Mimnerm - Elegia a Nanno

Minnerm de Colofó (s. VII-VI aC)

Fragment I – [Elegia a Nanno]

τίς δὲ βίος, τί δὲ τερπνὸν ἄτερ χρυσῆς Ἀφροδίτης;

τεθναίην, ὅτε μοι μηκέτι ταῦτα μέλοι,

κρυπταδίη φιλότης καὶ μείλιχα δῶρα καὶ εὐνή·

οἷ’ ἥβης ἄνθεα γίγνεται ἁρπαλέα

ἀνδράσιν ἠδὲ γυναιξίν· ἐπεὶ δ’ ὀδυνηρὸν ἐπέλθῃ

γῆρας, ὅ τ’ αἰσχρὸν ὁμῶς καὶ καλὸν ἄνδρα τιθεῖ,

αἰεί μιν φρένας ἀμφὶ κακαὶ τείρουσι μέριμναι,

οὐδ’ αὐγὰς προσορῶν τέρπεται ἠελίου,

ἀλλ’ ἐχθρὸς μὲν παισίν, ἀτίμαστος δὲ γυναιξίν·

οὕτως ἀργαλέον γῆρας ἔθηκε θεός.

* * *

Ves, quina vida i quin goig, sense l’escalf d’Afrodita?

     Morir-me desitjaria, quan els amors amagats

no em plaguin gens, ni els regals, ni del llit les dolces baralles,

     totes les coses boniques que ens dona la joventut  

als homes com a les dones; perquè de sobte ens arriba,  

     trista i cruel, la vellesa que l’home fa tornar lleig;

sense repòs l’esperit té torbat per cabòries indignes,

     i ja no sent alegria de veure la flama del sol;

i li fan burla els minyons, i totes les dones se’n riuen:   

     que n’és, de dura, la pena a què ens condemnes, oh Zeus!

Versió meva, molt lliure, d’aquesta elegia de Mimnerm, que sembla que formava part d’un recull adreçat a la seva amada Nanno, la flautista que l’acompanyava en els seus recitals. En català en conec la rigorosa versió mètrica de Joan Ferrer Gràcia i en castellà la de Joan Ferraté, també en vers, potser una mica més lliure. Jo m’he guiat per les versions angleses de J. M. Edmonds (en prosa, 1931) i d’Andrew M. Miller (en vers, 1996).

Imatges (Wikimedia Commons): a) Henry Peters Gray, The Greek Lovers (els amants grecs). Oli sobre tela (1846). Metropolitan Museum of Art, Nova York. b) Laocoont i els seus fills, marbre del segle I aC, còpia d’un original hel·lenístic del segle II aC, descobert l’any 1506 a la Domus Aurea de Neró, a Roma. Ara es pot admirar als jardins del Belvedere, Museus Vaticans.

Agraïment a tots els que s’esforcen pel benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. I llibertat.