Els epítets de la Ilíada - Tetis

1/ Els epítets dels déus 

1.12/ Tethis, Thetis i les Nereides 

Hi ha dues deesses que en la transcripció catalana moderna es diuen igual, Tetis: l’una, de nom grec Τηθύς (Tethis) és una titànida, filla d’Urà i de Gea, les divinitats primordials: es considera la mare de tots els rius i, en Homer, la mare de tots els déus. L’altra, en grec Θέτις (Thetis), és una nereida, filla del déu marí Nereu (“el vell del mar”, fill de Pontos i Gea) i de l’oceànida Doris (filla d’Oceà i de l’altra Tethis, que li era, doncs, l’àvia materna). 

La titànida Tetis (Tethis) va ser dida d’Hera durant la Titanomàquia, en què Zeus va destronar Cronos i va derrotar els Titans. Aquesta Tethis és citada al cant XIV, quan Hera enganya Afrodita per demanar-li el cinyell amb què seduirà Zeus, i li fa creure que se’n va a reconciliar Oceà i Tethis, que s’havien barallat; Hera anomena Oceà “la naixença dels déus) i Tethis “la mare” [dels déus]. 

La nereida Tetis (Thetis) va acollir Hefest quan aquest, tot just néixer, va ser foragitat de l’Olimp, i des d’aleshores el déu del foc li serva una gran fidelitat. Thetis es va unir amb un mortal, Peleu, i va infantar Aquil·leu, a qui també diem comunament Aquil·les. Aquesta apareix a la Ilíada ja al cant I, quan Aquil·leu li demana que intercedeixi davant els déus olímpics a fi que afavoreixin els troians i no pas els aqueus, atès que Agamèmnon l’ha menystingut en arrabassar-li l’esclava Briseida, el seu botí de guerra. Al cant IX, prediu a Aquil·leu el seu tràgic destí; al XVIII, el consola per la mort de Pàtrocle; al XVIII, demana a Hefest que fabriqui per al seu fill unes noves armes, que al cant següent ella mateixa lliura a Aquil·leu. Finalment, al cant XXIV, Zeus l’envia perquè convenci el seu fill d’acceptar la súplica de Príam i retornar-li el cos d’Hèctor. Sovint és esmentada sense cap epítet especial; quan Aquil·leu s’hi adreça li diu, naturalment, “mare”, però algun cop li esmenta també els “peus de plata” i, parlant d’ella a Príam, hi afegeix que és “filla del Vell de la Mar”; Hefest, al seu torn, l’anomena per la seva “túnica llarga”. 

Les Nereides eren, segons algunes versions, 50 germanes (segons altres, cent); Hesíode, però, en compta 53. La Ilíada, al cant XVIII n’anomena 34 amb noms propis, un llistat que Balasch, Peix, Alberich i Ros citen per llurs noms grecs —amb lleus variants de transcripció, que sols transcric un cop per no allargar-me—; però Sabaté, igual com fa amb determinats topònims menors, en tradueix els noms perquè puguem copsar el significat que podien tenir per als grecs; per aquesta raó sí que cito la llista de les Nereides segons Sabaté.  

1.12.1/ Tethis, la titànida 

(XIV:201, 302) Ὠκεανόν τε θεῶν γένεσιν καὶ μητέρα Τηθύν : el pare dels déus, l’Oceà, amb Tetis, llur mare (B); Oceà, que és el pare dels déus, com Tetis llur mare (P); Ocèan, origen dels déus, i la mare Tetis (A); Ocèan, progenitor dels déus, i la mare Tetis (R); Oceà, la naixença dels déus, i Tetis, la mare (S); Océano, padre de los dioses, y la madre Tetis (E).

1.12.2/ Thetis, la nereida 

(IX:410 / XVIII:127, 369) μήτηρ γάρ τέ μέ φησι θεὰ Θέτις ἀργυρόπεζα / θεὰ Θέτις ἀργυρόπεζα / Θέτις ἀργυρόπεζα : Tetis, la dea de peus argentífers, la qual m’és mare / la dea de peus argentífers / Tetis, de peus argentífers (B); Tetis, ma mare, la dea de planta argentada / la dea de planta argentada / Tetis de planta argentada (P); la meva mare, la dea Tetis, la de peus de plata / Tetis, la dea de peus argentins / Tetis de peus argentins (A); la meva mare, la dea Tetis de peus de plata / Tetis de peus de plata (R); la mare, Tetis de peus de plata / Tetis de peus d’argent (S); mi madre, la diosa Tetis, de argentados pies / Tetis, la de los argentados pies (E). 

(XVIII:385)  Θέτι τανύπεπλε   [...]  αἰδοίη τε φίλη τε : estimada i augusta Tetis de pèplum llarg (P); Tetis de peple llarg, venerable i benvinguda (A); Tetis de llarg peple (R); Tetis de túnica llarga, [...] amiga nostra (S); Tetis, la de largo peplo, venerable y cara (E). 

(XXIV:562) μήτηρ, ἥ μ' ἔτεκεν, θυγάτηρ ἁλίοιο γέροντος : la mare que em va parir, del vell del pèlag nascuda (B); la filla del vell del pèlag, la mare que m’infantà (P); la mare que em va infantar, la filla del vell de la mar (A); la mare que em va infantar, filla del Vell de la Mar (R); la mare que va parir-me, la filla del Vell del Salobre (S); la madre que me parió, la hija del anciano del mar (E) (ho diu Aquil·les a Príam).

1.12.3/ Les 34 nereides homèriques 

(XVIII:39-49) : Cimodoce i Glauca i Talia, / Nesea, Speo i Toa, i Hàlia, la d’ulls de vedella, / Cimotoe i Actea; Limnòria també; no hi mancaven / ni Melita ni Iaira; Amfitoe hi havia, i Agave, / Dotos i Protos ensems, i Dinamene i Ferusa, / i Dexanene i Amfínome, la dolça Cal·lianeira / i Dorís i Panope, i Galatea gloriosa / i Nemertés i Apsendes; hi era també Calianassa / en aquell lloc, i Ianira, junt amb Anassa i Climena, / Maira i Orètia, i, en fi, la de bells rulls, Amatúria, / amb les restants que en el fons del mar són les dees Nereides (B); Blanca i Abundosa i Trencaones, / Illenca, Gruta i Rabent, i Salada d’ulls de vedella, / Ona-rabent i Costanera, i també, Maresmenca, / i Melosa i Tèbia i Pertot-rabent i encara Gloriosa, / i Donadora i Primera i Duera i també Poderosa, / Rebedora i Governadora i, amb elles, Homebonica, / i Doris i Totavista, i Galatea gloriosa, / Veritable i No-mentidera i encara Calianassa, / i Clímene amb Ianira hi era, i també amb Ianassa, / amb Mera i Oritia i la ben vestida Sorrenca, /i les altres filles de Nereu del fons del salobre (S). 

Imatge (Wikimedia Commons): Tetis, escultura romana en marbre (segle II dC), descoberta a Civita Lavinia, actual Lanuvio, prop de Roma, el 1764; formà part de la col·lecció de Villa Albani, del cardenal Alexandre Albani, nebot del papa Climent XI. Restaurada per Bartolomeo Cavaceppi el 1765. Musée du Louvre, París. Al capítol 1.i també hi podeu trobar una imatge de Tetis amb Hefest.