Jacint Verdaguer (1845-1902)
Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.
Amb serra
d’or els angelets serraren
eixos turons
per fer-vos un palau.
Reina del
Cel que els serafins baixaren,
deu-nos
abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent
d’estrelles coronada,
ciutat de
Déu que somnià David,
a vostres
peus la lluna s’és posada,
el sol sos
raigs us dóna per vestit.
Dels
catalans sempre sereu princesa,
dels
espanyols estrella d’orient;
sigueu pels
bons pilar de fortalesa,
pels
pecadors el port de salvament.
Doneu consol
a qui la pàtria enyora
sens veure
mai els cims de Montserrat;
en terra i
mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu
els cors que l’han deixat.
Mística font
de l’aigua de la vida,
rageu del
cel al cor de mon país;
dons i
virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si
us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls,
Maria, els que us vegen!
Ditxós el
cor que s’obri a vostra llum!
Roser del
cel que els serafins voltegen,
a ma oració
doneu vostre perfum.
Cedre
gentil, del Líbano corona,
arbre
d’encens, palmera de Sion,
el fruit sagrat
que vostre amor ens dóna
és
Jesucrist, el redemptor del món.
Amb vostre
nom comença nostra història
i és
Montserrat el nostre Sinaí:
sien per
tots l’escala de la glòria
eixos
penyals coberts de romaní.
Rosa
d’abril, morena de la serra,
de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al cel.
[1880. Música de Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922)]
http://www.youtube.com/watch?v=pCBoPY7zqrk Escolania de Montserrat, 2008
http://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY Escolania de Montserrat, 2012
La lletra del Virolai, composta per mossèn Jacint
Verdaguer, fou publicada en el programa del certamen artístic i musical
celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880.
En el mateix programa s’oferia el premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la
millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. El 25 d’abril del
mateix any fou declarada guanyadora —enmig d’una setantena de composicions— la
melodia de Josep Rodoreda.
El Virolai esdevindria
no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura
de Franco, quan no era permès cantar Els Segadors, el Virolai en
va ser un succedani, que feia les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en
cercles confessionals cristians.
Aquí transcric el text en una versió actualitzada ortogràficament i
morfològica: Verdaguer escrivia, naturalment, amb ortografia
prefabriana, iluminau, guiau, siau, vegen, sien, ab (per
amb), etc. En canvi, hi mantinc el lèxic, amb mots com ditxós, Líbano
o Sion.
Entre les cançons del medieval Llibre Vermell de Montserrat
hi havia la cançó Birolay a Madona Sancta
Maria, que comença amb els mots Rosa plasent. La lletra la coneixem
perquè el pare Villanueva la va copiar
l’any 1806 i la va publicar el 1821 al volum VII del seu Viaje literario a las iglesias de España. El text fa així:
Rosa plasent,
soleyl de resplendor,
stela lusent,
yohel de sanct’amor,
topazis cast,
diamant de vigor,
rubis millor,
carboncle relusent.
Lir transcendent
sobran tot’altre flor,
alba jausent,
claredat sens foscor,
en tot contrast
ausits li pecador:
a gran maror
est port de salvament.
Aygla capdal
volant pus altament,
cambre reyal
del gran omnipotent,
perfaytament
auyats mon devot xant,
per tots priant
siats nos defendent.
Sacrat portal
del temple permanent,
dot virginal,
virtut sobreccellent,
que l’occident
qui·ns va tots iorn gaytant
no puxe tant
que·ns face vos absent.
soleyl de resplendor,
stela lusent,
yohel de sanct’amor,
topazis cast,
diamant de vigor,
rubis millor,
carboncle relusent.
Lir transcendent
sobran tot’altre flor,
alba jausent,
claredat sens foscor,
en tot contrast
ausits li pecador:
a gran maror
est port de salvament.
Aygla capdal
volant pus altament,
cambre reyal
del gran omnipotent,
perfaytament
auyats mon devot xant,
per tots priant
siats nos defendent.
Sacrat portal
del temple permanent,
dot virginal,
virtut sobreccellent,
que l’occident
qui·ns va tots iorn gaytant
no puxe tant
que·ns face vos absent.
Aproximació meva en
català actual:
Rosa plaent,
/ solell de resplendor, / estel lluent, / joiell de sant amor, / topazi cast, /
diamant de vigor, / robí millor, / carboncle resplendent. // Llir transcendent
/ sobrant tota altra flor, / alba joiosa, / claredat sens foscor, / en tot
contrast / oïu els pecadors: / a gran maror / sou port de salvament.
// Àguila cabdal / volant més altament, / cambra reial / del gran Omnipotent, /
perfectament / oïu mon devot cant, / per tots pregant / sigueu-nos defensora.
// Sagrat portal / del temple permanent, / dot virginal, / virtut sobreexcel·lent,
/ que l’occident / que ens va tot jorn guaitant / no pugui tant / que en fes de
vós absents.
El ‘Llibre Vermell’ es va creure perdut amb motiu de l’incendi i destrucció
del monestir l’any 1811, arran de la Guerra del Francès. Tanmateix, no era així:
algú del monestir —possiblement el pare Benet
Ribas, l’arxiver— l’havia prestat al marquès de Lió, president de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que el tenia a casa seva. El 1885, els
hereus del marquès se’l van voler vendre; el canonge vigatà Jaume Colell va avisar l’abat de
Montserrat. Així el monestir va poder recuperar el valuós còdex, lamentablement
sense alguns fulls, entre els quals aquesta Rosa plasent. Va ser també
el canonge Colell qui va suggerir que
el poema de Verdaguer portés el nom de Virolai.
Fonts principals: Susana Laudo i Josep M. Gregori.
Lletra i partitura:


Què vol dir Virolai?
ResponEliminaÉs més bo el poema musicat de Carner que no la Rosa plasent, molt repetitiva. No soc creient, però m'embadaleix quan diu "Guieu-nos cap al cel".
La meva germana es diu Montserrat! Tothom la felicita, a mi m'agrada més el meu nom, però ningú em felicita pel sant!
La paraula ‘lai’ ve del francès i significa “cançó, poema líric” (recorda els preciosos ‘Lais’ de Maria de França). En català ja la fa servir Llull. ‘Virolai’ (fr. Virelai) és una cançó que consta de diferents estrofes amb una tornada, d’on la idea de ‘virer’ (‘girar’, tornar enrere), segons Coromines. El DCVB apunta que podria venir del llatí ‘violarium’, “ramell de violetes”, creuat amb ‘lai’ “cançó”.
EliminaEl poema de Verdaguer és molt més modern que el Birolay medieval, i mossèn Cinto en sabia un niu, de fer versos bonics i ben sonors: era un gran mestre. Amb tot, en defensa del poema medieval, penso que està fet amb traça, alternant versos tetrasíl•labs i hexasíl•labs, en estrofes de 8 versos que rimen, les dues primeres, ABABCBBA i les dues darreres DADAAEEA i amb un ritme molt marcat; em sembla que la partitura no es va trobar (sí la d’algun altre dels cants del Llibre Vermell, tinc entès). El títol era ‘Birolay’, però almenys en el text que ens ha arribat no hi ha cap tornada.
Jo tampoc sé quan és santa Elena. Hi ha uns pocs noms molt corrents que tothom sap quan és la seva onomàstica, però la majoria no. Jo no soc de felicitar els sants, ni m’agrada que em felicitin (el dia del meu sant el sap prou gent, tanmateix): soc més d’aniversaris.