Richard Wagner (1813-1883)
Parsifal (fragment)
Wie dünkt
mich doch
die Aue heut
so schön!
Wohl traf
ich Wunderblumen an,
die bis zum
Haupte süchtig
mich
umrankten;
doch sah ich
nie so mild und zart
die Halme,
Blüten und Blumen,
noch duftet'
all so kindisch hold
und sprach
so lieblich traut zu mir.
Que bonic
que és avui, aquest prat!
N’he vist moltes,
de flors meravelloses
Enfilar-se,
trenant-se a l’entorn del meu front.
Però mai no
havia vist tanta esplendor
de tiges,
poncelles i flors,
ni havia flairat
mai aquest perfum
de tendra
jovenesa
ni m’havien
dit mai unes paraules
tan plenes d’encís.
Versió meva molt
lliure d’aquest fragment del tercer acte del ‘Parsifal’ de Wagner. L’arribada
de la Primavera coincidint amb el Divendres Sant.
Imatge (Wikimedia
Commons): Giotto di Bondone, ‘El Sant Sopar’ del Dijous Sant. Fresc
(1304-1306). Cappella degli Scrovegni, Pàdua.
Agraïment a tots els
que s’esforcen per al bé de tothom, i solidaritat amb els que pateixen. I Llibertat.
Confinats com estem, jo també somnio de veure un prat primaveral com aquest!
ResponElimina"ni m’havien dit mai unes paraules/ tan plenes d’encís": a mi també m'ha passat això alguna vegada, i és el que més valoro d'algú, no pas la seva bellesa física.
És el tòpic del "locus amoenus" combinat amb una sublimació espiritual. L'escena és el bateig de Kundry abans que Parsifal guareixi la ferida mística d'Amfortas en una cerimònia similar a la consagració de la missa, i esdevingui el nou guardià del Graal.
EliminaA la vida real, que és on els pagans ens hem d'aclimatar, tens tota la raó, que l'important no és la bellesa de les persones (tot i que la de la Natura reconforti l'esperit), sinó la del cor, reflectida en les paraules i en les intencions. Bona Pasqua confinada, i amb salut, Helena!