Juan
Ruiz, Arcipreste de Hita (s.
XIV)
Cruz cruzada,
panadera
Mis ojos no
verán luz
pues perdido
he a Cruz.
tomé por
entendedera:
tomé senda
por carrera
como faz el
andaluz.
díxelo a
Ferrand Garçía
que troxies'
la pletesía
e fuese pleités
e duz.
Dixo’m que
l' plazía de grado,
fízos' de la
Cruz privado;
a mí dió
rumiar salvado,
él comió el
pan más duz.
trigo que
tenía añejo
e presentól'
un conejo,
el traidor
falso, marfuz.
tan presto e
tan ligero!:
¡Non medre
Dios conejero
que la caça
ansí adúz!
Una divertida peça lírica (“estribote con estribillo”) a les estrofes 115-120 del ‘Libro de Buen Amor’. El jo poètic
—suposadament, l’Arxiprest— s’ha enamorat d’una fornera que es deia Cruz.
Pensant conquerir-la, li va enviar un missatger, Ferran Garcia, perquè li
presentés els seus respectes i li prometés uns sacs de blat que ell tenia
guardats. El missatger va dir que sí, però li va regalar un conill; es va fer
amant de la fornera, i així l’Arxiprest “va menjar segó” mentre el missatger “es
menjava el dolç”.
Glossari: “entendedera”:
estimada. “tomé senda por carrera”:
vaig tirar pel dret (com fan els andalusos, diu). “coidando
que la avría”_ pensant que l’aconseguiria.
“troxiés’ la pletesía”: li
portés galanteria, salutacions. “pleités
e duz”: galant i dolç (crec jo; Jacques Joset creu que “duz”, aquí, ve del llatí “dux”: ‘guia’). “privado”: amant. “rumiar”:
remugar, menjar com els remugants. “duz”:
aquí sí, Joset entén que ve del llatí “dulce”:
‘dolç’. “añejo”: que el tenia guardat
de feia temps. “marfuz”: trampós,
astut. “aduz”: porta, duu; forma
verbal d’’aducir’, del llatí “adducere”: ‘portar, dur’.
Imatge: Imatge: Un foli (3, recto) del manuscrit de la
Biblioteca Nacional de España, a Madrid. Només s’han conservat tres manuscrits
relativament complets del Libro de Buen
Amor: aquest i el de Toledo, de finals del XIV, i el de Salamanca, de
començaments del XV. Transcric segons
l’edició de Jacques Joset.
Reconeixement als que s'esforcen per al benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. Amnistia i Llibertat.
Aquest missatger no és un exemple de "buen amor"!
ResponEliminaCertament que no, Helena! Però era pragmàtic: aprofitava l'ocasió quan s'hi posava a tret... Si a la fornera li estava bé, res a dir. L'Arxiprest no es queixa pas d'ella, sinó d'ell.
Elimina