Els epítets de la Ilíada - Hefest

1/ Els epítets dels déus

1.9/ Hefest 

Hefest —el Vulcà dels romans— és el déu del foc, les fargues i la indústria del bronze, l’artesà capaç de fer grans obres: va forjar el ceptre de Zeus (II:101) i la cuirassa de Diomedes (VIII:194), i forja, a petició de Tetis, les armes d’Aquil·leu, descrites amb tot detall a la Ilíada (XVIII:468-617); així com el ceptre d’Agamèmnon i el carro d’Hèlios, el Sol. També era inventor: va inventar les sandàlies voladores d’Hermes i el tron d’or d’Hera —que tenia un mecanisme invisible que encadenava qui s’hi assegués—; i va idear la xarxa invisible amb la qual va caçar Ares i Afrodita al llit, com conta l’Odissea.  Una tradició el fa fill partenogenètic d’Hera, que, enfadada amb Zeus perquè havia engendrat Atena tot solet, va voler fer el mateix. Era coix i lleig; una versió del mite diu que ho era de naixement, i que la mateixa Hera, en veure’l esguerrat, se’n va desfer. Una altra versió conta que, en una disputa entre Zeus i Hera, arran de la infidelitat del déu amb Alcmena, de qui va néixer Hèracles, el nen Hefest va posar-se de part de la seva mare, i fou Zeus qui, irat, el va llençar de l’Olimp a la Terra. L’infant va caure a l’illa de Lemnos, i l’impacte li va causar les ferides que el van deixar coix per sempre. El va recollir la nereida Tetis —que seria després mare d’Aquil·leu—, que el va criar; per això, Hefest sempre va ser fidel a Tetis, per a qui va dissenyar magnífiques obres d’orfebreria, i per això —tot i que Hefest, com a fill d’Hera, a la guerra de Troia estava de part dels aqueus—, va forjar, a petició de Tetis, les noves armes d’Aquil·leu, quan aquest, arran de la mort de Pàtrocle, va decidir reincorporar-se al combat per occir Hèctor. A la seva farga —que alguns situen prop de l’Etna a Sicília— hi treballaven els Ciclops. A l’Olimp era una mica com el bufó, perquè feia riure els altres déus; però Zeus el va casar amb la bella Afrodita, i per això els altres déus l’envejaven. Afrodita li era infidel, com l’aede Demòdoc conta a l’Odissea, en el celebrat episodi del llit amb Ares. A la Ilíada es destaca la seva qualitat com a artífex, i el fet de ser traçut amb tots dos braços (ambidextre), a part dels seus trets físics (baldat, coix, sancallós, rancallós). 

(I:571 / XVIII:391) Ἥφαιστος κλυτοτέχνης : l’artesà ínclit (B); l’anomenat artífex, Hefest / l’il·lustre artesà (P); / l’il·lustre artesà  (A); Hefest, el gloriós artífex (R); Hefest famós per la traça / famós per les arts (S); Vulcano, el il·lustre artífice (E). 

(XVIII:371)  κυλλοποδίων : sancallós (B); Sancallós (P); Sancallós (A); rancallós (R); el de cames garrelles (S); el Cojo (E). 

(XVIII:380/393/462/587/614): περικλυτὸς ἀμφιγυήεις : el molt ínclit garrell / el sancallós lloadíssim (B); l’il·lustre Baldat (P); l’il·lustre Camatort (A); l’il·lustre déu camatort (R); el garrell de renom / el garrell famós (S); el ilustre Cojo / el il·lustre Cojo de ambos pies (E). 

(XVIII:410) πέλωρ αἴητον [ἀνέστη / χωλεύων ὑπὸ δὲ κνῆμαι ῥώοντο ἀραιαί] : monstre coix i fogós, s’aixecà de l’enclusa mentre ses primes cames sota seu s’agitaven (P); va aixecar del banc de l’enclusa la seva córpora deformada, tot coixejant, mentre sota se li movien les seves cames primes (A); el monstruós déu va alçar-se del banc de l’enclusa fent forts esbufecs i arrencà a caminar ranquejant, mentre sota seu es movien amb pas vacil·lant les raquítiques cames (R); va aixecar-se del lloc on tenia l’enclusa tot coixejant, i les cames escarransides corrien (S); levantóse de cabe al yunque el gigantesco e infatigable numen, que al andar cojeaba arrastrando sus gráciles piernas (E). [Cito la frase sencera per comparar com descriuen el déu els diferents traductors] Cf. (XX:37) κνῆμαι ῥώοντο ἀραιαί : sos dèbils peus vacil·laven (B); agitant sota seu ses frèvoles cames (P); se li movien les cames primes (A); les delicades cames se li movien ranques sota del cos (R); les cames escarransides corrien (S); cojeaba arrastrando sus gráciles piernas (E) (diccionari, ἀραιος : delgado, estrecho; delicado, tierno”). 

(XX:36) Ἥφαιστος [...] σθένεϊ βλεμεαίνων : Hefest, orgullós de sa força (P); cofoi de la seva força (A); Hefest, ufanós de la seva força (R); esclatant de coratge (S); orgulloso de su fuerza (E). 

(XXI:331) κυλλοπόδιον ἐμὸν τέκος :  fill meu sancallós (B); Baldat, fill meu (P); Camatort, fill meu (A); fill meu, rancallós (R); garrell, fill meu (S); Vulcano, hijo querido (E). 

(XXI:355/367) πολυμήτιος Ἡφαίστοιο : de l’enginyós Hefest / el ginyós Hefest (P); del molt enginyós Hefest (A); de l’enginyós Hefest (R); Hefest de moltes astúcies / de moltes pensades (S); del ingenioso Vulcano (E). 

(XXI:379) Ἥφαιστε [...] τέκνον ἀγακλεές : Hefest [...], molt il·lustre fill (P); Hefest, fill meu il·lustre (A); Hefest [...], ínclit fill meu (R); Hefest, fill gloriós (S); Vulcano, hijo il·lustre (E). (li ho diu Hera). 

Versions antigues: il-lustrísim cama-ranch / l’il-lustre coix de abdues cames / lo cèlebre contret de abdues cames (JV). 

Cf. Odissea (VIII:286) Ἥφαιστον κλυτοτέχνην : Hefest, artífex il·lustre (OR1); Hefestos, l’artífex il·lustre (OR2); Hefest, el famós artesà (OM). 

(VIII:287) περικλυτοῦ Ἡφαίστοιο : d’Hefest gloriós (OR1); de l’ínclit Hefestos (OR2); d’Hefest, el de fama gloriosa (OM). 

(VIII:327) πολύφρονος Ἡφαίστοιο : Hefest dels obratges il·lustre (OR1); l’hàbil Hefestos (OR2); Hefest, l’habilíssim (OM). 

VIII:349/357) περικλυτὸς ἀμφιγυήεις : el famós traçut de ls dos braços (OR1); el gloriós Traçut dels dos Braços / l’egregi Traçut dels dos Braços (OR2); l’Ambidextre, de fama gloriosa (OM). 

Cf. Himnes: Hefestos, déu de gran enginy / gran treballador (HM);  Hefest, el de gran saviesa / l’artesà memorable (HB); Hefest d’il·lustre enginy / Hefest d’art il·lustre (HL). 

Imatge (Wikimedia Commons): Hefest lliurant les armes d’Aquil·leu a Tetis. Cílix de ceràmica amb figures vermelles (c. 480 aC). Altes Museum, Berlín.