1/ Els epítets dels déus
1.8/ Ares
Déu de la guerra, el Mart dels romans. Representa la
brutalitat i la violència de la guerra, impetuós i sanguinari, enfront de l’estratègia
i l’ordre que personifica Atena. Originàriament era un déu “importat” de Tràcia i potser per això es posa de part dels troians; la teogonia olímpica
el fa fill de Zeus i Hera, i té una relació amorosa amb Afrodita, amb qui
engendra Eros i Ànteros, però també Deimos i Fobos (el terror i la por), que l’acompanyen
a les batalles, igual com la deessa Enio, que s’identifica ara amb una germana
seva, adés amb una filla. Va en un carro de regnes d’or, vestit de bronze, amb
llança i escut i amb un elm daurat. Amb la nimfa Harmonia va engendrar les
Amazones, guerreres com ell. Bel·licós amb els altres déus, a la Ilíada ataca,
debades, amb la llança la invencible ègida d’Atena; aquesta el fereix tirant-li
una pedra enorme al cap (cant XXI).
Abans, barrejat amb els troians en plena batalla (cant V), és ferit per un
mortal, l’aqueu Diomedes, ajudat per Atena. Va a queixar-se’n a Zeus; aquest l’insulta,
li diu que el detesta i li etziba que, si nos fos fill seu, l’engegaria als
abismes infernals. Els epítets ens el presenten com el flagell i el botxí dels
mortals, el destructor de muralles, incansable en la guerra, que travessa els
escuts, sempre tacat de sang. Algun cop fan esment a les seves armes de bronze
i el seu casc de plomall onejant (una fórmula comuna als herois humans). Zeus
el titlla de “caragirat” o “vel·leïtós”.
(V:31 / V:455): Ἆρες Ἄρες
βροτολοιγὲ μιαιφόνε τειχεσιπλῆτα
: Ares, estrall de mortals, brut de sang, que murs tudes (B); Ares,
flagell i botxí de mortals, de muralles l’assaltador (P); Ares, flagell per als
mortals, tacat amb sang, destructor de muralles / Ares, estrall per als
mortals, tacat de sang, esbotzador de muralles (A); Ares, flagell dels mortals,
que esfondres muralles (R); Ares brut de sang, matahomes, que assaltes muralles
(S); Marte, funesto a los mortales, manchado de homicidios, demolidor de
murallas (E).
(V:355 / V:454 / V:506 / V:904 / XV:127 / XXI:406) θοῦρον
Ἄρηα /
θοῦρος
Ἄρης
: Ares, l’impetuós / furiós / vandàlic
(B); l’ardent / fogós / rabent Ares (P); l’impetuós Ares (A); el furient Ares
(R); Ares que es llança amb empenta / Ares brut de sang (S); el furibundo Marte
/ impetuoso (E).
(V:830-831) θοῦρον Ἄρηα / τοῦτον μαινόμενον, τυκτὸν κακόν, ἀλλοπρόσαλλον : la fúria d’Ares, d’aquest foll que és un caragirat i ell mateix s’arruïna (B); l’ardent Ares, que és un boig furiós, un mal estri, un penell (P); l’impetuós Ares, aquest beneit, un mala peça, un rampellut (A); el furient Ares, aquest eixelebrat, tot ell maldat i sempre vel·leitós (R); Ares que es llança amb empenta, que és un boig, un desastre total i un caragirat (S); al furibundo dios, a ese loco voluble y nacido para dañar (E) (ho diu Afrodita a Diomedes, incitant-lo a atacar Ares).
(V:830-831) θοῦρον Ἄρηα / τοῦτον μαινόμενον, τυκτὸν κακόν, ἀλλοπρόσαλλον : la fúria d’Ares, d’aquest foll que és un caragirat i ell mateix s’arruïna (B); l’ardent Ares, que és un boig furiós, un mal estri, un penell (P); l’impetuós Ares, aquest beneit, un mala peça, un rampellut (A); el furient Ares, aquest eixelebrat, tot ell maldat i sempre vel·leitós (R); Ares que es llança amb empenta, que és un boig, un desastre total i un caragirat (S); al furibundo dios, a ese loco voluble y nacido para dañar (E) (ho diu Afrodita a Diomedes, incitant-lo a atacar Ares).
(V:844-845 / XXI:402) Ἄρης [...] μιαιφόνος
/ ὄβριμος
Ἄρης
: el déu del carnatge (B); Ares [...] l’occidor / el fort Ares / l’horrible
occidor (P); l’estrall dels mortals / el tacat de sang (A); Ares, sollat de
sang / el vigorós Ares (R); Marte, manchado de homicidios (E).
(V:388 / V:863) Ἄρης ἆτος
πολέμοιο
: Ares, mai fart de
la guerra (B); l’insadollable de lluites, Ares / l’insadoll de batalles,
Ares (P); l’insadollable de guerres / l’insadollable de batalles (A); Ares, mai
prou sadoll de brega (R); Ares, que mai no s’afarta de guerres (S); el dios
insaciable de combate (E).
(V:859-866) χάλκεος Ἄρης
: Ares de bronze (B); Ares de bronze (P); Ares de bronze (A); Ares
bronzí / el bronzí Ares (R); Ares de bronze (S); el férreo Marte (E).
(V:889) ἀλλοπρόσαλλε
: caragirat (B); Ares, versàtil (P); capritxós (A); vel·leitós (R); caragirat (S); inconstante
(E) (li ho diu Zeus).
(VIII:349) βροτολοιγοῦ Ἄρηος
: Ares, la pesta dels homes (B); Ares, l’estrall dels homes (A); Ares,
l’estrall dels homes (A); Ares, flagell dels mortals (R); Ares matahomes / Ares l'estassamortals (S);
Marte, peste de los Hombres (E).
(XX:38) Ἄρης
κορυθαίολος
: Ares de casc tremolant (B); Ares de casc tremolós (P); ); Ares de casc tremolós (A); Ares d’onejant plomall (R); Ares de l’elm que
llambreja (S); Marte, de tremolante casco (E) (també es diu d’Hèctor i d’altres
herois).
(XXI:391) Ἄρης
ῥινοτόρος : Ares, que trepa els
escuts (B); Ares, travessador d’escuts
(P); el perforador d’escuts de pell de bou (A); Ares, que perfora els
escuts (R); Ares que punxa els escuts (S); Marte, que horada los escudos (E).
Cf. Odissea (VIII:309?): el de regnes daurades, Ares / Ares,
l’esborra-nissagues (OR1); el déu de les àuries regnes, Ares / Ares,
l’esborranissagues (OR2); Ares, de regnes daurades / Ares, que tot ho aniquila
(OM).
Cf. Himnes (selecció d’epítets): Ares poderós, casc d’or,
cobert d’aram, braç forçut, llança poderosa, mur olímpic, terror dels rebels,
capità dels justos, ceptre de la valentia, protector dels mortals, dones
jovenesa ardida (HM); fortíssim, d’elm d’or, de bronze cobert, de cor gosat, de
braç potent, inlassable, puixant per la llança, muralla de l’Olimp, pare de
guerres guanyades, puntal de la justícia, ceptre d’ardiment, suport dels
mortals, que el pit dels anys joves atorgues (HB); Ares superbi, cor violent, d’armadura
de bronze, murada de l’Olimp, braç fort, incansable, poderós amb la llança...
pare de la victòria, tirà contra els rebels, guia dels homes més justs,
protector dels mortals que concedeixes la jovenesa ardida (HL).
Imatge (Wikimedia Commons): Ares. Marbre (s. II dC), còpia romana d’un original grec
del 420 aC. Museo Nazionale Romano, Palazzo Altemps, Roma.

Que bella, aquesta escultura, per ser tan "estrall de mortals, brut de sang" aquest déu!
ResponEliminaEls models estètics dels grecs sempre eren semblants. Diria que, sense els atributs propis de cada personatge, els cossos i les cares serien intercanviables.
Elimina