Louise Labé (1520-1566?)
Sonet I
Non havria
Ulysse o qualunqu’altro mai
Piu accorto
fù, da quel divino aspetto
Pien di
gratie, d’honor et di rispetto
Sperato qual
i sento affanni e guai.
Pur, Amour,
co i begliocchi tu fatt’ hai
Tal piaga
dentro al mio innocente petto,
Di cibo et
di calor gia tuo ricetto,
Che rimedio
non v’e si tu n’el dai.
O sorte
dura, che mi fa esser quale
Punta d’un
Scorpio, et domandar riparo
Contr’el
velen’ dall’ istesso animale.
Chieggio li
sol’ ancida questa noia,
Non estingua
el desir à me si caro,
Che mancar
non potra ch’i non mi muoia.
* * *
Ni Ulisses
ni cap altre qualsevol,
per llest
que fos, del vostre diví aspecte
ple de
gràcia, d’honor i de respecte,
no hauria esperat
mai tant i tant dol.
Perquè amb
els vostres ulls, Amor formós,
heu malferit
el meu cor innocent,
que sols de vós
rebia l’aliment,
i ara no té
remei si no és de vós.
Oh dura
sort, que el fibló em feu sofrir
de l’escorpí,
i tan sols el verí
del mateix
animal em guariria.
Us prego doncs
que aquest dolor em lleveu,
però el
desig, tan dolç, no me’l prengueu:
car si em
manqués, segur que em moriria.
Rellegir Els quaderns de Malte, de Rilke, m’ha
fet pensar en aquesta delicada poetessa del Renaixement francès, i he volgut fer
una versió molt lliure i molt maldestra del primer dels seus sonets —tots en
francès, llevat d’aquest, que el va fer en italià.
En català, dels Sonets de
Louise Labé hi ha una traducció molt bona de Begoña Capllonch, que tanmateix no
tenia a mà en aquests moments.
Ara hi ha qui sosté que la Louise Labé poeta és
una invenció, i que els seus versos els va escriure en realitat un home, el
també poeta Maurice Scève, o algun altre poeta del seu cercle; de fet, és igual, perquè els versos són bons i si l’autor
els va voler atribuir a una dama, a mi ja m’està bé.
Imatge (Wikimedia Commons): Louise Labé, segons un gravat de Pierre Woeiriot de Bouzey, de
l’any 1555.
Agraïment per als que s’esforcen
per la salut i el benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. I
llibertat.

M'agrada molt. El que li causa sofriment és el mateix que la pot alliberar d'ell. Una bona paradoxa!
ResponEliminaÉs clar, és l'amor, el seu botxí i alhora la seva salvació. Són tòpics des de Petrarca, però sempre funcionen.
Elimina