Ramon Llull (1232-1316)
Llibre d'amic e amat (fragment)
Llibre d'amic e amat (fragment)
25 - Digueren a l'amic: — On vas? — Venc de mon amat. -- On
véns? — Vaig a mon amat. — Quan tornaràs? — Estaré ab mon amat. — Quant estarás
ab ton amat? — Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments.
26 - Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui
és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.
27 - Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic,
qui dix a l'aucell: — Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor;
cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
Imatge: L'home del
Zodíac, il·lustració del 'Tractat d'Astronomia' de Llull (1292) en un còdex del
s. XV (Wikimedia Commons).
Llibertat, Amnistia, Estat.
M'agrada moltíssim més això que la Ilíada!
ResponEliminaLa diferència inexistent entre ser amic o amat, o l'ambivalència de ser amic i amat alhora, que siguin sinònims, és la més gran originalitat de Llull.
L'alba podria ser la primavera, l'amic mor en l'alba perquè amb ella hauria de deixar de ser amic.
"Quant estarás ab ton amat? — Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments": "No t'enyoro gaire perquè penso molt en tu", deia Màrius Torres.
El cant, la poesia, fa present qui s'estima, per temps que faci que no hi és.
M'agrada com expliques Llull, Helena. A mi de vegades em costa de seguir els seus arguments quan els enllaça per elevació. Admiro la manera d'escriure les seves obres, i em sento distant de la dèria que el movia a escriure-les. El veig un home tan convençut de posseir la veritat, que la volia imposar als que no la compartien (això sí, imposar-la per mitjà del raonament filosòfic, no per la força), i dubto que si algú d'una altra religió el contradeia, ell fos capaç d'empatitzar-hi. Però vaja, de fanàtics n'hi ha de molt pitjors. Ara mateix, buscant imatges del Breviculum, m'he topat amb un escrit d'un indeividu (ni m'he fixat en el seu nom) que afirma que "Llull no escribió nunca en catalán", perquè diu que els catalans mai no van repoblar Mallorca; i que Llull, a part d'escriure en llatí i en àrab, ho feia també, per entendre's amb els seus paisans mallorquins, en llur llenguantge nadiu, que no era pas el català, sinó una parla ("habla") "del grupo baleárico-aquitano". I embolica que fa fort!
Elimina