1/ Epítets dels déus
1.4/ Pal·las Atena
1.4/ Pal·las Atena
Pal·las Atena, la Minerva dels romans, és la deessa verge de
la saviesa i la raó, així com de l’artesania, en especial la ceràmica i el
teixit. També és la deessa de la guerra, però des del punt de vista organitzatiu
i estratègic, en contraposició a Ares, que personifica la violència i la brutalitat.
Un mite antic conta que era filla de Zeus i de la nimfa Metis; Urà i Gea, els
avis de Zeus, el van advertir que si Metis tenia una filla, després tindria un
fill mascle que destronaria el seu pare. En saber que Metis estava embarassada,
Zeus se la va empassar sencera. Després, arribat el moment del part, Zeus va
tenir un fort mal de cap, i va demanar a Hefest que li obrís el crani amb un
cop de destral; i així, del cap de Zeus, va néixer Atena, ja adulta i
completament armada. És la patrona d’Atenes i d’altres ciutats. Se la
representa amb casc i llança i amb l’ègida, l’escut que comparteix amb Zeus;
Atena hi va posar al mig el cap de la Medusa o Gòrgona, que Perseu, després
d’aconseguir matar-la, li havia donat. El seu ocell emblemàtic és l’òliba i
l’arbre que té consagrat és l’olivera, que ella va portar a Atenes. Entre
altres epítets menors, se la destaca pels seus ulls glaucs (o blaus, o lluents,
o d’òliba, segons la polisèmia del mot grec), i també se l’anomena “Incansable”
en el combat i “Saquejadora” dels botins de guerra. Hom l’anomena de vegades
“Tritogenia” i encara “Alalcomeneida”, com s’explica més avall. I en un episodi
concret (VIII:423), Iris la insulta dient-li “gossa desvergonyida”; en un altre
moment (XXI:394), és Ares qui la titlla de “mosca de gos”.
(I:206 / IV:439) θεὰ γλαυκῶπις
Ἀθήνη
/ γλαυκῶπις
Ἀθήνη
: la dea d’ulls d’òliba, Atena /
Atena d’ulls d’òliba (B); la dea d’ulls blavissos, Atena / Atena ullblavissa
(P); d’ulls d’òliba, Atena / Atena, la d’ulls d’òliba (A); Atena, la dea d’ulls
glaucs / Atena, la dea d’ulls glaucs (R); Atena d’ulls de xibeca / Atena d’ulls
d’òliba (S); Minerva, la diosa de los
brillantes ojos / Minerva, la de los brillantes ojos (E). Cf. Odissea (I:80): la dea dels ulls
lluents, Atena (OR1); la deessa d’ulls clars, Atenea (OR2); Atena, deessa
d’ulls grisos (OM). (El diccionari diu: γλαυκῶπις “de ojos
brillantes; según otros, de ojos de lechuza”; i per al genèric γλαυκóς:
“claro, brillante, resplandeciente, chispeante; glauco”.)
(II:157) Ἀτρυτώνη
: la inlassada (B); Incansable (P); la Infatigable (A); la Infatigable (R ); Atritone (S); Indómita
deidad (E). Cf. En anglès Cowper: Unconquer’d daughter of Jove Aegis-arm’d.
(IV:515) κυδίστη Τριτογένεια
: Tritogènia, la plena de glòria (B); Tritogenea [...] nobilíssima (P); la molt
gloriosa [...] Atena Tritogenia (A); la molt gloriosa Tritogènia (R); Triogenia
gloriosa (S); la gloriosíssima Tritogenia (E). Cf. Hesíode Teogonia: Tritogenia d’ulls blaus (C). (No és clar el significat
d’aquest apel·latiu; per a alguns, ve del fet que Zeus la va infantar vora del
riu Tritó.)
(v:765) Ἀθηναίην
ἀγελείην
: Atena, la botinera (B); Atena,
l’emportabotí (P); Atena, la saquejadora (A); Atena, la Depredadora (R); Atena,
que emmena el botí (S); Minerva, que impera en las batallas (E).
(V:875) ἀλλ' ἀνιεῖς, ἐπεὶ αὐτὸς ἐγείναο παῖδ' ἀί̈δηλον : una filla tan ximple que mal haja, la qual cura sempre treballs criminosos (B); has donat la vida a una noia folla mi funesta, la qual medita forfets de continu (P); vas infantar una filla desassenyada i funesta, a la qual sempre interessen les accions execrables (A); la tens consentida, ja que tu ets el progenitor d’aquesta noia nefasta (R); tu has parit una filla desassenyada, odiosa, que sempre rumia maleses (S); engendraste una hija loca, funesta, que solo se ocupa en acciones inicuas (E) (ho diu Ares d’Atena, queixant-se’n a Zeus) (diccionari, aidélon: “aniquilador, destructor, odioso”).
(V: 907): Atena, l’alalcomènia (B); Atena l’Alalcomeneis (P); l’alalcomeneida Atena (A); Atena l’alalcomeneida (R); Minerva alalcomenia (E). (Atena tenia un temple a Alalcòmenas, Beòcia).
(V:875) ἀλλ' ἀνιεῖς, ἐπεὶ αὐτὸς ἐγείναο παῖδ' ἀί̈δηλον : una filla tan ximple que mal haja, la qual cura sempre treballs criminosos (B); has donat la vida a una noia folla mi funesta, la qual medita forfets de continu (P); vas infantar una filla desassenyada i funesta, a la qual sempre interessen les accions execrables (A); la tens consentida, ja que tu ets el progenitor d’aquesta noia nefasta (R); tu has parit una filla desassenyada, odiosa, que sempre rumia maleses (S); engendraste una hija loca, funesta, que solo se ocupa en acciones inicuas (E) (ho diu Ares d’Atena, queixant-se’n a Zeus) (diccionari, aidélon: “aniquilador, destructor, odioso”).
(V: 907): Atena, l’alalcomènia (B); Atena l’Alalcomeneis (P); l’alalcomeneida Atena (A); Atena l’alalcomeneida (R); Minerva alalcomenia (E). (Atena tenia un temple a Alalcòmenas, Beòcia).
(VIII:423) κύον ἀδεὲς oh
gossa impudent (B); gossa impudent (P); gossa desvergonyida (A); gossa
desvergonyida (R); gossa sense vergonya (S); temeraria, perra desvergonzada (E).
És curiós que, en aquesta escena, Iris, la missatgera de Zeus, després de
transmetre fil per randa el missatge del pare dels déus a Atena, hi afegeix de motu proprio una frase que conté
aquest insult. Compareu-ne les versions amb les que, del mateix epítet, Hera
dedica a Àrtemis (XXI:481).
(XXI:394) κυνάμυια mosca de gos (B); mosca de gos (P); mosca de
gos (A); mosca de gos (R ); mosca de gos (S); oh, desvergonzada (E). En anglès:
wasp!, front of impudence (Cowper); gad-fly (Kline). És l’insult que li dedica
Ares en el fragor de la batalla.
(XIII:128) Ἀθηναίη λαοσσόος : Atena, la burxasoldats (B); Atena, que salva els guerrers (P); Atena, estimuladora dels exèrcits (A); Atena, que incita les tropes (R); Atena, que agita les tropes (S); Minerva, que enardece a los guerreros (E).
(XIII:128) Ἀθηναίη λαοσσόος : Atena, la burxasoldats (B); Atena, que salva els guerrers (P); Atena, estimuladora dels exèrcits (A); Atena, que incita les tropes (R); Atena, que agita les tropes (S); Minerva, que enardece a los guerreros (E).
Imatge (Wikimedia Commons): Atena Giustiniani, marbre de Paros (s. II dC),
suposadament còpia d’un original de Fídies (segle V aC). Museus Vaticans.

Em fas pensar en la cançó "Els teus ulls glaucs" de Glaucs.
ResponEliminaÉs una deesa molt important, si se li dedica Atenes.
Deessa de la saviesa, la justícia i la raó, però també de la guerra, on amb l'ègida era invencible. Contradiccions mitològiques: la guerra és just el contrari de la justícia i de la raó. Atenes l'associa amb la institució de la democràcia, quan per jutjar Orestes es va crear el consell popular de l'areòpag, que ella presidia. El vot popular va ser d'empat, i ella, que tenia el vot de qualitat, va desempatar en favor del reu.
Elimina