Antonio Machado (1875-1939)
La saeta
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero,
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
para subir al madero,
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
(Saeta popular)
¡Oh, la
saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos,
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar!
¡Cantar del pueblo andaluz,
que todas las primaveres
anda pidiendo escaleres
para subir a la cruz!
al Cristo de los gitanos,
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar!
¡Cantar del pueblo andaluz,
que todas las primaveres
anda pidiendo escaleres
para subir a la cruz!
¡Cantar de
la tierra mía,
que echa flores
al Jesús de la agonia,
y es la fe de mis mayores!
!Oh, no eres tú mi cantar!
¡No puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero,
sino al que anduvo en la mar!
que echa flores
al Jesús de la agonia,
y es la fe de mis mayores!
!Oh, no eres tú mi cantar!
¡No puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero,
sino al que anduvo en la mar!
[Poema publicat per primer cop el 1914 a la revista ‘Nuevo Mundo’. Inclòs després a ‘Poesías Completas 1899-1917)’ (1917) i,
des de la segona edició (‘Poesías
Completas 1899-1925’ (1928), formant part de ‘Campos de Castilla’; tot i que, òbviament, no en formava part el
1912, data de la primera edició d’aquell recull.
Imatges (Wikimedia Commons): Joaquín Sorolla, retrat
d’Antonio Machado. Oli sobre tela, 1918. Hispanic Society in America, Nova
York. – Rogier van der Weiden: ‘Davallament de la creu’, oli sobre fusta, c. 1435.
Museo del Prado, Madrid.]
Jo crec que Machado prefereix un Crist en el seu moment de força, no quan està a la creu.
ResponEliminaËs curiós, la gent que porta penjada una creu és com si portessin penjada una cadira elèctrica.
L'ús de la creu com a símbol del cristianisme és molt antic: ja en parlen Climent d'Alexandria i Tertulià a començaments del segle III. Abans es feia servir el peix i el crismó. En efecte, Machado prefereix l'esplendor d'un Jesús viu i triomfant (i trobo que, com a imatge, el fet de caminar sobre l'aigua és potent, però penso que hauria pogut triar també el seu "logos", el Jesús predicador del Sermó de la Muntanya: a mi m'agraden més algunes de les coses que es diu que va dir, que no pas els miracles que pretesament va fer). Com deia Blas de Otero, "nos queda la palabra".
Elimina