Els epítets de la ilíada - Àrtemis

1/ Els epítets dels déus

1.7/ Àrtemis 

Àrtemis, la Diana dels romans, és la verge caçadora, reminiscència de l’arcaica ‘pótnia theron’, la “senyora de les feres”. La cosmogonia olímpica la fa germana bessona d’Apol·lo, filla de Zeus i de Leto. Àrtemis va néixer primer, i tan bon punt va néixer ja va ajudar sa mare a infantar el seu bessó, Apol·lo. Divinitat dels boscos i les selves, del món salvatge i dels animals, és una verge venjativa i cruel, com ho demostren els mites d’Orió i Acteó. Així com Apol·lo va ser identificat amb el sol, ella ho fou amb la lluna. Igual que el seu germà, ella és decidida partidària dels troians, als quals ajuda. Per això Hera la insulta i Atena la colpeja amb el seu mateix arc en una escena del cant XXI de la Ilíada; després, Zeus la consola. A la Ilíada se la qualifica bàsicament pel seu encert en l’ús de l’arc i les fletxes; també se’n destaca que el seu arc i les fletxes són d’or, així com d’or són el seu tron i les regnes del seu carro; i en més d’un lloc li diuen “renouera, sorollosa, estrepitosa”, segurament en relació amb el renou d’una cacera salvatge; i en destaquen la bella diadema amb què es corona. Hera la insulta dient-li “gossa desvergonyida”, i Atena la humilia prenent-li l’arc i colpejant-la-hi; Àrtemis en fuig, “plorant i capmoixa” com una coloma agredida per un esparver, mentre sa mare, Leto, li recull les fletxes i “les peces de l’arc desballestat” amb l’aquiescència d’Hermes, que es nega a atacar-la. Tan sols en un únic vers se l’anomena ‘pótnia theron’, senyora de les feres, la divinitat ancestral minoica, segurament comuna a moltes cultures mediterrànies prehistòriques. 

(V:53 / XX:39/ XXI:480) Ἄρτεμις ἰοχέαιρα : Àrtemis, la fletxadora / Àrtemis, que es plau en les fletxes / la fletxera (B); l’amiga de fletxes, Àrtemis / l’amiga de fletxes /Àrtemis que ama les fletxes (P); Àrtemis, la fletxera / Àrtemis, que porta les fletxes a la mà / la que porta fletxes a la mà (A); Àrtemis la dardadora / la Dardadora / la dardadora (S); Diana, que se complace en tirar flechas (E). 

(VI:205)  χρυσήνιος Ἄρτεμις : Àrtemis, de regnes d’or (B); Àrtemis, dea de regnes d’or (P); Àrtemis, d’aurífiques regnes (R); Àrtemis, la de regnes d’or (A); Àrtemis, la de regnes daurades (S); Diana, la que usa riendas de toro [sic] (E). 

(IX:534) χρυσόθρονος Ἄρτεμις : Àrtemis d’auri setial (B); Àrtemis, tron d’or (P); Àrtemis, la del tron d’or (A); la dea de tron d’or (R); Àrtemis de tron d’or (S); Diana, la de áureo trono (E). 

(IX:538): δῖον γένος ἰοχέαιρα : ella, llinatge diví, l’engegaire de trets (B); la sagitària, filla de Zeus (P); la fletxera, de progènie divina (R); la que porta les fletxes a la mà, del llinatge de Zeus (A); la filla de Zeus dardadora (S); la deidad que se complace en tirar flechas (E). 

(XX:70) χρυσηλάκατος κελαδεινὴ / Ἄρτεμις ἰοχέαιρα κασιγνήτη ἑκάτοιο : la dea d’arc d’or, que fa molta fressa, Àrtemis la fletxadora, del llunydarder la germana (B);  Àrtemis, l’amiga fressera de fletxes de les sagetes d‘or, germana d’Arquer (P); Àrtemis, germana de l’Arquer, la renouera de sagetes d’or (R); la de la filosa d’or, la sorollosa Àrtemis, que porta les sagetes a la mà, la germana de l’Arquer (A); Àrtemis d’arc daurat que els gossos aüca, la dardadora, germana del déu de de lluny assageta (S); Diana, que lleva arco de oro, ama el bullicio de la caza, se complace en tirar saetas y es hermana del Flechador (E). 

(XXI:471) πότνια θηρῶν / Ἄρτεμις ἀγροτέρη : la sobirana de feres, Àrtemis salvatgina (B); la reina de feres, Àrtemis, la caçadora (P); ); la senyora de les feres, Àrtemis, la caçadora (A); l’agresta Àrtemis, senyora de les feres (R); senyora de feres, Àrtemis caçadora (P); la campestre Diana, que de las fieras es señora (E). En anglès: Queen of the Creatures, Goddess of the Wild (Kline); patroness of wild beasts (Butler); Diana of the Woods [...], his huntress sister (Cowper).  

 (XXI:481) κύον ἀδεὲς  : gossa impúdica (B); descarada gossa (P); gossa desvergonyida (A); gossa descarada (R ); gossa desvergonyida (S); perra atrevida (E). Compareu-ho amb les traduccions del mateix epítet que Iris (VIII:423) dedica a Atena. 

(XXI: 511) ἐϋστέφανος κελαδεινή : la bellcoronada, l’estrepitosa (B); la Remorera de bella corona (P); Àrtemis, la de bella corona (A); la renouera, de bella diadema (R); la sorollosa de bella corona (S);  Diana, que se recrea con el bullicio de la caza y lleva en las sienes hermosa diadema (E ). En anglès: the Huntress of hte Echoing Chase, she of the lovely crown (Kline); the fair-crowned goddess of the chase (Butler); the clear-voiced Huntress crescent-crown’d (Cowper). 

Cf. Odissea (XI:172) : Àrtemis [...], la fletxera (OR1 i OR2); Àrtemis, disparadora (OM). 

Cf. Himnes: germana de l’Hècatos, la verge que es plau a tirar sagetes i que amb Apol·ló es va criar / Artemis canto, de sagetes d’or, verge venerable, molt bulliciosa, que’s plau a tirar ses sagetes als cervos, d’Apol·ló germana, el del glavi d’or, que per les muntanyes i els cims ventejats li plau la cacera, estén son arc d’or i llança els trets dolorosos (HM); Àrtemis, la verge que llança sagetes, que és la germana d’Apol·lo i que amb l’Arquer fou criada / la dea de fletxes d’or, sorollosa, verge casta que llança sagetes i cérvols encerta, que és germana d’Apol·lo (HB); germana del qui dispara lluny, donzella llançadora de fletxes, nodrida juntament amb Apol·lo / Àrtemis, de sagetes d’or, fragorosa, donzella respectable caçadora de cérvols, llançadora de fletxes, germana pròpia d’Apol·lo, el d’espasa d’or, la qual, per les muntanyes ombrívoles i els cimals batuts pel vent, gaudint de la cacera tensa el seu arc enviant dards funests (HL). 

Imatge (Wikimedia Commons): Àrtemis conduint un carro tirat per cérvoles. Cílix de ceràmica beòcia de figures vermelles (c. 450 aC). Musée du Louvre, París.