1/ Els epítets dels déus
1.14/ Hades
Hades, el Plutó dels romans, és el déu dels morts. Viu sota
terra, en un regne anomenat, com ell, l’Hades, o també l’Èreb, on van tots els
morts, que no en poden sortir, ni els vius entrar-hi —amb alguna excepció, com
fou el cas d’Orfeu, Teseu i Odisseu. L’ajuden el barquer Caront, que passa les
ànimes dels morts pel riu Estix, i el gos Cèrber, de tres caps i cua de serp. Viu en un palau
subterrani amb la seva esposa Persèfone —Proserpina per als romans—, filla de
Demèter, raptada pel déu, que s’hi va casar, i que tanmateix pot tornar a la
superfície cada primavera per fecundar els conreus. Se’l considera molt ric,
perquè tots els tresors que hi ha sota terra li pertanyen. No sol sortir gaire
del seu reialme, i per això no participa en les assemblees dels déus. Tampoc no intervé en la guerra de Troia ni apareix personalment a la Ilíada, però sí
que hi és esmentat; sobretot al cant XV, quan Posidó explica la forma en què
van distribuir-se el món amb Zeus i ell mateix. Al cant V, quan Dione consola Afrodita
ferida, li recorda que Hades va ser ferit una vegada per Hèracles; i al cant
XX, on és esmentat amb el sobrenom d’Aidoneu, s’esvera quan Posidó sacseja
fortament la terra i tem que el seu palau no acabi eixint a la superfície.
(V:395) Ἀί̈δης
[...] πελώριος : Hades
monstruós (B); Hades gegant (P); el monstruós Hades (A); Hades, el monstre
horripilant (R); Hades el gegantí (S); el ingente Plutón (E).
(IX:158-159) Ἀί̈δης
τοι ἀμείλιχος ἠδ' ἀδάμαστος, τοὔνεκα
καί τε βροτοῖσι θεῶν ἔχθιστος ἁπάντων : Amargant, ho ens [sic] és ja Hades, i indòmit, i és per
això que és un déu per tots els mortals odiosíssim (B); Hades roman implacable,
inflexible, fent-se així als homes de tots els déus el més avorrívol (P); Hades
és implacable i indomable, i per això també és per als mortals el més
detestable de tots els déus (A); Hades és dur i implacable, i és per això que
de totes les deïtats cap com ella els mortals no detesten (R); Hades no es
deixa convèncer ni es deixa sotmetre, per això és el més odiós dels déus per
als homes que moren (S); por ser implacable e inexorable es Plutón el dios más
aborrecido de los mortales (E).
(XV:188) Ἀί̈δης
ἐνέροισιν
ἀνάσσων
: a l’Hades, la llòbrega fosca (B); Hades, monarca dels morts sota terra
(P); Hades, que senyoreja els qui són sota terra (A); Hades, sobirà dels de
sota terra (R); Hades, que els de sota governa (S); Plutón, que reina en los
infiernos (E).
(XX:61) ἄναξ ἐνέρων
Ἀϊδωνεύς
: Edoneu, el senyor de l’infern allà a sota (B); Edoneu, monarca dels
morts (P); Aidoneu, el sobirà dels morts (A); Aidoneu, el senyor dels morts (R);
Aidoneu, sobirà dels qui són sota terra (S); Plutón, rey de los infiernos (E).
Imatge (Wikimedia Commons): Hades i Persèfone. Cílix àtica de figures vermelles
(c.400-430 aC). British Museum, Londres.

Quin déu més odiós!!!
ResponEliminaEls grecs van dissenyar els déus a la imatge i semblança dels homes (i dones), i els homes de l'edat de Bronze eren uns salvatges, de manera que els déus en general són irascibles, capriciosos, injustos, vel·leïdosos i cruels. Zeus i Posidó no són pas millors, ni Hera ni Apol·lo ni Atena ni Àrtemis... "Jo Afrodita més vill, la potinera, / que es lliura tota al gust i en fa bandera".
Elimina*més VULL
ResponElimina