Els epítets de la ilíada - Hermes

1/ Els epítets dels déus 

1.10/ Hermes

Fill de Zeus i de la nimfa plèiade Maia, Hermes, el Mercuri romà, era el déu dels ramats i dels camins, protector dels viatgers i dels comerciants —i també dels lladres i dels mentiders—, dels oradors, dels inventors, dels artistes i dels esportistes; inventor del foc, de la siringa i de la lira, acompanyava les ànimes dels difunts en el seu viatge a l’Hades —i per això li deien “psicopompos”. Tan bon punt va néixer ja va inventar la lira i va robar amb astúcia els bous d’Apol·lo. Feia de missatger de Zeus, sobretot a l’Odissea; però ja a la Ilíada, al cant XXIV, Zeus li encarrega d’acompanyar Príam al campament d’Aquil·leu —sense que els sentinelles el veiessin, car l’haurien mort— per negociar el retorn del cos d’Hèctor, i la tornada a Troia amb les restes mortals de l’heroi.  El seus símbols són el caduceu, el barret d’ales amples i les sandàlies alades, i els seus animals són el gall i la tortuga. Una de les seves gestes més famoses va ser la mort, per encàrrec de Zeus, d’Argos, el monstre de cent ulls, guardià de la sacerdotessa Ío, que el pare dels déus desitjava; d’on el seu epítet més usual, que va arribar a esdevenir-li pràcticament un sobrenom, d’Argifontes, literalment “el que va matar Argos”. A la Ilíada se l’esmenta pel seu sobrenom i per la funció de missatger diví, però també se’n destaca la subtilitat del seu enginy i el fet de vetllar com a benefactor de les persones.  

(II:104 / XXI:497 / XXIV:339 etc.) διακτόρῳ ἀργεϊφόντῃ / διάκτορος ἀργεϊφόντης : el missatger, occidor d’Argos / l’Occidor d’Argos, el nunci (P); al missatger Agifontes, Hermes, el sobirà / el missatger Hermes Argifontes / el missatger Argifontes (A); el missatger Argifontes (R, S); el mensajero Argicida (E). 

(XVI:181 / XXIV:346) κρατὺς ἀργεϊφόντης : el fort Argifontes / el poderós Argifontes (B); l’occidor d’Argos potent (P); el poderós Argifontes (A, R); el poderós Argifontes / el fort Argifontes (S); el poderoso Argicida (E). 

(XVI:185 / XXIV:360/440) Ἑρμείας ἀκάκητα : Hermes benèfic (B); el Benèfic / Hermes Benèfic (P); el benefactor Hermes (A), el benèfic Hermes / el Benefactor (R); Hermes sanador / el déu que vetlla els homes / el qui vetlla pels homes (S); el benéfico Mercurio (E). 

(XX:34-35) ἐριούνης Ἑρμείας, ὃς ἐπὶ φρεσὶ πευκαλίμῃσι κέκασται : Hermes el saludable, que ens ginys astuts excel·leix entre els altres (B); el molt il·lustre Hermes pels pensaments penetrants del seu cor, portador de ventura (P); el benèfic Hermes, que es destaca pels seus pensaments subtils (A); el benèfic Hermes, que en la subtilesa de pensament excel·leix entre els altres (R); el que dels homes té cura, Hermes, que per les pensades astutes destaca (S); el benefico Mercurio, de prudente espíritu (E). 

Poso només dues mostres, en prosa, de la descripció de les sandàlies i el caduceu (XXIV:339-345) : αὐτίκ' ἔπειθ' ὑπὸ ποσσὶν ἐδήσατο καλὰ πέδιλα / ἀμβρόσια χρύσεια, τά μιν φέρον ἠμὲν ἐφ' ὑγρὴν / ἠδ' ἐπ' ἀπείρονα γαῖαν ἅμα πνοιῇς ἀνέμοιο: / εἵλετο δὲ ῥάβδον, τῇ τ' ἀνδρῶν ὄμματα θέλγει / ὧν ἐθέλει, τοὺς δ' αὖτε καὶ ὑπνώοντας ἐγείρει: / τὴν μετὰ χερσὶν ἔχων πέτετο κρατὺς ἀργεϊφόντης : es va posar les belles sandàlies immortals, d’or, que el porten tant per la mar com per la terra il·limitada amb el buf del vent. Va agafar la vareta, amb la qual sedueix els ulls dels homes que vol i desperta també els qui estan adormits. Portant-la a les mans es va posar a volar el poderós Argifontes (A); cuità a lligar-se als peus les immortals sandàlies, les belles sandàlies d’or que amb la bufada dels vents el portaven per sobre la mar o per sobre la terra infinita. I empunyà tot seguit la vareta amb què acluca els ulls  d’uns homes si vol, o fa que s’obrin els d’uns altres que dormen i, tenint-la a la mà, el poderós Argifontes va partir volant (R). 

Cf. Odissea (I: 84) : Hermes, el missatger Argifont (OR1); Hermes [...] el missatger Argifontes (OR2); Argifontes, Hermes, el guia (OM).  

Cf. Himnes: dels déus immortals el bon missatger / d’enginy molt subtil, i savi en paraules d’engany [...] lladre de bous, sabia’ls manar, i els somnis també; espia de nits i bon guardià de portals / el fill diligent de Zeus / il·lustre / l’Argifont d’ull viu (HM); nunci benèfic dels déus / ric en ginys i sagaç en fal·làcies, lladre i robador de bous i guia dels somnis, espieta nocturn i sotjaportes / el fill benèfic de Zeus / Hermes insigne / Argifontes / el guia que gràcia i dons reparteixes (HB); missatger dels déus benefactor / de molts recursos, hàbil en enganys, lladre, robador de bous, portador de somnis, vigilant de nit i espia de portes / el benefactor fill de Zeus / il·lustre / Argifont / missatger dispensador de joia que ens dones bens (HL). 

Imatge /Wikimedia Commons): Hermes Ingenui Pio Clementino. Còpia romana (segle II dC) d’un original grec del segle V aC, obra atribuïda a Lísias. Museus Vaticans.