Els epítets de la ilíada - Hades

1/ Els epítets dels déus 

1.14/ Hades

Hades, el Plutó dels romans, és el déu dels morts. Viu sota terra, en un regne anomenat, com ell, l’Hades, o també l’Èreb, on van tots els morts, que no en poden sortir, ni els vius entrar-hi —amb alguna excepció, com fou el cas d’Orfeu, Teseu i Odisseu. L’ajuden el barquer Caront, que passa les ànimes dels morts pel riu Estix, i el gos Cèrber, de tres caps i cua de serp. Viu en un palau subterrani amb la seva esposa Persèfone —Proserpina per als romans—, filla de Demèter, raptada pel déu, que s’hi va casar, i que tanmateix pot tornar a la superfície cada primavera per fecundar els conreus. Se’l considera molt ric, perquè tots els tresors que hi ha sota terra li pertanyen. No sol sortir gaire del seu reialme, i per això no participa en les assemblees dels déus. Tampoc no intervé en la guerra de Troia ni apareix personalment a la Ilíada, però sí que hi és esmentat; sobretot al cant XV, quan Posidó explica la forma en què van distribuir-se el món amb Zeus i ell mateix. Al cant V, quan Dione consola Afrodita ferida, li recorda que Hades va ser ferit una vegada per Hèracles; i al cant XX, on és esmentat amb el sobrenom d’Aidoneu, s’esvera quan Posidó sacseja fortament la terra i tem que el seu palau no acabi eixint a la superfície.  

(V:395) Ἀί̈δης [...] πελώριος  : Hades monstruós (B); Hades gegant (P); el monstruós Hades (A); Hades, el monstre horripilant (R); Hades el gegantí (S); el ingente Plutón (E). 

(IX:158-159) Ἀί̈δης τοι ἀμείλιχος ἠδ' ἀδάμαστος, τοὔνεκα καί τε βροτοῖσι θεῶν ἔχθιστος ἁπάντων : Amargant, ho ens [sic] és ja Hades, i indòmit, i és per això que és un déu per tots els mortals odiosíssim (B); Hades roman implacable, inflexible, fent-se així als homes de tots els déus el més avorrívol (P); Hades és implacable i indomable, i per això també és per als mortals el més detestable de tots els déus (A); Hades és dur i implacable, i és per això que de totes les deïtats cap com ella els mortals no detesten (R); Hades no es deixa convèncer ni es deixa sotmetre, per això és el més odiós dels déus per als homes que moren (S); por ser implacable e inexorable es Plutón el dios más aborrecido de los mortales (E). 

(XV:188) Ἀί̈δης ἐνέροισιν ἀνάσσων : a l’Hades, la llòbrega fosca (B); Hades, monarca dels morts sota terra (P); Hades, que senyoreja els qui són sota terra (A); Hades, sobirà dels de sota terra (R); Hades, que els de sota governa (S); Plutón, que reina en los infiernos (E). 

(XX:61) ἄναξ ἐνέρων Ἀϊδωνεύς : Edoneu, el senyor de l’infern allà a sota (B); Edoneu, monarca dels morts (P); Aidoneu, el sobirà dels morts (A); Aidoneu, el senyor dels morts (R); Aidoneu, sobirà dels qui són sota terra (S); Plutón, rey de los infiernos (E). 

Imatge (Wikimedia Commons): Hades i Persèfone. Cílix àtica de figures vermelles (c.400-430 aC). British Museum, Londres.