Pere
Talrich (1810-1889)
Al murmuri de tes rieres
Al murmuri
de tes rieres,
al dolç
xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels
castanyers, de les sureres,
al cant dels
grills en los rostolls,
quin pler,
quina delícia m'era,
mirar ta
nit, per temps suau,
sembrant
dels estels l'arenera
sobre el
desert de ton cel blau!
Nit
estrellada, nit serena,
nit amorosa,
nit amena,
qui no t'ha vist,
per ell só trist!
Un bonic poema d’un poeta vallespirenc avui ben poc conegut, que va
escriure poesia en català i teatre en francès. Va fundar a París el Cercle Catalanista
Lo Pardal, i va escriure Records del
Rosselló, recull poètic que va ser elogiat per Jacint Verdaguer.
Imatges (Wikimedia Commons): Retrat de Pere Talrich.
James Duffield-Harding, ‘Paysanne du Roussillon’, litografia
(1832). Bibliothèques de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc. Esteve Terrús, 'Vista d'Elna', oli sobre tela (1900).
Agraïment als que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom,
i solidaritat amb els que pateixen. I llibertat.
Sona molt bé aquest poema! Verdaguer no s'equivocava. Però si no ets cec, suposo que no t'haurà passat que no hagis vist mai un cel estrellat, com abans hi havia persones que no havien vist mai el mar.
ResponEliminaAquest oli em recorda una mica Mir.
Molt bona precisió! Suposo que el poeta volia dir "Qui no ha vist mai AQUESTA nit estrellada", és a dir, la que es veu al meu país... Però, és clar, no diu això.
EliminaJo buscava algun paisatge del Rosselló, de pintors de fa un segle, amb obra lliure de drets, que és el publica la Wikimedia, i vaig trobar aquest tal Harding, que sí que, com bé dius, una mica recorda Mir.