Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dilluns, 27 d’abril del 2020

Verdaguer - Virolai



Jacint Verdaguer (1845-1902)
Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel. 

Amb serra d’or els angelets serraren 
eixos turons per fer-vos un palau. 
Reina del Cel que els serafins baixaren, 
deu-nos abric dins vostre mantell blau. 

Alba naixent d’estrelles coronada, 
ciutat de Déu que somnià David, 
a vostres peus la lluna s’és posada, 
el sol sos raigs us dóna per vestit. 

Dels catalans sempre sereu princesa, 
dels espanyols estrella d’orient; 
sigueu pels bons pilar de fortalesa, 
pels pecadors el port de salvament. 

Doneu consol a qui la pàtria enyora 
sens veure mai els cims de Montserrat; 
en terra i mar oïu a qui us implora, 
torneu a Déu els cors que l’han deixat. 

Mística font de l’aigua de la vida, 
rageu del cel al cor de mon país; 
dons i virtuts deixeu-li per florida; 
feu-ne, si us plau, el vostre paradís. 

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! 
Ditxós el cor que s’obri a vostra llum! 
Roser del cel que els serafins voltegen, 
a ma oració doneu vostre perfum. 

Cedre gentil, del Líbano corona, 
arbre d’encens, palmera de Sion, 
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna 
és Jesucrist, el redemptor del món. 

Amb vostre nom comença nostra història 
i és Montserrat el nostre Sinaí: 
sien per tots l’escala de la glòria 
eixos penyals coberts de romaní. 

Rosa d’abril, morena de la serra, 
de Montserrat estel: 
il·lumineu la catalana terra, 
guieu-nos cap al cel. 


[1880. Música de Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922)]



http://www.youtube.com/watch?v=pCBoPY7zqrk    Escolania de Montserrat, 2008

http://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY  Escolania de Montserrat, 2012

La lletra del Virolai, composta per mossèn Jacint Verdaguer, fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880.

En el mateix programa s’oferia el premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora —enmig d’una setantena de composicions— la melodia de Josep Rodoreda.

El Virolai esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura de Franco, quan no era permès cantar Els Segadors, el Virolai en va ser un succedani, que feia les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians.

Aquí transcric el text en una versió actualitzada ortogràficament i morfològica: Verdaguer escrivia, naturalment, amb ortografia prefabriana, iluminau, guiau, siau, vegen, sien, ab (per amb), etc. En canvi, hi mantinc el lèxic, amb mots com ditxós, Líbano o Sion.

Entre les cançons del medieval Llibre Vermell de Montserrat hi havia la cançó Birolay a Madona Sancta Maria, que comença amb els mots Rosa plasent. La lletra la coneixem perquè el pare Villanueva la va copiar l’any 1806 i la va publicar el 1821 al volum VII del seu Viaje literario a las iglesias de España. El text fa així:


Rosa plasent,
soleyl de resplendor,
stela lusent,
yohel de sanct’amor,
topazis cast,
diamant de vigor,
rubis millor,
carboncle relusent.

Lir transcendent
sobran tot’altre flor,
alba jausent,
claredat sens foscor,
en tot contrast
ausits li pecador:
a gran maror
est port de salvament.

Aygla capdal
volant pus altament,
cambre reyal
del gran omnipotent,
perfaytament
auyats mon devot xant,
per tots priant
siats nos defendent.

Sacrat portal
del temple permanent,
dot virginal,
virtut sobreccellent,
que l’occident
qui·ns va tots iorn gaytant
no puxe tant
que·ns face vos absent.

Aproximació meva en català actual:


Rosa plaent, / solell de resplendor, / estel lluent, / joiell de sant amor, / topazi cast, / diamant de vigor, / robí millor, / carboncle resplendent. // Llir transcendent / sobrant tota altra flor, / alba joiosa, / claredat sens foscor, / en tot contrast / oïu els pecadors: / a gran maror / sou port de salvament. // Àguila cabdal / volant més altament, / cambra reial / del gran Omnipotent, / perfectament / oïu mon devot cant, / per tots pregant / sigueu-nos defensora. // Sagrat portal / del temple permanent, / dot virginal, / virtut sobreexcel·lent, / que l’occident / que ens va tot jorn guaitant / no pugui tant / que en fes de vós absents.

El ‘Llibre Vermell’ es va creure perdut amb motiu de l’incendi i destrucció del monestir l’any 1811, arran de la Guerra del Francès. Tanmateix, no era així: algú del monestir —possiblement el pare Benet Ribas, l’arxiver— l’havia prestat al marquès de Lió, president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que el tenia a casa seva. El 1885, els hereus del marquès se’l van voler vendre; el canonge vigatà Jaume Colell va avisar l’abat de Montserrat. Així el monestir va poder recuperar el valuós còdex, lamentablement sense alguns fulls, entre els quals aquesta Rosa plasent. Va ser també el canonge Colell qui va suggerir que el poema de Verdaguer portés el nom de Virolai.

Fonts principals: Susana Laudo i Josep M. Gregori.



Lletra i partitura:






Per molts anys a totes les Montserrats i a tothom qui celebri el sant avui (com els que es diguin Pere Ermengol). Salut i llibertat.

2 comentaris:

  1. Què vol dir Virolai?
    És més bo el poema musicat de Carner que no la Rosa plasent, molt repetitiva. No soc creient, però m'embadaleix quan diu "Guieu-nos cap al cel".
    La meva germana es diu Montserrat! Tothom la felicita, a mi m'agrada més el meu nom, però ningú em felicita pel sant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula ‘lai’ ve del francès i significa “cançó, poema líric” (recorda els preciosos ‘Lais’ de Maria de França). En català ja la fa servir Llull. ‘Virolai’ (fr. Virelai) és una cançó que consta de diferents estrofes amb una tornada, d’on la idea de ‘virer’ (‘girar’, tornar enrere), segons Coromines. El DCVB apunta que podria venir del llatí ‘violarium’, “ramell de violetes”, creuat amb ‘lai’ “cançó”.
      El poema de Verdaguer és molt més modern que el Birolay medieval, i mossèn Cinto en sabia un niu, de fer versos bonics i ben sonors: era un gran mestre. Amb tot, en defensa del poema medieval, penso que està fet amb traça, alternant versos tetrasíl•labs i hexasíl•labs, en estrofes de 8 versos que rimen, les dues primeres, ABABCBBA i les dues darreres DADAAEEA i amb un ritme molt marcat; em sembla que la partitura no es va trobar (sí la d’algun altre dels cants del Llibre Vermell, tinc entès). El títol era ‘Birolay’, però almenys en el text que ens ha arribat no hi ha cap tornada.
      Jo tampoc sé quan és santa Elena. Hi ha uns pocs noms molt corrents que tothom sap quan és la seva onomàstica, però la majoria no. Jo no soc de felicitar els sants, ni m’agrada que em felicitin (el dia del meu sant el sap prou gent, tanmateix): soc més d’aniversaris.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.