Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dimecres, 29 d’abril del 2020

Labé - Sonet I


Louise Labé (1520-1566?)

Sonet I

Non havria Ulysse o qualunqu’altro mai
Piu accorto fù, da quel divino aspetto
Pien di gratie, d’honor et di rispetto
Sperato qual i sento affanni e guai.

Pur, Amour, co i begliocchi tu fatt’ hai
Tal piaga dentro al mio innocente petto,
Di cibo et di calor gia tuo ricetto,
Che rimedio non v’e si tu n’el dai.

O sorte dura, che mi fa esser quale
Punta d’un Scorpio, et domandar riparo
Contr’el velen’ dall’ istesso animale.

Chieggio li sol’ ancida questa noia,
Non estingua el desir à me si caro,
Che mancar non potra ch’i non mi muoia.

      * * *

Ni Ulisses ni cap altre qualsevol,
per llest que fos, del vostre diví aspecte
ple de gràcia, d’honor i de respecte,
no hauria esperat mai tant i tant dol.

Perquè amb els vostres ulls, Amor formós,
heu malferit el meu cor innocent,
que sols de vós rebia l’aliment,
i ara no té remei si no és de vós.

Oh dura sort, que el fibló em feu sofrir
de l’escorpí, i tan sols el verí   
del mateix animal em guariria.

Us prego doncs que aquest dolor em lleveu,  
però el desig, tan dolç, no me’l prengueu:
car si em manqués, segur que em moriria.

Rellegir Els quaderns de Malte, de Rilke, m’ha fet pensar en aquesta delicada poetessa del Renaixement francès, i he volgut fer una versió molt lliure i molt maldestra del primer dels seus sonets —tots en francès, llevat d’aquest, que el va fer en italià. 

En català, dels Sonets de Louise Labé hi ha una traducció molt bona de Begoña Capllonch, que tanmateix no tenia a mà en aquests moments. 

Ara hi ha qui sosté que la Louise Labé poeta és una invenció, i que els seus versos els va escriure en realitat un home, el també poeta Maurice Scève, o algun altre poeta del seu cercle; de fet, és igual, perquè els versos són bons i si l’autor els va voler atribuir a una dama, a mi ja m’està bé.

Imatge (Wikimedia Commons): Louise Labé, segons un gravat de Pierre Woeiriot de Bouzey, de l’any 1555.

Agraïment per als que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. I llibertat.

2 comentaris:

  1. M'agrada molt. El que li causa sofriment és el mateix que la pot alliberar d'ell. Una bona paradoxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, és l'amor, el seu botxí i alhora la seva salvació. Són tòpics des de Petrarca, però sempre funcionen.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.