Ramon Llull (1232-1316)
D'Esperança
Quan per
l'estela en l'albor
e
s'aparèllon tuit li flor
que el sol
montiplic llur color
d'esperança,
mi vest
alegrança
d'una
douçor, confiança
que hai en
la Dona d'amor;
e adoncs
deman confessor,
a tuit
m'acús per pecador,
e que ell me
man
que reta tot
lo dan
que hai
donat gran, en pecant,
a cells que
estan servidors
de la Regina
de valors,
per ço que
n'esper tal secors
que a null
pecat
no sia
obligat,
pus que en
sia bé confessat.
[De ‘Medecina de pecat’, juliol del 1300]
Imatge
(Wikimedia Commons): Ramon Llull i el seu deixeble Thomas le Myésier,
agenollat, presenten a la reina de França, Joana II de Borgonya, el compendi en
tres volums que Myésier havia fet de les obres de Llull. Una de les 12
miniatures que il·lustren el ‘Breviculum’ (1325) de Thomas le Myésier, que
conté la Vida Coetània, biografia de Llull. El còdex es conserva a la Badische
Landesbibliothek de Karlsruhe (St. Peter perg. 92, fol. 12r.)
Agraïment als que treballen per nosaltres i solidaritat amb
els que pateixen. Amnistia i llibertat.
Ramon,
ResponEliminaEm falta la teva versió, no l'entenc!
Quan apareix l'estel a l'albada, i s'aparelles totes les flors, que el sol en multiplica els colors d'esperança, l'alegria em vesteix d'una dolçor, confiança que tinc en la Dona d'Amor (la Verge); llavors demano confessor, a tots m'acuso de pecador, i que ell (el confessor) em mani que redimeixi tot el gran mal que he fet en pecant, a aquells que són servidors de la reina de Valors, per la qual cosa n'espero un tal socors, que a cap pecat no sigui obligat, ja que me n'he ben confessat. (Més o menys, eh? Que el motlle mètric força la sintaxi i hi ha lligams que costa de copsar). Totus tuus!
Elimina