Du Bellay - Heureux qui comme Ulysse

Joachim Du Bellay (1522-1560)

Heureux qui, comme Ulysse

Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage,
Ou comme cestuy-là qui conquit la toison,
Et puis est retourné, plein d'usage et raison,
Vivre entre ses parents le reste de son âge !

Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village
Fumer la cheminée, et en quelle saison
Reverrai-je le clos de ma pauvre maison,
Qui m'est une province, et beaucoup davantage ?

Plus me plaît le séjour qu'ont bâti mes aïeux,
Que des palais Romains le front audacieux,
Plus que le marbre dur me plaît l'ardoise fine :

Plus mon Loir gaulois, que le Tibre latin,
Plus mon petit Liré, que le mont Palatin,
Et plus que l'air marin la doulceur angevine.

Feliç qui com Ulisses

Feliç qui, com Ulisses, ha fet un bell viatge

o bé com aquell altre que conquerí el toisó,

i després va tornar, ple de seny i raó,

per viure enmig dels seus la resta de sa vida.

Quan reveure podré, jo, del meu petit poble

fumar les xemeneies, i en quin any o quin dia

podré retornar al clos de la meva masia,

que és per mi la província o la pàtria més noble?

Més em plau el recer dels meus avantpassats

que no els palaus romans més rics i refinats;

més que el marbre lluent em plau la fusta fina:

més el meu gàl·lic Loir que no el Tíber llatí,

més el serrat Liré que no el mont Palatí,

més que l’aire marí la dolcesa angevina.

Versió meva lliure d’aquest conegut sonet de Du Bellay, en què, vivint-ne allunyat, enyora la seva terra pairal. Ja admirat pels seus sonets renaixentistes i per la ‘Défense et illustration de la langue française’, Du Bellay va viatjar a Roma acompanyant el seu oncle, el cardenal Jean Du Bellay. Allà creia poder admirar la cultura i l’art de l’antiga Roma, però en va quedar decebut, sobretot per la mesquinesa i les intrigues de la política vaticana. Va escriure ‘Les antiquités de Rome’ i ‘Les regrets’, sonet en què censura la vida a la cort papal i expressa el desig de tornar a la senzillesa de la seva terra. Malalt, va aconseguir tornar a França, on morí als 37 anys. No hem de confondre amb el Loira el riu Loir, afluent del Sarthe, que, juntament amb el Mayenne, formen el riu Maine, afluent del Loira.

Aquest sonet va servir de pretext a George Brassens per fer-ne una emblemàtica cançó a la llibertat.

Imatges (Wikimedia Commons): a) Jean Cousin le Jeune (segle XVI): retrat de Joachim du Bellay. Bibliothèque nationale de Paris, Département des Estampes. b) Pinturicchio, ‘El retorn d’Ulisses’, fresc traslladat a tela (1509). National Gallery, Londres. En primer pla, Penèlope amb els pretendents; a la finestra es veu arribar el vaixell d’Ulisses.

Agraïment als que s’esforcen pel benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. Salut i llibertat.