Friedrich Hölderlin (1770-1843)
Hälfte des Lebens
Mit gelben Birnen hänget
und voll mit wilden Rosen
das Land in den See,
ihr holden Schwäne,
und trunken von Küssen
tunkt ihr das Haupt
ins heilignüchterne Wasser.
Weh mir, wo nehm’ ich, wenn
es Winter ist, die Blumen, und wo
den Sonnenschein,
und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
sprachlos und kalt, im Winde
klirren die Fahnen.
Mit gelben Birnen hänget
und voll mit wilden Rosen
das Land in den See,
ihr holden Schwäne,
und trunken von Küssen
tunkt ihr das Haupt
ins heilignüchterne Wasser.
Weh mir, wo nehm’ ich, wenn
es Winter ist, die Blumen, und wo
den Sonnenschein,
und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
sprachlos und kalt, im Winde
klirren die Fahnen.
Meitat de la vida
Amb peres grogues penja,
farcida d’englantines,
la terra sobre el llac.
Oh, cignes graciosos
embriacs de besades,
mulleu el cap en l’aigua
serenament sagrada.
Ai las, on colliré,
quan serà hivern, les flors?
On, l’esplendor del sol
i l’ombra de la terra?
Les parets es mantenen
silents, fredes; i al vent
grinyolen els penells.
Enguany commemorem —o podríem commemorar— el 250 aniversari
del naixement de Hölderlin (com el de Beethoven, Wordsworth i Hegel). Ho
celebro amb aquesta versió lliure meva d’un poema escrit l’any 1803. N’hi ha
una versió catalana de Carles Riba; també han traduït Hölderlin, entre altres,
Feliu Formosa, Jordi Llovet, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Merlès, Manuel
Carbonell i Ricard Torrents. En castellà, en conec les versions de Federico
Bermúdez Cañete i Eduardo Goligorsky.
Imatge: Franz Karl Hiemer, retrat de Hölderlin, pintura al
pastel (c. 1790). Schiller-Nationalmuseum und Deutsches Literaturarchiv,
Marbach am Neckar, Baden-Würtenberg, Alemanya.
Llibertat, fermesa, dignitat.
Només començar l'hivern, i de seguida ja hi ha les flors dels ametllers. Que no pateixi, el pitjor ja ha passat amb la tardor. A la meitat de la vida espanta l'hivern, però no és mai el que sembla. El dia creix quan el fred neix.
ResponEliminaTens raó. Suposo que Hölderlin, que abans d'arribar a la meitat de la seva vida ja estava malalt, potser tem que no hi hagi cap més primavera. La primera estrofa és una evocació romàntica de l'amor i el vitalisme, representats per la primavera; a la segona, intervé el seu jo poètic i tot esdevé pessimista. Va viure molts anys encara, però en condicions molt tristes.
Elimina