Els epítets a la Ilíada - Zeus

1/ Epítets de déus

1.1/ Zeus

Zeus —per als romans, Júpiter— és el pare dels déus, fill de Rea i de Cronos (Saturn), que el volia devorar com feia amb tots els seus fills, i a qui va destronar. Després de derrotar els Titans i els Gegants, va esdevir el senyor de l’Olimp, mentre els seus germans Posidó imperava en el mar i Hades en el món subterrani. Casat amb la seva germana Hera (Juno), a qui enganyava amb diverses mortals, va ser pare, entre altres, dels déus Ares i Hefest (amb Hera), de Persèfone (amb la seva germana Demèter), de Dionís (amb Sèmele), d’Hermes (amb Maia), d’Apol·lo i Àrtemis (amb Leto), i de Pal·las Atena (directament d’ell, sense intervenció de mare); i també va engendrar, de dones mortals, Hèracles, Perseu i Sarpèdon, entre molts altres. Senyor del cel, del llamp, del tro i de les tempestes, aterria tothom amb l’ègida, i era el protector dels juraments i del deure sagrat de l’hospitalitat. Els seus principals epítets fan referència al seu poder d’aplegar els núvols, al fet de portar l’ègida i a la seva poderosa vista —o, alternativament, la seva veu de tro. 

(I: 511) νεφεληγερέτα Ζεύς : Zeus que els núvols arrua (B);  Zeus, l’aplegaire de núvols (P);  Zeus apleganúvols (A); Zeus, que els núvols congria (R); Zeus, que els núvols aplega (S); Júpiter, que amontona las nubes (E); que acumula els núvols (Ec). (B) de vegades ho tradueix també per “arruaboirats” (I. 560). Entre les versions antigues: Zeus, que els núvols aduna (JL). A l’Odissea (I.62): Zeus, que les nuvolades gombola (OR1); Zeus, que els núvols aplega (OR2); Zeus, l’amunteganúvols (OM). En algun moment (I:528) es diu que tenia “blavoses celles” (κυανέῃσιν ἐπ' ὀφρύσι). 

(I:508)  Ὀλύμπιε μητίετα Ζεῦ : oh Zeus provident, tu, l’olímpic (B); oh savi Zeus de l’Olimp (P); tu, provident Zeus olímpic (A, R); Zeus olímpic ple de prudència (S); tú, próvido Júpiter Olímpico (E). 

(I:580/609) Ὀλύμπιος ἀστεροπητὴς : l’Olímpic Zeus fulminant / l’olímpic Zeus fulminant (B); l’Olímpic llampegador / l’Olímpic llampaire (P); l’olímpic llampegador (A); l’Olímpic, que amb el llamp fulmina / l’Olímpic Zeus, que amb el llamp fulmina (R); el llampegador de l’Olimp (S); el Olímpico fulminador / Júpiter olímpico, fulminador (E). 

(II: 156) αἰγιόχοιο Διòς : de Zeus egidífer (B); de Zeus que l’ègida porta (P); de Zeus que porta l’ègida (A); de Zeus portador de l’ègida (R); de Zeus de la darga de cabra (S); de Júpiter, que lleva la ègida (E). Versions antigues: Zeus egíoc / Zeus que duu l’ègida / Zeus, que porta l’ègida (JL). En anglès: Jove Aegis-arm’d (Cowper). (L’ègida era l’escut de Zeus, fet per Hefest, de bronze i amb la pell de la cabra Amaltea; tenia al centre la imatge esfereïdora del cap de la Gorgona.)  

(III:365) Ζεῦ πάτερ οὔ τις σεῖο θεῶν ὀλοώτερος ἄλλος : pare Zeus, d’entre els númens m’ets més funest que no els altres (B); pare Zeus, de déu més funest que tu no se’n troba! (P); pare Zeus, no hi ha cap altre déu més funest que tu (A); Zeus pare, no hi ha cap déu més funest que tu! (R ); pare Zeus, no hi ha déu més nefast que tu (S); padre Júpiter, no hay dios más funesto que tú (E) (ho diu Menelau durant el combat amb Paris, quan a l’Atrida, després d’haver invocat Zeus demanant-li la victòria en el combat singular, se li trenca l’espasa i no encerta el rtival amb la llança, perquè Afrodita l’ajuda). 

(V: 265; IX:685) εὐρύοπα Ζεύς: Zeus de llarguíssima vista (B); Zeus d’ampla veu (P); Zeus, el de la veu ampla / Zeus, el de veu potent (A); Zeus de veu que retrona (R); Zeus, el déu de veu ampla / Zeus de veu ampla (S); el longividente Júpiter (E). Versions antigues: Zeus que trona de dalt (JL). Cf. Odissea (II:146):  Zeus, que al lluny del lluny mira (OR1); Zeus, que al lluny mira (OR2); Zeus, de veu ampla (OM). El diccionari admet les dues possibilitats: “longividente; según otros, longitonante, que truena hacia lo lejos”. 

(VI:266) οὐδέ πῃ ἔστι κελαινεφέϊ Κρονίωνι : al Cronida de núvols | negres (B);  el negrenúvol | Crònida (P); al Crònida, el de negra nuvolada (A); el Cronió, de fosques nuvolades (R); al fill núvolnegre de Cronos (S); al Saturnio, el de las sombrías nubes (E). 

(XVI:233): Ζεῦ ἄνα Δωδωναῖε Πελασγικὲ τηλόθι ναίων | Δωδώνης : Pelàsgic Zeus i senyor dodoneu, que vius lluny i domines Dodona (B); Zeus sobirà, dodonenc, pelasgenc, déu de terres llunyanes, rei de Dodona (P); sobirà Zeus, Dodonenc, Pelasgenc, de residència llunyana, senyor de Dodona (A); Zeus pelàsgic, dodonenc, que t’estàs al lluny, senyor de Dodona (R); Zeus sobirà de Dodona, pelasg, que tens lluny les estances, que governes Dodona (S); Júpiter soberano, Dodoneo, Pelásgico, que vives lejos y reinas en Dodona (E). 

XVI:298): στεροπηγερέτα Ζεύς : Zeus, el qui els foldres arrua (B); Zeus, que aplega els llampecs (P); Zeus aplegallamps (A); Zeus, que els llampecs aplega (R); Zeus que els llamps aplega (S); Júpiter fulminador (E). 

(XVI:522) Σαρπηδὼν Διὸς υἱός: ὃ δ' οὐ οὗ παιδὸς ἀμύνει : Zeus el seu fill no defensa (B); Zeus, el qual el seu fill no defensa (P); Zeus, que ni tan sols defensa el seu fill (A); Zeus, que ni el seu fill no defensa (R, S); Júpiter, que ya ni a su prole defiende (E) (ho diu Glauc en veure la mort de Sarpèdon, fill de Zeus). 

Nota: al llarg del present estudi, no prendré en consideració els epítets simples, com ara “Zeus provident; pare Zeus; Zeus Olímpic”, etc. Com tampoc, en altres llocs del present estudi, “sobirà Apol·lo”, “diví Aquil·leu”, etc. I tampoc els patronímics: “Zeus Cronida, Agamèmnon Atrida, Aquil·leu Pelida, Odisseu Laertíada, Diomedes Tidida”, etc.  

Imatge (Wikimedia Commons): Zeus coronat de llorer. Anvers d’un estàter d’or (360-340 aC) trobat a Lapseki (Làmpsac, a l’antiga Mísia, vora l’Hel·lespont, actual Turquia). Cabinet des Médailles, Bibliothèque Nationale de France, París.