1/ Epítets dels déus
1.5/ Posidó
1.5/ Posidó
Posidó —Neptú per als romans— era el germà de Zeus, Hades,
Hera i Demèter, fills tots de Cronos i Rea. Després d’haver destronat Cronos,
els tres germans mascles es van repartir el món en un sorteig: Zeus va obtenir
el domini del cel i dels núvols; a Hades li va tocar el món subterrani
—l’infern, com si diguéssim—, i a Posidó li va correspondre el mar i les
aigües. La terra i l’Olimp eren comuns a tots els déus olímpics: així ho
explica Posidó mateix a la Ilíada (XV:187 ss). Els seus símbols són el cavall i
el trident. A la guerra de Troia, pren decididament el partit dels aqueus.
Posidó tenia també el poder de provocar els terratrèmols; o d’aquí ve l’epítet
amb que se’l coneix als poemes homèrics.
(VII:445; VIII:208; XIII:10, etc.) κρείων
ἐνοσίχθων : el qui sacsa la terra / l’amplament poderós
sacsador de la terra / el qui domina i sacsa la terra (B); el potent sacsador
de la terra / el Sacsador del sòl / el Sacsaire del sòl (P); el poderós
sacsejador de la terra (A); qui sondrolla, poderós, la terra / el molt poderós
Sacsador de la terra (R); Posidó que sacseja la terra / el poderós Sacsaterres
(S); Neptuno, que sacude la tierra / el poderoso dios que sacude la tierra / el
poderoso Neptuno, que bate la tierra (E ).
(VIII:440) λῦσε
κλυτòς ἐννοσίγαιος : l’ínclit que
sacsa la terra (B); el famós Sacsador de la terra (P); l’il·lustre sacsejador de la terra
(A); l’il·lustre déu que sondrolla la
terra (R); el gloriós Sacsaterres (S); el ínclito Neptuno, que sacude la tierra
(E).
(XIII:125): γαιήοχος
: el qui domina la terra (B); l’Amo del sòl (P); el déu que circumda la terra
(R); [S omet el subjecte]; el que cine la tierra (E).
(XV:174) γαιήοχε κυανοχαῖτα : Amo del sòl, de
cabell blavís (P); déu cabellblau que circumdes la terra (R); cabellblau que
tens la terra (S); Neptuno, el de cerúlia cabellera (E).
Cf. Odissea (I:75/XI:241): Poseidó que enronda la terra /
Poseidó que sotraga la terra (OR1); Posidó [...], el déu que sorolla la terra / el senyor que
la terra té i la sorolla (OR2); Posidó, el que sacsa les terres / el qui rodeja
i sacseja la terra (OM).
Cf. Himnes: déu gran que la terra somou i la mar estèril /
oh somovedor! / cabell-blau, benaurat, que enrondes la terra (HM); qui sacsa la
terra i també la mar que és estèril /
tu, que la terra somous / Posidó, de negres cabells i que sacses la terra (HB);
que commou la terra i la mar sense fruit / Sacsejador de la terra / de
cabellera bruna, que abraces la terra (HL).
Imatge (Wikimedia Commons): Posidó (o Zeus). Bronze de 2m d’alçada (c. 460 aC)
trobat al mar, vora el cap Artemísion, al nord de l’illa d’Eubea. Museu Arqueològic
Nacional d’Atenes.
Va ser trobada al mar, aquesta escultura, i era de Neptú!
ResponEliminaJo també crec que era de Posidó (Neptú per als romans), però hi ha dubtes. Si al braç estès hi portava un trident, seria Posidó; si hi portava el llamp, seria Zeus. Recordo quan la vaig veure el 1983 al Museu Arqueològic d'Atenes, el rètol ja hi apuntava les dues possibilitats; en tot cas, és impressionant.
Elimina