Els epítets de la Ilíada - Ares

1/ Els epítets dels déus

1.8/ Ares 

Déu de la guerra, el Mart dels romans. Representa la brutalitat i la violència de la guerra, impetuós i sanguinari, enfront de l’estratègia i l’ordre que personifica Atena. Originàriament era un déu “importat” de Tràcia i potser per això es posa de part dels troians; la teogonia olímpica el fa fill de Zeus i Hera, i té una relació amorosa amb Afrodita, amb qui engendra Eros i Ànteros, però també Deimos i Fobos (el terror i la por), que l’acompanyen a les batalles, igual com la deessa Enio, que s’identifica ara amb una germana seva, adés amb una filla. Va en un carro de regnes d’or, vestit de bronze, amb llança i escut i amb un elm daurat. Amb la nimfa Harmonia va engendrar les Amazones, guerreres com ell. Bel·licós amb els altres déus, a la Ilíada ataca, debades, amb la llança la invencible ègida d’Atena; aquesta el fereix tirant-li una pedra enorme al  cap (cant XXI). Abans, barrejat amb els troians en plena batalla (cant V), és ferit per un mortal, l’aqueu Diomedes, ajudat per Atena. Va a queixar-se’n a Zeus; aquest l’insulta, li diu que el detesta i li etziba que, si nos fos fill seu, l’engegaria als abismes infernals. Els epítets ens el presenten com el flagell i el botxí dels mortals, el destructor de muralles, incansable en la guerra, que travessa els escuts, sempre tacat de sang. Algun cop fan esment a les seves armes de bronze i el seu casc de plomall onejant (una fórmula comuna als herois humans). Zeus el titlla de “caragirat” o “vel·leïtós”.  

(V:31 / V:455): Ἆρες Ἄρες βροτολοιγὲ μιαιφόνε τειχεσιπλῆτα : Ares, estrall de mortals, brut de sang, que murs tudes (B); Ares, flagell i botxí de mortals, de muralles l’assaltador (P); Ares, flagell per als mortals, tacat amb sang, destructor de muralles / Ares, estrall per als mortals, tacat de sang, esbotzador de muralles (A); Ares, flagell dels mortals, que esfondres muralles (R); Ares brut de sang, matahomes, que assaltes muralles (S); Marte, funesto a los mortales, manchado de homicidios, demolidor de murallas (E). 

(V:355 / V:454 / V:506 / V:904 / XV:127 / XXI:406) θοῦρον Ἄρηα / θοῦρος Ἄρης : Ares, l’impetuós /  furiós / vandàlic (B); l’ardent / fogós / rabent Ares (P); l’impetuós Ares (A); el furient Ares (R); Ares que es llança amb empenta / Ares brut de sang (S); el furibundo Marte / impetuoso (E). 

(V:830-831) θοῦρον Ἄρηα / τοῦτον μαινόμενον, τυκτὸν κακόν, ἀλλοπρόσαλλον : la fúria d’Ares, d’aquest foll que és un caragirat i ell mateix s’arruïna (B); l’ardent Ares, que és un boig furiós, un mal estri, un penell (P); l’impetuós Ares, aquest beneit, un mala peça, un rampellut (A); el furient Ares, aquest eixelebrat, tot ell maldat i sempre vel·leitós (R); Ares que es llança amb empenta, que és un boig, un desastre total i un caragirat (S); al furibundo dios, a ese loco voluble y nacido para dañar (E) (ho diu Afrodita a Diomedes, incitant-lo a atacar Ares). 

(V:844-845 / XXI:402) Ἄρης [...] μιαιφόνος / ὄβριμος Ἄρης : el déu del carnatge (B); Ares [...] l’occidor / el fort Ares / l’horrible occidor (P); l’estrall dels mortals / el tacat de sang (A); Ares, sollat de sang / el vigorós Ares (R); Marte, manchado de homicidios (E). 

(V:388 / V:863) Ἄρης ἆτος πολέμοιο : Ares, mai fart de la guerra (B); l’insadollable de lluites, Ares / l’insadoll de batalles, Ares (P); l’insadollable de guerres / l’insadollable de batalles (A); Ares, mai prou sadoll de brega (R); Ares, que mai no s’afarta de guerres (S); el dios insaciable de combate (E). 

(V:859-866)  χάλκεος Ἄρης : Ares de bronze (B); Ares de bronze (P); Ares de bronze (A); Ares bronzí / el bronzí Ares (R); Ares de bronze (S); el férreo Marte (E). 

(V:889) ἀλλοπρόσαλλε : caragirat (B); Ares, versàtil (P); capritxós (A);  vel·leitós (R); caragirat (S); inconstante (E) (li ho diu Zeus). 

(VIII:349) βροτολοιγοῦ Ἄρηος : Ares, la pesta dels homes (B); Ares, l’estrall dels homes (A); Ares, l’estrall dels homes (A); Ares, flagell dels mortals (R); Ares matahomes / Ares l'estassamortals (S); Marte, peste de los Hombres (E). 

 (XX:38) Ἄρης κορυθαίολος : Ares de casc tremolant (B); Ares de casc tremolós  (P); ); Ares de casc tremolós (A);  Ares d’onejant plomall (R); Ares de l’elm que llambreja (S); Marte, de tremolante casco (E) (també es diu d’Hèctor i d’altres herois). 

(XXI:391) Ἄρης ῥινοτόρος : Ares, que trepa els escuts (B); Ares, travessador d’escuts  (P); el perforador d’escuts de pell de bou (A); Ares, que perfora els escuts (R); Ares que punxa els escuts (S); Marte, que horada los escudos (E). 

Cf. Odissea (VIII:309?): el de regnes daurades, Ares / Ares, l’esborra-nissagues (OR1); el déu de les àuries regnes, Ares / Ares, l’esborranissagues (OR2); Ares, de regnes daurades / Ares, que tot ho aniquila (OM). 

Cf. Himnes (selecció d’epítets): Ares poderós, casc d’or, cobert d’aram, braç forçut, llança poderosa, mur olímpic, terror dels rebels, capità dels justos, ceptre de la valentia, protector dels mortals, dones jovenesa ardida (HM); fortíssim, d’elm d’or, de bronze cobert, de cor gosat, de braç potent, inlassable, puixant per la llança, muralla de l’Olimp, pare de guerres guanyades, puntal de la justícia, ceptre d’ardiment, suport dels mortals, que el pit dels anys joves atorgues (HB); Ares superbi, cor violent, d’armadura de bronze, murada de l’Olimp, braç fort, incansable, poderós amb la llança... pare de la victòria, tirà contra els rebels, guia dels homes més justs, protector dels mortals que concedeixes la jovenesa ardida (HL). 

Imatge (Wikimedia Commons): Ares. Marbre (s. II dC), còpia romana d’un original grec del 420 aC. Museo Nazionale Romano, Palazzo Altemps, Roma.