Els epítets de la Ilíada - Iris

1/ Els epítets dels déus

1.11/ Iris

A la Ilíada, Iris és la deessa missatgera dels déus, en especial de Zeus i sobretot d’Hera; a l’Odissea, és Hermes qui assumeix aquesta funció, que a la Ilíada ja exercia també ocasionalment. Iris és filla de l’oceànida Electra i del tità Taumant. Associada amb l’arc de sant Martí, que per això es diu també arc iris, la seva missió d’enllaç entre els déus i els humans la convertí en una mena de símbol de la unió del cel amb la terra. La representaven amb ales i vestint una túnica molt lleugera, que amb la llum del sol adoptava els diferents colors de l’arc. Portava un caduceu i un flascó amb aigua de l’Estix, el riu infernal, amb la qual adormia els perjurs; els déus olímpics feien els seus juraments solemnes per aquesta aigua, que era una completa garantia: la divinitat que incomplís un jurament fet per l’aigua de l’Estix perdria automàticament la immortalitat.  Iris és destacada per la seva rapidesa, per les seves ales daurades i per la seva condició de missatgera divina.

(II:787 /  V:353 / XI:195 / XV:200 / XVIII:166, 183, 196) ποδήνεμος ὠκέα Ἶρις  : Iris veloç, peus-de-vent / Iris, de peus com el vent / Iris de peus ivarsosos / Iris de peus com el vent, ivarsosa / Iris, de peus com el vent, lleugera (B); Iris peu-d’ala / Iris de peus com el vent /  Iris de peus de vent / la de peus com el vent, Iris llesta / Iris de peu llest com l’aire / Iris de peu de vent, l’ivarsosa (P); Iris, la dels peus de vent / Iris, la de peus ràpids com el vent / la de peus de vent / la ràpida Iris, la de peus lleugers / la ràpida Iris, de peus veloços com el vent (A); Iris, la ràpida missatgera de peus com el vent / Iris de peus com el vent / la ràpida Iris de peus com el vent (R); Iris de peus com el vent / Iris, lleugera de cames / Iris, lleugera de peus com el vent (S); Iris, la de los pies ligeros / Iris de pies veloces / Iris, de pies ligeros como el viento / Iris, la de los pies veloces como el viento (E).

(III:121) Ἶρις [...] ἄγγελος  : Iris, com a núncia (B); Iris, com a nunci (P); com a missatgera (A); Iris [...], com a missatgera (R); missatgera (S); la mensajera Iris (E).

(III:128 / VIII:425) πόδας ὠκέα Ἶρις  : Iris de peus ivarsosos (B, P); Iris, la de peus àgils (A); Iris lleugera de peus (R); Iris lleugera de cames (S); Iris, la de los pies ligeros (E).

(VIII:398 / XI:185)  Ἶριν [...] χρυσόπτερον : la d’ales daurades, Iris  / Iris, la d’àuries ales (B); Iris d’ala d’or (P); Iris, la d’ales d’or (A); Iris d’ales d’or (R); Iris de plomes d’or (S); Iris, la de doradas alas (E).

(VIII:409 / XXIV:77,159): Ἶρις ἀελλόπος ἀγγελέουσα : Iris de peus com temperi pressuts / iris, de peus de tempesta (B); amb peus de ràfega Iris partí amb son missatge / Iris amb peus de ventada (P); Iris, la de peus de vent, fent de missatgera (A); la missatgera Iris de peu de ratxada (R); Iris de peus de tempesta (S); Iris, la de los pies rápidos como el huracán / Iris, de pies rápidos con [sic] el huracán (E).

(XV:143) Ἶρίν θ', ἥ τε θεοῖσι μετάγγελος ἀθανάτοισι : Iris, núncia com és dels déus immortals (B); Iris, missatgera dels déus i dels homes (P); la missatgera dels déus immortals (A); Iris, que és la missatgers dels déus immortals (R); Iris, que porta els missatgers [sic] entre els déus que no moren (S); la mensajera de los inmortales dioses (E).

(XV:158) Ἶρι ταχεῖα : ràpida Iris (B); Iris rabent (P, A); ràpida Iris (R); Iris lleugera (S); rápida Iris (E).

(XVIII:183) Ἶρι θεὰ  : Iris divina (B, P); Dea Iris (A); deessa Iris (R); Iris (S); Diosa Iris (E).

(XVIII:203 / XXIV:87) πόδας ὠκέα Ἶρις : Iris de peus ivarsosos  (B); Iris de peus ivarsosos / Iris de peus rabents (P); Iris de peus veloços / Iris, la de peus àgils (A); Iris, lleugera de peus (R); Iris de cames veloces / Iris, lleugera de cames (S); Iris, ligera de pies (E).

(XXIV:170)  Διὸς ἄγγελος : la missatgera de Zeus (B, P); missatgera de Zeus (A) ; Iris, la missatgera dels déus immortals (R); la missatgera de Zeus (S); la mensajera de Júpiter (E).

Imatge (Wikimedia Commons): Iris portant l’aigua del riu Estix a l’Olimp perquè els déus hi jurin. Pintura de Guy Head (c. 1793). Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City, EUA.