William Butler Yeats (1865-1939)
The lake isle of
Innisfree (1888)
I will arise and go now, and go
to Inisfree,
and a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
and live alone in the bee-loud glade.
and a small cabin build there, of clay and wattles made:
Nine bean-rows will I have there, a hive for the honey-bee,
and live alone in the bee-loud glade.
And I shall have some peace
there, for peace comes dropping slow,
dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a glimmer, and noon a purple glow,
and evening full of the linnet's wings.
dropping from the veils of the morning to where the cricket sings;
There midnight's all a glimmer, and noon a purple glow,
and evening full of the linnet's wings.
I will arise and go now, for
always night and day
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
I hear it in the deep heart's core.
I hear lake water lapping with low sounds by the shore;
While I stand on the roadway, or on the pavements grey,
I hear it in the deep heart's core.
L’illa del llac
d’Innisfree
Ara m’aixecaré i aniré a
Innisfree.
M’hi faré una cabana de canyes
i de fang:
nou rengs de mongeteres i un
rusc per les abelles;
m’hi estaré sol, sentint
brunzir l’eixam.
Hi tindré un xic de pau, que a
poc a poc degota
des del vel de l’aurora fins on
canten els grills;
on la nit lluu i tremola i el
migdia és de porpra
i al vespre hi aletegen els
ocells.
M’aixeco i me n’hi vaig, car
sempre, nit i dia,
sento el soroll de l’aigua del
llac besant la riba.
Mentre estic al carrer o a la
vorera grisa,
la sento ben endins al fons del
cor.
No fa gaires dies vaig poder tornar a veure per la
tele The Quiet Man (L’home tranquil, 1952), una deliciosa obra mestra de John Ford,
amb John Wayne i Maureen O’Hara, que transcorre al poblet d’Innisfree, al
comtat de Sligo, República d’Irlanda; i vaig recordar que fa uns quants anys vaig
traduir aquest poema, potser un dels més coneguts de Yeats, escrit el 1888 i
publicat el 1893.
En català hi ha diverses versions de poemes de Yeats; en destacaria
les de Marià Manent i Marià Villangómez. El 2015 va aparèixer l’antologia més
extensa: Irlanda indòmita, 150
poemes traduïts per Josep M. Jaumà. Aquesta versió meva, tanmateix, lliure i
maldestra, no vol ni pot fer ombra a tan il·lustres traductors.
Imatges (Wikimedia Commons): a) Yeats, dibuix de John
Single Sargent (1908); b) L’illa del llac d’Innisfree.
Agraïment a tots els que s’esforcen per la salut i
el benestar de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. I llibertat.
Com una illa del tresor, és aquesta illa! La pel·lícula de The quiet man és molt maca, és veritat. L'escena del petó que sortia a ET l'extraterrestre és antològica.
ResponEliminaI la baralla final, i molts personatges secundaris, i sobretot el paisatge. Yeats tenia uns trenta anys, des de nen havia viscut entre Londres i Dublín, amb estades a la casa dels seus avis a Sligo, i en aquest poema enyora la pau del seu poble, amb la caseta i l'hortet.
Elimina