins (R); la deessa d’ulls de vedella / Hera d’ulls de vedella (S); Juno veneranda, la de los grandes ojos (E). Versions antigues: Era [sic], la de plens i gemats ulls (JM). 

(VIII:209) Ἥρη ἀπτοεπὲς : Hera, que parles com vols (B); Hera de llengua atrevida (P); Hera llenguallarga (A); Hera agosarada (R); Hera de mots sense solta (S); audaç Juno (E) (li ho diu Posidó). 

(X: 5) Ἥρης ἠϋκόμοιο : d’Hera amb bells bucles (B); d’Hera de bells cabells (P); d’Hera, la de bella cabellera (A); d’Hera de bella cabellera (R);  d’Hera de cabellera bonica (S); de Juno, la de hermosa cabellera (E). Versions antigues: Juno la d’hermosa cabellera (MV). 

(XVIII:396) μητρὸς [...] κυνώπιδος :  la cara de gos de ma mare (B); una mare impudent (P)  (ho diu Hefest d’Hera); la meva mare, cara de gossa (A); la meva mare, la impudent (R); la mare, la cara de gossa (S); mi insolente madre (E) (diccionari: de mirada de perro, impudente).

Imatge (Wikimedia Commons): François Gaspard Adam, ‘Hera i el paó’, marbre (1753) als jardins del palau de Sanssouci, a Potsdam, Brandenburg, prop de Berlín.