Els epítets a la Ilíada - Apol·lo

1/ Epítets dels déus

1.3/ Apol·lo

Apol·lo és el déu de la poesia, la música i les arts, així com de la medicina, i també el déu del sol, substituint Hèlios; i prototip de la bellesa masculina. És fill de Zeus i de Leto, i germà bessó d’Àrtemis, la deessa verge caçadora. Com a net de la titànide Febe —filla d’Urà i de Gea, germana de Cronos i tia de Zeus—, sovint se l’anomena també Febos o Febus. Se’l simbolitza amb l’arc i les fletxes, i també amb la lira. Va néixer a l’illa de Delos, on tenia un temple, però el seu santuari principal era a Delfos, on —després de matar la serp Pitó— hi va instituir un oracle que va esdevenir el centre panhel·lènic d’influència més important de l’antiguitat. El seu culte va arribar a Grècia provinent d’Anatòlia; potser per això, a la Ilíada ha pres decididament partit pels troians. En el poema, a part d’epítets com “sobirà”, “favorit de Zeus” o “fill de Leto” (Cf. Conrad Roure: “Apollus [...] de Latona lo fill”), se l’esmenta pel seu atribut principal, l’arc de plata, amb el qual pot encertar des de molt lluny; i alguna vegada també per la seva espasa d’or. Vegem-ne alguns exemples: 

(I: 14) ἑκηβόλου Ἀπόλλωνος : del déu que lluny darda, d’Apol·lo (B); d’Apol·lo, l’arquer (P); l’arquer Apol·lo (A); del sagitari Apol·lo (R); d’Apol·lo que lluny assageta (S); del flechador Apolo (E). Versions antigues: Apolo, que dispara lluny los darts (CR); Apòlon, qui sageteja de lluny (AB); Apol·ló, que fereix de lluny (LS). També: 

(V: 444)  ἑκατηβόλου Ἀπόλλωνος : el déu que lluny darda (B); Apol·lo, l’arquer (P); el que l’encerta des de lluny (A); l’assagetador que mai no erra el tret (R); Apol·lo, que lluny assageta (S); del flechador Apolo (E). Versions antigues: Apòl·lon, el déu sagitari / Apòl·lon fletxer / el sobirà Apòl·lon, que tira i no falla / l’amat de Zeus (JL). 

(I:21) ἁζόμενοι Διòς υἱòν ἑκηβόλον Ἀπόλλωνα : per reverència d’Apol·lo, de Zeus el fill que lluny darda (B); l’arquer, fill de Zeus, Apol·lo (P); per veneració  al fill de Zeus, l’arquer Apol·lo (A); reverint així el fill de Zeus, el sagitari Apol·lo (R); tingueu temor del gran déu, d’Apol·lo que lluny assageta (S); venerando al hijo de Júpiter, al flechador Apolo (E). 

(I:37) ἀργυρότοξ : senyor d’arc d’argent (B); déu de l’arc d’argent (P); déu de l’arc de plata (A); déu de l’arc de plata (R); arc de plata (S); tú que llevas arco de plata (E). En anglès: Archer of the silver bow (Cowper). 

(V:509)  Φοίβου Ἀπόλλωνος χρυσαόρου :  del d’auri glavi, de Febos Apol·lo (B); Febos Apol·lo, d’espasa d’or (P); de Febos Apol·lo, el d’espasa d’or (A); de Febos Apol·lo, del glavi d’or (R); de Febos Apol·lo [...], el d’espasa daurada (S); Febo Apolo, el de la áurea espada (E). 

(VII:34 / XXI:472) ἑκάεργε : llunydarder (B); Arquer (P); arquer (A); Protector (R); Tirador (S); Flechador (E).  

(XI:385) τοξότα λωβητὴρ κέρᾳ ἀγλαὲ παρθενοπῖπα : fanfarró arquer, xal pel corn, tu que ets un sotjadonzelles (B); l’insultador, l’arquer pagat del seu arc, sotja-noies (P); arquer, fatxenda, orgullós del teu arc de banya, sotjadonzelles (A); arquer miserable, cofoi pel teu tros de banya, que sempre en les dones tens posats els ulls (R); arquer, fanfarró, que ets bo amb l’arc de banya, enganyadonzelles (S); flechero, insolente, únicamente experto en manejar el arco, mirón de doncellas (E) (ho diu Diomedes a Apol·lo. Sobta una mica el “xal pel corn” de Balasch; “xal” significa ‘bonic’ i “corn” ja es veu que va per l’arc ‘fet de banya’). 

(XXII:15) ἔβλαψάς μ' ἑκάεργε θεῶν ὀλοώτατε πάντων : te m’has ridat, llunydarder, el més malvat d’entre els númens (B); m’has enganyat, Arquer, més que tot altre déu execrable (P); m’has enredat, Arquer, el més funest de tots els déus (A); m’has enganyat, Protector, la més detestable de totes les deïtats (R); m’has encegat, Tirador, el més nefast dels déus que no moren (S); ¡Oh Flechador, el más funesto de todos los dioses! Me engañaste (E) (ho diu Aquil·leu a Apol·lo, abans que aquest deixi de protegir Hèctor). 

Cf. Himnes: Apol·ló,  que fereix de lluny / Apol·ló, al-lluny-feridor (M); Apol·lo, que darda al lluny / qui al lluny darda, Apol·lo/ senyor d’arc d’argent, que al lluny fereixes (B); Apol·lo, el qui dispara lluny / Apol·lo, que dispares de lluny (L).  

Imatge (Wikimedia Commons): Apol·lo al frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, presidint la batalla entre els Centaures i els Lapites. Marbre (470-456 aC) atribuït a Alcàmenes, de 3,1 m d’alt. Museu Arqueològic d’Olímpia, Grècia.