Claude McKay (1889-1948)
Easter Flower
Far from
this foreign Easter damp and chilly
My soul steals to a pear-shaped plot of ground,
Where gleamed the lilac-tinted Easter lily
Soft-scented in the air for yards around;
My soul steals to a pear-shaped plot of ground,
Where gleamed the lilac-tinted Easter lily
Soft-scented in the air for yards around;
Alone,
without a hint of guardian leaf!
Just like a fragile bell of silver rime,
It burst the tomb for freedom sweet and brief
In the young pregnant year at Eastertime;
Just like a fragile bell of silver rime,
It burst the tomb for freedom sweet and brief
In the young pregnant year at Eastertime;
And many
thought it was a sacred sign,
And some called it the resurrection flower;
And I, a pagan, worshiped at its shrine,
Yielding my heart unto its perfumed power.
And some called it the resurrection flower;
And I, a pagan, worshiped at its shrine,
Yielding my heart unto its perfumed power.
La flor de Pasqua
Enllà
d’aquesta Pasqua estrangera, humida i freda,
la meva
ànima s’apropia un tros de terra en forma de pera,
on brillava
el lliri de Pasqua, tenyit de color lila,
omplint de
dolça fragància l’aire a tot el voltant.
Tot sol,
sense un indici de fulla vigilant!
Igual que
una fràgil campaneta platejada de gebre,
va fer esclatar
la tomba per la llibertat dolça i breu
en el jove
any prenyat en aquest temps de Pasqua;
I molts pensaven
que era un signe sagrat,
i alguns l’anomenaven
flor de resurrecció;
i jo, pagà, la
vaig venerar al seu santuari,
vinclant el
meu cor al seu poder perfumat.
Versió meva lliure d’aquest poema de McCay, el poeta jamaicà fincat
a Nova York que va formar part del moviment ‘Harlem Renaissance’, que
propugnava l’empoderament cultural de la comunitat negra. Si l’he entès bé, el
poeta es troba als Estats Units per Pasqua, enyora la seva illa de Jamaica, “en
forma de pera” (un dels símbols nacionals de l’illa és l’ackee, una fruita en forma de pera) i evoca el lliri blau, o lliri
de Pasqua, bonic i olorós. Imagina com la planta neix de la terra, prenyada de
la seva llavor (fa esclatar la tomba) i quan floreix esdevé lliure, bonica i
flairosa per un breu temps. Molt la consideren un símbol de la Resurrecció (d’on
el seu nom), però ell, que és ateu (pagà) la venera en el seu santuari, el
jardí, com un prodigi de bellesa que la natura li ofereix.
Agraïment a tots els que treballen pel benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen, i llibertat.
No m'agrada que una cosa tan trista com la mort de Crist, encara que no sigui creient, passi en l'època més maca de tot l'any. No hauria de ser així...
ResponEliminaLa gent es mor quan li toca (i en alguns casos, com el d'ell, quan algú decideix que li toqui). Ara se'ns ha mort mossèn Joan Bajona: tot el poble l'estimava, i ha mort en plena primavera, però sol en un hospital, i haurem d'esperar per retre-li l'homenatge que es mereix.
Elimina