Anselm Turmeda (1355-1423)
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati
quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
Imatge (Wikimedia Commons): Mausoleu d’Anselm Turmeda a Tunis. Com
és sabut, Turmeda era un franciscà mallorquí que va estudiar a Bolonya i a
París. Se’n va anar a Tunis, on es va convertir a l’islamisme, es va casa amb
la filla del soldà i va exercir de torsimany i cap de les duanes. El papa Benet
XIII i el rei Alfons el Magnànim van fer mans i mànigues per fer-lo tornar,
prometent-li diners, càrrecs i el perdó del pecat d’apostasia, però ell va
decidir quedar-se a Tunísia. Va escriure tractats de religió en àrab, però va
continuar escrivint poemes en català, com el Llibre dels bons amonestaments (d’on és aquest poema, que Raimon
va fer tan popular), les Profecies,
el Llibre dels Tres, la Disputa de l’ase i les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (que va musicar en part Maria del Mar Bonet).
Agraïment als que treballen per al bé de tothom, i solidaritat amb
els que pateixen. I amnistia i llibertat.

Schopenhauer deia que els diners són com l'aigua salada, com més en beus, més en vols...
ResponEliminaQuan jo era jovenet hi havia una cançó que feia "Todos queremos más, y más y más y mucho más."
Elimina