Torroella - No sent ne veig

Pere Torroella (1420-1492)

No sent, ne veig, ne oig....

No sent, ne veig, ne oig, ne conec res,

ans m'és semblant que en aquest món no sia;

voler fer juí ab la raó és demès,

que, com més pens, més mon seny se desvia.

O jo no só, o no es pot fer que sia

res del passat semblant del que és present.

En so d'estrany mir tot quant fa la gent

e mon semblant representa follia.

Per sentiment he perdut lo sentir,

que pler no em val ne em mou malenconia;

mes noves són variant de patir,

mostrant que fon d'aquest meu dan la guia.

Entre bo e mal mon juí res no destria,

sols me regesc per l'instint de natura.

Apoderat, de dolor perdí cura,

que mon semblant representa follia.

Sol bast sentir que he mon desig perdut,

per desitjar lleixant la fantasia,

car acte tal em fa devenir mut,

mirant aquell al record que solia.

Llavors somniï despert, e que dormia;

ab dret sentir, plorant conec que só,

e, despertat, retorn sens passió,

e mon semblant representa follia.

Los ulls, lo cor, lo seny e lo voler

e el pensament que Amor dins ells nodria,

van esperduts, abstrets de llur poder,

seguint Amor, no sabent per qual via.

E, si per cas negú d'ells se canvia,

volent mostrar de mon estat la contra,

tots los restants ensems li vénen contra,

e mon semblant representa follia.

Bé de mos mals que per veure tenia

los béns que absent han mon seny desviat,

dels danys preneu, no de mi, pietat

pus mon semblant representa follia.

Pere Torroella va ser un cavaller empordanès que va estar al servei del príncep Carles de Viana, a Navarra, i del seu pare, el rei Joan II d’Aragó. Va estar a Nàpols fins a la mort del rei Alfons el Magnànim. En esclatar la guerra civil (dels Remences), primer es va posar de part de la Generalitat, però després es va passar novament al servei de Joan II, de qui després fou conseller. Va escriure en català i en castellà, a l’estil de Petrarca (com en aquest poema) i també d’Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi; va introduir per primer cop el sonet en la literatura catalana.

Imatge (Wikimedia Commons): Agustí Rigalt: ‘Ausiàs March amb Carles de Viana’. Oli sobre tela (1852), Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.

Agraïment als que treballen per al benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. Amnistia i Llibertat.