Els epítets a la Ilíada - Atena

1/ Epítets dels déus 

1.4/ Pal·las Atena

Pal·las Atena, la Minerva dels romans, és la deessa verge de la saviesa i la raó, així com de l’artesania, en especial la ceràmica i el teixit. També és la deessa de la guerra, però des del punt de vista organitzatiu i estratègic, en contraposició a Ares, que personifica la violència i la brutalitat. Un mite antic conta que era filla de Zeus i de la nimfa Metis; Urà i Gea, els avis de Zeus, el van advertir que si Metis tenia una filla, després tindria un fill mascle que destronaria el seu pare. En saber que Metis estava embarassada, Zeus se la va empassar sencera. Després, arribat el moment del part, Zeus va tenir un fort mal de cap, i va demanar a Hefest que li obrís el crani amb un cop de destral; i així, del cap de Zeus, va néixer Atena, ja adulta i completament armada. És la patrona d’Atenes i d’altres ciutats. Se la representa amb casc i llança i amb l’ègida, l’escut que comparteix amb Zeus; Atena hi va posar al mig el cap de la Medusa o Gòrgona, que Perseu, després d’aconseguir matar-la, li havia donat. El seu ocell emblemàtic és l’òliba i l’arbre que té consagrat és l’olivera, que ella va portar a Atenes. Entre altres epítets menors, se la destaca pels seus ulls glaucs (o blaus, o lluents, o d’òliba, segons la polisèmia del mot grec), i també se l’anomena “Incansable” en el combat i “Saquejadora” dels botins de guerra. Hom l’anomena de vegades “Tritogenia” i encara “Alalcomeneida”, com s’explica més avall. I en un episodi concret (VIII:423), Iris la insulta dient-li “gossa desvergonyida”; en un altre moment (XXI:394), és Ares qui la titlla de “mosca de gos”. 

(I:206 / IV:439) θεὰ γλαυκῶπις Ἀθήνη / γλαυκῶπις Ἀθήνη :  la dea d’ulls d’òliba, Atena / Atena d’ulls d’òliba (B); la dea d’ulls blavissos, Atena / Atena ullblavissa (P); d’ulls d’òliba, Atena / Atena, la d’ulls d’òliba (A); Atena, la dea d’ulls glaucs / Atena, la dea d’ulls glaucs (R); Atena d’ulls de xibeca / Atena d’ulls d’òliba (S);  Minerva, la diosa de los brillantes ojos / Minerva, la de los brillantes ojos (E). Cf. Odissea (I:80): la dea dels ulls lluents, Atena (OR1); la deessa d’ulls clars, Atenea (OR2); Atena, deessa d’ulls grisos (OM). (El diccionari diu: γλαυκῶπις “de ojos brillantes; según otros, de ojos de lechuza”; i per al genèric γλαυκóς: “claro, brillante, resplandeciente, chispeante; glauco”.) 

(II:157) Ἀτρυτώνη : la inlassada (B); Incansable (P); la Infatigable (A);  la Infatigable (R ); Atritone (S); Indómita deidad (E).  Cf. En anglès Cowper: Unconquer’d daughter of Jove Aegis-arm’d. 

(IV:515) κυδίστη Τριτογένεια : Tritogènia, la plena de glòria (B); Tritogenea [...] nobilíssima (P); la molt gloriosa [...] Atena Tritogenia (A); la molt gloriosa Tritogènia (R); Triogenia gloriosa (S); la gloriosíssima Tritogenia (E). Cf. Hesíode Teogonia: Tritogenia d’ulls blaus (C). (No és clar el significat d’aquest apel·latiu; per a alguns, ve del fet que Zeus la va infantar vora del riu Tritó.) 

(v:765)   Ἀθηναίην ἀγελείην :  Atena, la botinera (B); Atena, l’emportabotí (P); Atena, la saquejadora (A); Atena, la Depredadora (R); Atena, que emmena el botí (S); Minerva, que impera en las batallas (E). 

(V:875) ἀλλ' ἀνιεῖς, ἐπεὶ αὐτὸς ἐγείναο παῖδ' ἀί̈δηλον : una filla tan ximple que mal haja, la qual cura sempre treballs criminosos (B); has donat la vida a una noia folla mi funesta, la qual medita forfets de continu (P);  vas infantar una filla desassenyada i funesta, a la qual sempre interessen les accions execrables (A); la tens consentida, ja que tu ets el progenitor d’aquesta noia nefasta (R); tu has parit una filla desassenyada, odiosa, que sempre rumia maleses (S); engendraste una hija loca, funesta, que solo se ocupa en acciones inicuas (E) (ho diu Ares d’Atena, queixant-se’n a Zeus) (diccionari, aidélon: “aniquilador, destructor, odioso”). 

(V: 907): Atena, l’alalcomènia (B); Atena l’Alalcomeneis (P); l’alalcomeneida Atena (A); Atena l’alalcomeneida (R); Minerva alalcomenia (E). (Atena tenia un temple a Alalcòmenas, Beòcia). 

(VIII:423)  κύον ἀδεὲς   oh gossa impudent (B); gossa impudent (P); gossa desvergonyida (A); gossa desvergonyida (R); gossa sense vergonya (S); temeraria, perra desvergonzada (E). És curiós que, en aquesta escena, Iris, la missatgera de Zeus, després de transmetre fil per randa el missatge del pare dels déus a Atena, hi afegeix de motu proprio una frase que conté aquest insult. Compareu-ne les versions amb les que, del mateix epítet, Hera dedica a Àrtemis (XXI:481). 

(XXI:394)  κυνάμυια  mosca de gos (B); mosca de gos (P); mosca de gos (A); mosca de gos (R ); mosca de gos (S); oh, desvergonzada (E). En anglès: wasp!, front of impudence (Cowper); gad-fly (Kline). És l’insult que li dedica Ares en el fragor de la batalla. 

(XIII:128)  Ἀθηναίη λαοσσόος : Atena, la burxasoldats (B); Atena, que salva els guerrers (P); Atena, estimuladora dels exèrcits (A); Atena, que incita les tropes (R); Atena, que agita les tropes (S); Minerva, que enardece a los guerreros (E).

Imatge (Wikimedia Commons): Atena Giustiniani, marbre de Paros (s. II dC), suposadament còpia d’un original de Fídies (segle V aC). Museus Vaticans.